Hi ha mars a la Lluna?

Una simple mirada a la Lluna ja revela que la superfície té zones clares i zones fosques. Els terrenys clars i accidentats són terrae (que en llatí significa terres), i les regions fosques són maria (que en llatí significa mars). Els primers astrònoms creien que estes últimes eren oceans. Després, encara que es va saber que no hi havia aigua, la denominació es va mantindre. Les zones clares, els suposats continents, se solen anomenar també terres altes, perquè estan a més altitud.
Módulo del Jardín de Astronomía que simula la luna para poder observar su superficie

La distribució de les dos regions diferix molt en cada cara del satèl·lit. Mentre que els mars ocupen vora un terç de la cara visible, en el cas de la cara oculta només representen un 2% de la superfície lunar. Però, com van nàixer estes estructures?

Fa vora 3.800 milions d’anys la Lluna va rebre un intens bombardeig d’asteroides que hi deixà nombroses conques d’impacte, amb diàmetres de centenars de quilòmetres. Més tard estes conques van ser reblides per magmes que formaren un oceà de roques foses que, quan es refredaren, van formar els mars actuals. Els cràters són els accidents lunars més abundants. De fet, n’hi ha uns 30.000 de diàmetre superior a un quilòmetre en la cara visible i un sens fi de cràters més menuts.