Passeig de l'Art | Jardí d'Astronomia

Jardí d'Astronomia

Jardí d'Astronomia

Esta exposició d'accés lliure ubicada a l'Umbracle, es concebix com un excel·lent balcó des del que mirar al cel i aprendre astronomia. Qualsevol que passege per ell – dóna igual quina siga la seua edat o procedència - es convertirà, sense a penes adonar-se d'això, en un verdader apassionat d'esta matèria.

L'astronomia és una ciència estretament relacionada amb instruments d'observació i mesurament del cel. En este original Jardí hem reunit alguns d'ells. Tots ells són enginys – alguns molt coneguts - que ha creat el esser humà al llarg de la història per a entendre els moviments que descriuen els distints objectes que contemplem en la volta celeste, sobretot el Sol, la Lluna i les estreles.

A l'utilitzar estos mòduls podem comprendre alguns conceptes bàsics com el moviment aparent dels astres, la diferència entre hora solar i hora civil o entre longitud i latitud, quan es produïxen els solsticis i els equinoccis, què és la declinació solar, etc. I ho farem d'una forma divertida, interactiva i divergent. Perquè hi ha poques coses que exciten més la nostra curiositat que observar el cel.

Per a saber més, consulta la guia didàctica del Jardí d'Astronomia.

Veure vídeo 'Jardí d'Astronomia' en el canal Youtube de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Instruments astronòmics

L'ombra del Sol

El gnòmon és, sens dubte, l’instrument astronòmic més simple i antic: una simple barra perpendicular a terra que projecta l’ombra sobre un pla horitzontal.  Vol dir pal o bastó en grec. Amb una peça tan senzilla podem observar com es mou l’ombra del gnòmon al llarg del dia i com la longitud varia al llarg de les estacions.

Continuar llegint

Sóc un gnòmon!

No necessites absolutament res per a saber l’hora solar. En tens prou amb tu mateix, perquè en este instrument tu formes el gnòmon i la teua ombra indica l’hora solar.

Continuar llegint

L'altura del Sol

Este instrument, denominat plint o sòcol de Ptolemeu, va ser descrit per Claudi Ptolemeu al segle ll dC i servix per a mesurar l’altura màxima del Sol sobre l’horitzó. Al migdia, quan assolix el punt més alt del recorregut, el Sol creua el meridià del lloc.

Continuar llegint

Per on para el Sol?

El Sol es mou al llarg del dia, però també ho fa al llarg de períodes de temps més llargs; per exemple, els mesos. Este moviment és el que hi ha en l’origen dels solsticis i equinoccis, dels quals es parla el mòdul següent.

Continuar llegint

Per on es pon el Sol?

Nosaltres veiem el  moviment del Sol sobre l’horitzó com un gran arc que es descriu entre dos punts. En este mòdul aprendrem una cosa sobre eixos dos punts per on diem, en llenguatge col·loquial, que el Sol ix i es pon.

Continuar llegint

Rellotge de Sol: hora solar i hora civil

El moviment del Sol també és molt útil per a saber quina hora del dia és. En l’exposició et presentem dos d’estos rellotges de Sol i t’expliquem la diferència que hi ha entre hora solar i hora civil.

Continuar llegint

Nit i dia

Fins ara hem parlat sempre de la part de la Terra que queda il·luminada pel Sol. Però el nostre planeta té una altra cara (la contrària) que, simultàniament, queda enfosquida. És en esta zona on diem que és de nit. La reproducció d’un globus terraqüi ens mostra d’una manera molt visual el principal efecte que té el moviment de rotació de la Terra.

Continuar llegint

El cel a les mans

En el Jardí d’Astronomia contemplem el moviment d’altres estreles distintes del nostre Sol.

Continuar llegint

Rellotge de Lluna

El tercer cos celeste tractat en el Jardí d’Astronomia és la Lluna, el satèl·lit natural de la Terra. A més de meravellar-nos contemplant les curioses taques de la superfície, podem usar-la també com un autèntic rellotge.

Continuar llegint

Hi ha mars a la Lluna?

Una simple mirada a la Lluna ja revela que la superfície té zones clares i zones fosques. Els terrenys clars i accidentats són terrae (que en llatí significa terres), i les regions fosques són maria (que en llatí significa mars). Els primers astrònoms creien que estes últimes eren oceans. Després, encara que es va saber que no hi havia aigua, la denominació es va mantindre. Les zones clares, els suposats continents, se solen anomenar també terres altes, perquè estan a més altitud.

Continuar llegint