Animals

... ELS PEIXOS CIRURGIANS QUAN SE SENTEN AMENAÇATS FUGEN CAP ALS CORALS I ES PEGUEN A LES SEUES BRANQUES PER A DEFENDRE EL SEU TERRITORI AMB VALENTIA?

Reben el seu nom per l'espina que té a cada costat del principi de l'aleta caudal, les quals usen per a defensar-se d'altres peixos o defensar el territori movent la cua de banda a banda. Coneix al peix cirurgià en la instal·lació de Temperats i Tropicals de l'Oceanogràfic.
... ELS PEIXOS CIRURGIANS QUAN SE SENTEN AMENAÇATS FUGEN CAP ALS CORALS I ES PEGUEN A LES SEUES BRANQUES PER A DEFENDRE EL SEU TERRITORI AMB VALENTIA?

PEIX CIRURGIÀ BLAU INDOPACÍFIC

Orde:
Perciformes.
Familia: Acantúrids.
Distribució:
oceà Índic i Pacífic.
Mides: pot arribar a fer 31 cm de llarg.
Alimentació: mentre són joves mengen principalment plàncton; quan es fan adults són omnívors i s’alimenten de plàncton, d’algues i de petits crustacis.
Particularitats: La intensitat de la coloració varia segons l’edat de l’individu.

El peix cirurgià (Paracanthurus hepatus) es distribuix per l’oceà Índic i Pacífic amb unes temperatures en l’aigua entre 24°C i 26°C, en zones d’esculls de coral a una profunditat que va dels 2 als 40 metres.

Rep el nom per l’espina que té a cada costat del principi de l’aleta caudal. Usa estes espines o estilets per a defensar-se d’altres peixos o defensar el territori movent la cua de banda a banda.

És un peix comprimit lateralment, de color blau i amb l’aleta caudal groga. A més, té dos franges negres al llom. La intensitat de la coloració varia segons l’edat de l’individu. Pot arribar a fer 31 cm de llarg.

Els peixos cirurgià atenyen la maduresa sexual vora els dos anys. Fresen en grup i generalment ho fan de vesprada i a la nit. Quan fresen canvien de color a un to més celeste. Mentre són joves mengen principalment plàncton. Quan es fan adults són omnívors i s’alimenten de plàncton, d’algues i de petits crustacis.

Descobrix els peixos cirurgians blaus en la instal·lació de Temperats i Tropicals de l'Oceanogràfic.