Animals

... el tord de les Antilles viu en harems formats per un sol mascle i fins a 20 femelles?

Es distribuïxen en zones coral·lines i rocoses de l'Atlàntic occidental, on poden nadar i amagar-se sense dificultat dels depredadors. Descobrix les seues característiques en la instal·lació d'Oceans i en la instal·lació de 'Tropicals' de l'Oceanogràfic.
... el tord de les Antilles viu en harems formats per un sol mascle i fins a 20 femelles?

TORD DE LES ANTILLES:

Orde: Perciformes.
Familia: làbrids.
Distribució: Illes Bermudes, fins al sud de Florida, Brasil i el golf de Mèxic.
Mides: pot arribar a fer 40 cm de llarg.
Alimentació: peix carnívor amb una alimentació molt variada que inclou des d’estreles de mar, crustacis i mol·luscos fins a eriçons.
Particularitats: Els individus joves tenen el dors blau i grogosa la zona ventral. En els adults el dors adquirix un color roig-porpra mentre que el cap, el ventre, l’aleta caudal i l’anal són grogues.
Estatus de l'especie: lleument amenaçada.

El tord de les Antilles (Bodianus rufus) es distribuïx en zones coral·lines i rocoses de l’Atlàntic occidental, on poden nadar i amagar-se sense dificultat dels depredadors, així es troba entre les illes Bermudes, fins al sud de la Florida, la costa del Brasil i el golf de Mèxic.

Viuen en harems, formats per un sol mascle i fins a 20 femelles, on el mascle es dedica a la defensa, tant de les femelles com del territori, contra possibles competidors. En indrets on estos harems abunden i l’espai és reduït, sovint hi ha enfrontaments entre mascles. Generalment, quan ocorre açò, els mascles comencen a fer un seguit de moviments com ara estendre les aletes dorsals i començar a fer exhibicions laterals i perseguir-se els uns als altres. A vegades este llenguatge corporal es complementa amb persecucions cara-boca, enfrontaments cara a cara, amb les boques obertes i, ja és més rar, mossos. Després d’un temps relativament curt (tres minuts) cada mascle torna al seu harem.

Característiques del tord de les Antilles

És un peix fàcil de trobar i d’identificar. És menut i té forma hidrodinàmica. Tot i que pot arribar a fer 40 cm de llarg, és més normal que no passe dels 28. Els individus joves tenen el dors blau i grogosa la zona ventral. En els adults el dors adquirix un color roig porpra mentre que el cap, el ventre, l’aleta caudal i l’anal són grogues.

És un peix carnívor amb una alimentació molt variada que inclou des d’estreles de mar, crustacis i mol·luscos fins a eriçons. A més, igual que la majoria dels làbrids, el tord de les Antilles és un peix que també s’alimenta de paràsits d’altres peixos (sobretot durant la fase juvenil), de manera que s’establix una relació de simbiosi entre tots dos. Mentre ell s’alimenta dels paràsits de l’altre, este últim es desparasita. Açò pot passar amb anfosos, peixos cirurgià i altres peixos.

Són hermafrodites proterògins (gyne = ‘dona’), que vol dir que al principi són femelles i, quan creixen o arriben a la maduresa sexual, passen a ser mascles. Este canvi no és un tret únic d’estos peixos, sinó que succeïx en molts peixos d’arreu del món. Quan fan el camí contrari, primer mascles i després femelles, es tracta d’hermafrodites proteràndrics (andro = ‘home’). El canvi de sexe és una estratègia que permet assegurar una proporció adequada de sexes en les poblacions; és una manera de garantir l’èxit reproductiu.

Descobrix als tords de les Antilles en la instal·lació d'Oceans i en la instal·lació de Tropicals de l'Oceanogràfic.