Animals

...EL XORIGUER PER A APARENTAR UNA GRANDÀRIA SUPERIOR A LA REAL I AIXÍ PROTEGIR-SE, DESPLEGUEN PER COMPLET LES SEUES PROMINENTS ALETES EN FORMA DE PALMITO?

Encara que són bons nadadors se'ls pot veure passejant-se pel fons, recolzats en les seues increïbles aletes. Observa este curiós comportament en l'Oceanogràfic.
...EL XORIGUER PER A APARENTAR UNA GRANDÀRIA SUPERIOR A LA REAL I AIXÍ PROTEGIR-SE, DESPLEGUEN PER COMPLET LES SEUES PROMINENTS ALETES EN FORMA DE PALMITO?

XORIGUER 

Orde: Scorpaeniformes.
Família: Dactylopteridae.
Distribució: Atlàntic central occidental, costes de la Península Ibèrica, costes Africanes i Mediterrani.
Mesures: Fins a 90 cm.
Alimentació: Invertebrats i crustacis.
Estatus de l'Espècie: Escàs valor comercial. Pesca esportiva.

Encara que sovint és identificat amb un peix volador, el xoriguer (Dactylopterus volitans) no té la capacitat d’impulsar-se fora de l’aigua, a pesar que l’estructura de les aletes, paregudes a ales, faça pensar en esta possibilitat . NOTA: el verdader peix volador és l’orenyola (Exocoetus volitans).

El cos del xoriguer té secció quadrangular a la part anterior i es va estretint cap a la cua, on la secció és arredonida. Està recobert d’escates fortes i rugoses de color marró amb taques. Les aletes són de color blau fosc o negre amb taquetes i bandes blaves. Un fet curiós és que no té línia lateral (un sentit exclusiu dels peixos que els permet detectar vibracions i canvis de pressió en l’aigua).

Té el cap rodejat d’una cuirassa òssia que, quan el peix mor, a vegades les ones duen a la platja.

L’opercle (estructura dura que cobrix les brànquies) té una espina òssia dirigida cap arrere. Les aletes dels costats o pectorals, llargues, amples i en forma de ventall, són característiques d’este peix. Estes aletes li servixen per a desplaçar-se pel fons marí, però també com a protecció perquè, quan les desplega de colp, el peix aparenta una grandària molt superior a la real.

Viu en fons arenosos i fangosos, entre els 10 i 40 metres de profunditat. S’alimenta de crustacis menuts i d’altres invertebrats propis dels fons en què viu. Usa la part anterior de les aletes pectorals per a remenar el fons i trobar aliment.

Es reproduïx a l’estiu prop de la costa. Com a curiositat, el xoriguer pot fer una sèrie de sons quan dilata i comprimix la regió cefalotoràcica davall de l’aigua, i per això en alguns llocs també rep el nom de roncador. Este so es pot reproduir artificialment movent unes estructures situades davant dels opercles.

El xoriguer, que també es coneix amb els noms d’ase, juliola voladora i verat volador, es distribuïx pel Mediterrani i l’Atlàntic, per les costes africanes i sud-americanes.