Pèndol de Foucault

Primera planta - En la primera planta del Museu, un pèndol penjat des de l'alt de l'estructura del sostre, i amb una base circular amb elements mòbils, demostra que la terra gira sobre el seu propi eix.
Péndulo de Foucault Museu de les Ciències

El físic francés Bernard León Foucault en 1851, en una exhibició pública en el Panteó de París, va suspendre un pèndol de 67 metres de llarg del qual penjava una bala de canó de 28 quilos. Els presents van observar atònits com el pla de moviment del pèndol girava lentament en sentit de les agulles del rellotge, posant de manifest la rotació de la Terra.

El nostre pèndol té una longitud de 30 metres, és un dels més llargs del món, i el seu cicle de gir complet és de 34 hores. En realitat, no és el pèndol el que gira, sinó la Terra i, amb ella, tot el Museu es mou "al voltant" del pèndol. 

I per què oscil·la el pèndol? Quan el desplacem de la seua posició d'equilibri, l'única força que s'exercix sobre ell és l'atracció gravitatòria sobre la seua massa. Però els fregaments -del cable i de l'aire- acaben per detindre l'oscil·lació. 

El vaivé del pèndol no s'esmortix a causa d'un sistema electromagnètic situat en el sostre que manté la seua oscil·lació i permet, al cap del temps, observar el seu gir, lent, però continue, en el sentit de les agulles del rellotge. Encara que, gràcies a Foucault, sabem que es tracta d'una il·lusió: és l'edifici –i, amb ell, el planeta sencer- el que realment gira “davall” el pèndol.

Tot el que ens envolta gira, amb el planeta, cada 24 hores. A més, la Terra gira entorn del Sol, i el Sol i els seus planetes entorn de la Via Làctia... Però el pèndol de Foucault ignora tots eixos moviments: està alineat amb l'Univers.