Conferència. Simbiosi en insectes: aprenent a conviure

Amparo Latorre. Catedràtica de Genètica. Investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (l2SysBio). Universitat de València - CSIC. 19:30 horas. Dijous, 15 de octubre de 2020. Auditorio Santiago Grisolía. Museu de les Ciències
comunitat_latorre_15oct_2020

Des que a finals de 1960 Lynn Margulis, per mitjà de la seua teoria simbiòtica per a l’evolució cel·lular, va proposar que els procariotes van ser essencials en la generació de la cèl·lula eucariòtica, simbiosis estables entre eucariotes i procariotes han sigut documentades en pràcticament qualsevol llinatge principal de l’arbre de la vida. Actualment, gràcies principalment als avanços de la Genòmica, que es consolida com a tal després de la publicació del Genoma Humà fa 20 anys, es reconeix el paper essencial d’estes associacions per a l’emergència de novetats evolutives en els eucariotes. La majoria d’estes associacions tenen una funció nutricional, subministrant els bacteris endosimbiòtics els nutrients que l’hospedador eucariota no pot ni fabricar ni obtindre de la seua dieta. De vegades, les associacions són mutualistes, on tots els membres (dos o més) es beneficien, com és el cas de les simbiosis en insectes. La relació pot ser tan íntima que els bacteris es troben “segrestats” en cèl·lules especialitzades de l’hostatjat, els bacteriets. Durant la transició des de vida lliure a intracel·lular, el bacteri patix profunds canvis metabòlics, genètics i estructurals, sent una característica comuna en tots els sistemes estudiats una dràstica reducció del genoma per pèrdua de gens.

Un cas model és Buchnera aphidicola, l’endosimbionte obligat dels pugons, a qui subministra els compostos que falten en la seua desequilibrada dieta (el floema de les plantes), principalment aminoàcids essencials i algunes vitamines. A més de Buchnera, molts pugons alberguen altres bacteris, conegudes com endosimbiontes secundaris o facultatives. Entre estos, Serratia symbiotica és un cas molt interessant per a estudiar el procés d’erosió genòmica, ja que hi ha diferències notables en la grandària del genoma en diferents llinatges. La genòmica comparada de tots estos endosimbiontes, junt amb genomes d’espècies de Serratia de vida lliure (la majoria bacteris patògens), ens ha permés postular un escenari evolutiu del procés de transició des de vida lliure a endosimbionte obligat.

Accés lliure fins a completar aforament

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat
 
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric)