HARMONIA QUÀNTICA 2022: LA MÚSICA DE LES ONES GRAVITACIONALS. 18 DE MAIG DE 2022

La música, com la ciència, es compon de patrons. En música és la lògica del compositor la que està ordenant eixos elements; en ciència, és la lògica de la naturalesa. En tots dos casos nosaltres tractem de capturar eixa lògica, a vegades amb la raó, a vegades amb la intuïció, i en el millor dels casos amb una virtuosa combinació d'ambdues.

El dimecres, 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, la Ciutat de les Arts i les Ciències organitza un concert en l'Auditori Santiago Grisolia a a les 19.00 hores en col·laboració amb l'Institut de Física Corpuscular de València (IFIC), el Grup Virgo València i el Conservatori Joaquín Rodrigo de València. "Harmonia Quàntica 2022: La música de les ones gravitacionals", té com a objectiu reunir estos dos mons diferents però paral·lels i crear un fòrum en el qual la ciència servisca d'inspiració a les arts. L'entrada al concert és gratuïta prèvia inscripció i fins a completar aforament.

El mes de setembre passat científics de l'IFIC i la Universitat de València es van reunir amb estudiants de composició del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo per a parlar de ciència. El tema eren les ones gravitacionals, oscil·lacions en el teixit de l'espaitemps que són les que permeten que la gravetat vibre a través de l'espai. Estes ones, estes oscil·lacions són, en una certa manera, el so de la gravetat. Predites per primera vegada a principis del segle XX per la teoria de la Relativitat General d'Einstein, les ones gravitacionals es produïxen en llocs on la gravetat és molt intensa i els objectes es mouen a velocitats molt altes. Podem pensar en elles com a gravetat que està “escapant” d'estos llocs i que es mou a la velocitat de la llum cap a altres regions del cosmos. Un exemple d'esta mena de sistemes és dos astres orbitant un entorn de l'altre: com més compactes siguen els astres i més ràpid es moguen, més gravetat se'ls escaparà i més intensa serà la seua emissió d'ones gravitacionals. La Terra i el Sol, sense anar més lluny, emeten ones gravitacionals, però són extremadament febles; dos forats negres, en canvi, sobretot si estan molt a prop un de l'altre, “criden” molt escandalosament en ones gravitacionals.

En els últims cinquanta anys molts experiments han intentat trobar estes oscil·lacions de l'espaitemps, però no va ser fins a l'any 2016 quan els dos observatoris LIGO van descobrir el primer senyal, procedent d'una parella de forats negres situats a més de 1000 milions d'anys llum. Des de llavors la llista no ha deixat d'augmentar, i s'han incorporat nous instruments: Virgo, a Europa, i KAGRA, al Japó. Precisament va ser una investigadora de l'observatori Virgo, Isabel Cordero Carrión, la que va dirigir fa uns mesos la trobada entre el grup de composició i l'equip científic, i la que va respondre les preguntes dels compositors i les compositores sobre les ones gravitacionals i com es detecten. D'aquella reunió van sorgir quatre peces musicals que són les que s'escoltaran el dimecres 18 de maig. Les quatre, cadascuna a la seua manera, tractaran de traduir este “so de la gravetat” en música, el “so per a éssers humans”. L'activitat s'iniciarà amb una breu xarrada de divulgació d'uns 20 minuts a càrrec d'Alberto Aparici de l'IFIC que explicarà alguns conceptes sobre la física de les ones gravitacionals