RSS http://www.cac.es/va/info/rss.html ca Els xiquets i les xiquetes disfressats de personatges de contes accediran gratis al Museu el dilluns 24 de desembre /va/info/prensa/noticias/entrada-gratis-Museu-.html dj., 13 de des. 2018 15:21:00 +0100 - A partir de demà divendres 14 de desembre i fins al 6 de gener el Passeig d’Arcbotants de l’Umbracle acull el mercat ambulant i activitats de Nadal 

- L’Hemisfèric tindrà sessió de planetari en directe 'Les Nocturnes' els dissabtes 22 i 29 de desembre 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/entrada-gratis-Museu-.html Els xiquets i les xiquetes disfressats de personatges de contes populars tindran accés gratuït al Museu de les Ciències el dilluns 24 de desembre. Amb esta iniciativa la Ciutat de les Arts i les Ciències vol celebrar amb el públic infantil esta data tan assenyalada, en la que a més estarà en marxa la programació especial de Nadal en el Passeig d’Arcbotants amb tallers, mercat ambulant i activitats lúdiques.  

També es farà entrega el dilluns 24 de desembre dels premis als guanyadors del concurs de dibuix 'Nadal en la Ciutat de les Arts i les Ciències'.  L’horari del Museu de les Ciències el dia de Nit de nadal serà de 10 a 14 hores, igual que les activitats del mercat ambulant de Nadal. 

A partir de demà divendres 14 de desembre en el Passeig d’Arcbotants s’ubicarà el mercat ambulant tradicional i se celebraran activitats d’oci amb tallers, actuacions musicals, teatre de titelles, entre altres propostes.

Capgrossos, dolçainers i la tradicional barraca amb el naixement donaran la benvinguda als primers visitants del mercat ambulant de Nadal  que ja comptarà  amb els llocs de venda oberts, l’oferta gastronòmica de les 'foodtrucks', el Betlem i el poble del Nadal. 

L’oferta nadalenca de la Ciutat de les Arts i les Ciències destaca per la nova exposició interactiva 'Érase una vez', que explica ciència amb contes populars, i els planetaris 'La Nocturnes d’hivern' de l’Hemisfèric. La cita amb l’astronomia narrada en directe serà el dissabte 22 de desembre i el dissabte 29 de desembre a les 20 hores. 

]]>
Un dibuix de l’Hemisfèric és la postal nadalenca de la Ciutat de les Arts i les Ciències en el seu XX aniversari /va/info/prensa/noticias/ganadores-concurso-navidad.html dc., 12 de des. 2018 12:10:00 +0100 L’estampa està realitzada per Carla F.S. del C.R.A. Rincón de Ademuz  guanyadora del concurs 'Nadal en la Ciutat de les Arts i les Ciències' 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/ganadores-concurso-navidad.html El dibuix de Carla F.S. 6t de Primària del C.R.A. Rincón de Ademuz és la felicitació nadalenca de la Ciutat de les Arts i les Ciències que ha resultat triat entre els guanyadors del  concurs de dibuix de 'Nadal en la Ciutat de les Arts i les Ciències'. Es tracta d’una imatge nocturna de l’Hemisfèric, il·luminat de roig per Nadal i reflectit en l’aigua.  L’entrega dels premis, que inclouen entrades per a visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències, se celebrarà el pròxim 24 de desembre. 
 
De tots els treballs presentats s’han seleccionat tres dibuixos per cada dos cursos de primària. Els guanyadors de 1r i 2n de Primària són Gerard S.P. (CEIP Pare Villalonga, Borriana), Martina M. P. (Col·legi Martí Sorolla,Valencia) i Alba A. C. (CEIP Joaquín Muñoz.) En 3r i 4t de Primària han resultat premiats els dibuixos de Dario Z. S., Blanca M. R. i Javier R.A., els tres alumnes del Col·legi Camarena Valterna (Paterna).  Els guanyadors de 5t i 6t de Primària són Juan Luis G. H. (CEIP Félix Rodríguez de la Fuente, Manises), Inés S. R. (Lycée Français de València) i Carla F.S. , alumna de 6t de Primària del C.R.A. Rincón de Ademuz. El seu dibuix és la postal nadalenca de la Ciutat de lrs Arts i les Ciències.  
 
La programació especial de Nadal en la Ciutat de les Arts i les Ciències  començarà el pròxim 14 de desembre en el Passeig d’Arcbotants amb tallers, actuacions musicals, teatre de titelles, oferta gastronòmica, mercat d’artesania  i un betlem monumental, entre altres propostes. 
]]>
El Museu de les Ciències acull l'exposició 'Slow E-motion' que reflectix el valor de la inclusió social /va/info/prensa/noticias/slowemotion-Museu-.html dt., 11 de des. 2018 16:27:00 +0100 Asindown i Club de Marketing del Mediterráneo han presentat hui esta exposició que pot visitar-se fins a l’11 de gener en el carrer Menor del Museu de les Ciències, un espai de lliure accés

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/slowemotion-Museu-.html Slow E-motion' és una exposició fotogràfica que reflectix els valors de la inclusió laboral i que naix fruit de la col·laboració entre Fundació Asindown i les marques valencianes integrades en el Club de Marketing del Mediterráneo. 

La mostra, inaugurada per la presidenta d’Asindown, María del Mar Galcerán, el president del Club de Marketing del Mediterráneo, Juan Manuel Baixauli, i el director de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Enrique Vidal, reunix una col·lecció d’imatges en gran format protagonitzats per usuaris  d’Asindown i treballadors de les 23 empreses del Club de Marketing del Mediterráneo

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències amplia horaris i activitats per al pont de desembre /va/info/prensa/noticias/puente-diciembre-Valencia-.html dc., 05 de des. 2018 15:42:00 +0100 Hui dimecres a partir de les 18:00 hores l’encesa nadalenca de la Ciutat de les  Arts i  les Ciències 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/puente-diciembre-Valencia-.html La Ciutat de les Arts i les Ciències amplia horaris i activitats durant el pont de desembre, amb més sessions diàries dels tallers científics i visites guiades en el Museu de les Ciències, i projeccions en l’Hemisfèric. A més, hui dimecres a les 18 hores està previst l’encesa especial de Nadal, amb detalls en els accessos, llums i estreles en l’Umbracle, Museu de les Ciències i Hemisfèric. 

El Museu de les Ciències obri del 6 al 9 desembre des de les 10:00 a les 19:00 hores. Durant estos dies, es programen els següents tallers de 'La ciència a escena' amb experiments en directe: 'Màgia Química' a les 11:30 hores i 'Fred, fred' a les 17:15 hores i 'Horror Al Buit' a les 16 hores. El taller infantil 'Científic per un dia' està programat a les 12:30 hores.  Els dies 6 i 7 de desembre es realitzarà el taller 'Estudi de tv' a les 11:45 hores. L’entrada als tallers és de 3,50 euros per persona sense necessitat de comprar l’entrada al Museu. 


Les visites guiades en les exposicions 'Mart, La conquista d’un somni' (12 h i 17:30 h)  i en 'Els Nostres Dinosaures' a les 11:00h, 13:00h i 16:30 hores. L’oferta es completa amb el 'Teatre de l’Electricitat', 'Simulador Espacial' o 'Cub de Projecció Infinita', en l’exposició 'Gravetat Zero', entre altres propostes.

Oferta infantil 
A més del taller 'Científic per un dia', per als més menuts en el Museu de les Ciències s’amplien sessions del 'L’Espai dels Xiquets' des de les 11 fins a les 18 hores. En la programació infantil de la Ciutat de les Arts i les Ciències, destaquen la pel·lícula d’animació Fulldome “Els Secrets de la Gravetat”  que narra el  viatge de dos amics a través de l’espai i el temps després dels passos d’Albert Einstein i 'Robinson Crusoe 3D': animació infantil en cine digital 3D. 


L’Hemisfèric amplia també horaris amb sessions des de les 11 a les 20 hores del 6 al 8 de desembre, i fins a les 19 hores el diumenge 9 de desembre. Els espectadors poden triar tots els dies entre les projeccions següents: les pel·lícules IMAX 'Ritmes d’Amèrica' 'Viatge a l’espai. Pròxima parada: Mart', 'Amèrica Wild. Parcs naturals' 'Dream Big' o cine digital 3D amb 'Caminant entre dinosaures: planeta prehistòric 3D'.


En l’Umbracle, els visitants poden disfrutar també de forma gratuïta del 'Jardí d’Astronomia', que reunix mòduls interactius sobre el Sol i la Lluna. L’Oceanogràfic també amplia horaris i obrirà de 10 a 20 hores els dies 6, 7 i 8 de desembre. El diumenge 9 de desembre l’horari serà de 10 a 18 hores. 
 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències amplia fins al 10 de desembre el termini per a participar en el concurs de dibuix nadalenc /va/info/prensa/noticias/dibujo-navidad-cac.html dl., 03 de des. 2018 14:52:00 +0100 El fallo del jurado se conocerá el 12 de diciembre a través de las redes sociales de Ciutat de les Arts i les Ciències 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/dibujo-navidad-cac.html  La Ciutat de les Arts i les Ciències ha ampliat fins al dilluns 10 de desembre el termini per a participar en la tretzena edició del concurs de dibuix nadalenc destinat a estudiants de centres de Primària de la Comunitat Valenciana.  Seran seleccionats tres dibuixos per cada dos cursos: 1.º i 2.º; 3.º i 4.º; 5.º i 6.º de Primària. Cada un dels premiats guanyarà tres entrades del Museu dels Ciències, tres entrades de l’Hemisfèric i tres entrades de l’Oceanogràfic. 

La decisió del jurat es farà públic el 12 de desembre a través de la xarxes socials i web cac.es Els treballs premiats seran la felicitació nadalenca de la Ciutat de les Arts i les Ciències i s’exposaran en el Carrer Menor del Museu de les Ciències. Tota la informació en www.cac.es/es/web/navidad/concursodibujo

]]>
El Consell de la Infància de la Ciutat de les Arts i les Ciències celebra la primera reunió del curs 2018/2019 /va/info/prensa/noticias/Consejo-Infancia.html dv., 30 de nov. 2018 13:27:00 +0100 Els consellers han visitat l’exposició 'Mart. La conquista d’un somni'

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Consejo-Infancia.html Els nous membres del Consell de la Infància han arreplegat hui les seues credencials en la primera reunió que este òrgan assessor de la Ciutat de les Arts i les Ciències ha celebrat per al curs 2018/2019. En l’actualitat està integrat per 12 alumnes dels col·legis Nostra Senyora dels Desamparados de Natzaret, el CEIP Juan Manuel Montoya, Centre educatiu Juan Comènius, Col·legi Públic Lluís Vives, el Col·legi Santiago Apòstol de València i el Col·legi Pius XII.

Després de reunir-se a la sala de juntes amb el director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Enrique Vidal, els consellers han visitat l’exposició 'Mart. La conquista d’un son' on han col·locat el segell oficial del Consell en aquells mòduls sobre astronomia desenvolupats a partir les seues propostes.

El Consell de la Infància és una iniciativa basada en el projecte pedagògic del psicopedagog Francesco Tonucci - que defén la participació dels xiquets i la presa en consideració de les seues opinions- i està dirigida a alumnes de 5t i 6t de Primària de centres de la Comunitat Valenciana que desitgen compartir amb els responsables del Museu la seua visió del mateix com a xiquets.

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències s’adherix al Codi Ètic del Turisme Valencià /va/info/prensa/noticias/turismo-responsable.html dc., 28 de nov. 2018 13:37:00 +0100 El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha entregat hui a Alacant el diploma acreditatiu al director general de la Ciutat dels Arts i els Ciències, Enrique Vidal

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/turismo-responsable.html El director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Enrique Vidal, ha rebut el diploma que reconeix l’adhesió de la Ciutat de les Arts i les Ciències al Codi Ètic del Turisme Valencià. L’entrega ha sigut presidida pel secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, durant l’acte 'Per un Turisme responsable i sostenible, el compromís del nostre agents turístics' celebrat en  Casa Mediterréano,  Alacant. 
 
En este acte s’ha reconegut a  aquelles organitzacions turístiques que han evidenciat el seu compromís actiu amb el turisme responsable.La iniciativa ha comptat amb la participació de representants d’empreses i destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana, que s’han sumat al Codi Ètic del Turisme Valencià i es troben en procés d’implementació dels seus requisits.  

]]>
Últims dies per a presentar els treballs de l’I concurs de curts “Fèric” de la Ciutat de les Arts i les Ciències /va/info/prensa/noticias/concurso-cortos.html dt., 27 de nov. 2018 13:58:00 +0100 Divendres que ve 30 de novembre finalitza el termini per a presentar els treballs de l’I concurs de curts “Fèric”

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/concurso-cortos.html Convocat per la Ciutat de les Arts i les Ciències amb motiu del 20 aniversari de l’Hemisfèric, este primer certamen  pretén obrir una porta a jóvens promeses del sector audiovisual, brindant-los l’oportunitat de mostrar al món el seu talent.

“Fèric”, dotat amb un premi de 2.000 euros per al guanyador, busca ser el bressol de la pròxima generació de creadors. Per a aconseguir-ho, el concurs compta amb una ambaixadora de luxe, la directora de cine espanyola Gràcia Querejeta, creadora del curt commemoratiu de l’aniversari de l’Hemisfèric “Canastra”. El segon premi consistix en un passe CIENCIAMICS amb accés il·limitat durant un any al Museu de les Ciències i a l’Hemisfèric.

Este I concurs està obert a qualsevol persona, de forma individual o col·lectiva, que pot presentar un curt realitzat durant els últims 20 anys, fent l’ullet a estos 20 anys d’història de l’Hemisfèric.

Els interessats a participar tan sols hauran d’inscriure la seua peça fins al 30 de novembre, de forma totalment gratuïta, a través del correu electrònic concursodecortos@20añosdesueños.com

Fins al moment, s’han presentat treballs procedents no sols de la Comunitat Valenciana, sinó d’altres ciutats com Barcelona, Màlaga i Tenerife, entre altres.

Per a designar el guanyador, que es donarà a conéixer el pròxim 18 de desembre, es compta amb un jurat compost per: Raquel Piqueras, llicenciada en publicitat amb més de 20 anys de trajectòria professional i actual membre del Consell Rector d’À Punt. Eva Batalla, llicenciada en periodisme i redactora de l’Agència EFE des de fa 8 anys. Joaquín Ruíz, realitzador publicitari des de 2006 i soci fundador de Muntanya Studio des de 2013. Va ser guanyador del premi al millor documental en el New York Film Festival. Josep Martí, Director Creatiu de l’agència de publicitat KliperDvila, i Mª Ángeles Laporta, Cap d’Àrea de Màrqueting de la Ciutat de les Arts i les Ciències des de 2016.

Tots els detalls del concurs i qualsevol informació relativa al 20 aniversari de l’Hemisfèric poden consultar-se en la web www.20añosdesueños.com

]]>
El Museu de les Ciències acull a partir del 13 de desembre l’exposició 'Érase una vez' /va/info/prensa/noticias/Erase-una-vez.html dv., 23 de nov. 2018 09:54:00 +0100 La mostra, destinada a públic infantil, explora conceptes científics amb els escenaris i personatges de contes populars 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Erase-una-vez.html El Museu de les Ciències inaugura el próximo13 de diciembre l'exposició interactiva ‘Érase una vez… la ciència per als amants dels contes” que explica conceptes científics a través de deu contes populars i descobrix la ciència que hi ha darrere de ‘Pinotxo’, ‘Els tres porquets’, ‘Caputxeta Roja’ o ‘Hansel i Gretel’, entre altres personatges.

Les primeres peces de l’exposició ja han començat a arribar a la Ciutat de les Arts i les Ciències i el muntatge començarà a partir de la setmana que ve. ‘Érase una vez’, que s’ubicarà en la primera planta del Museu junt amb l’Espai dels Xiquets, es desenvolupa en deu "llibres" gegants de cada una de les històries i organitzats al voltant d’un "bosc " central format per 18 "arbres" de més de 4 metres on explorar i escoltar contes.

L’exposició, recomanada per a xiquets entre els 4 i 11 anys, proposa diverses experiències interactives entorn d’estes històries tradicionals i inclourà una zona lúdica per a contacontes, jocs, dibuix i “photocall” temàtic. Després del seu pas per la Citè de París, el Museu de les Ciències és el primer museu a Espanya on s’exposa.

]]>
QUÈ FER AMB XIQUETS EN LA CIUTAT DELS ARTS I ELS CIÈNCIES /va/info/prensa/noticias/oferta-infantil-.html dt., 20 de nov. 2018 15:39:00 +0100 Amb motiu del Dia Universal del Xiquet destaquem algunes de les millors propostes per a aprendre jugant

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/oferta-infantil-.html  

Amb motiu del Dia Universal del Xiquet destaquem algunes de les millors propostes per a aprendre jugant: 

 

Jugar amb els 'Arcs Comunicants'

És possible escoltar una altra persona de forma nítida a una distància de quasi 50 metres gràcies a l’arquitectura d’un edifici? En la Ciutat de les Arts i les Ciències sí és possible: els visitants poden comprovar com funcionen les ones de so a través de l’estructures dels arcs ubicats en els accessos al Museu de les Ciències. 

Espai dels Xiquets

En L’Espai dels Xiquets del Museu de les Ciències experimenten amb els sentits, la naturalesa de l’aigua, el món dels animals i construïxen la seua pròpia casa; tot això sense cost addicional a l’entrada general de Museu. Es tracta d’una zona dedicada exclusivament a xiquets d’entre 3 i 8 anys, en la que poden jugar i experimentar acompanyats per monitors especialitzats. Es completa amb el mòdul "Benvinguts a la vida", amb dos nacederas de pollets. Dins de´L’Espai dels Xiquets, hi ha tres àrees per a aprendre i entretindre’s: "Els sentits", "El Bosc" i "Cooperació".

El Formiguer

Esta instal·lació recrea els túnels en què habiten les formigues Atta, o talladores de fulles, una espècie capaç de cultivar la seua pròpia plantació de fongs. Esta recreació s’ha completat amb acuaterrarios on s’observen xicotets peixos i plantes tropicals, des d’on les formigues s’aprovisionen de fulls que utilitzen per a nodrir al fong de què s’alimenten . 

La Ciència a Escena

Els tallers de La Ciència a Escena, realitzats per monitors amb formació especialitzada, són una representació d’experimentsper a difondre la ciència d’una manera divertida, sorprenent a grans i xicotets, que participen en estos tallers. 

El taller 'Científic per un dia” per a xiquets de 4 a 8 anys

El taller comença amb diverses experiències que realitzen els divulgadors científics, plantejant diferents hipòtesis: substàncies apegaloses, colors que viatgen pel paper, farines movedisses... Els participants experimenten amb la matèria i les seues diferents propietats, per a extraure les seues pròpies conclusions.

Teatre de l’Electricitat

Campanes que sonen sense tocar-les, veles que s’apaguen amb una vareta metàl·lica sense necessitat de bufar, anells ballarines, arcs elèctrics que solquen l’espai, o tubs de neó que s’encenen al tocar els seus extrems, són algunes de les experiències que ens posen literalment els pèls de punta en el Teatre de l’Electricitat. Una dels instruments més cridaners de l’activitat és la Bobina de Tesla, un transformador amb efectes espectaculars, com els rajos que produïx de més d’un metre. 

Els nostres dinosaures. Fins al 6 de gener.

Coneix com era la Comunitat Valenciana fa milions d’anys, descobrix criatures impressionants com el Morelladon beltrani, dinosaure originari de la localitat castellonenca i rèpliques de fins a 12 metres de longitud. Estes són algunes de les sorpreses t’esperen en la tercera planta del Museu amb l’exposició 'Els nostres dinosaures',  que  reunix en un mateix espai les principals troballes trobats en la Comunitat Valenciana.

Un recorregut al llarg de quasi 200 milions d’anys on observar les espècies més impressionants, tant grans com xicotetes, terrestres i aquàtiques, del període Mesozoic, conegut com l’era dels dinosaures. Fòssils, rèpliques i maquetes, així com material audiovisual, oferixen una visió de com era el món fa milions d’anys: des de jaciments d’icnites fins a les notables restes d’iguadóntidos en la comarca dels Ports i altres espècies autòctones com a restes de grans saurópodos i altres dis-nos. 


Bosc de Cromosomes

En el Bosc de Cromosomes, 23 parells de cromosomes gegants representen, a gran escala, el genoma de l’espècie humana. Passejant per l’exposició descobrixes quanta aigua forma part del cos, què ens permet escoltar, com aprenem, on va la sang quan ix del cor o què és l’enginy. En més de cent jocs interactius pots comprovar la distància que pots bota, quant temps mantens l’equilibri o la teua potència muscular, entre altres propostes.


Oferta infantil en l’Hemisfèric:

La novetat de tardor ‘Els secrets de la gravetat” pel·lícula d’animació Fulldome sobre el viatge de dos amics a través de l’espai i el temps després dels passos d’Albert Einstein. Per què els objectes sempre cauen a terra? Com estructura la gravetat el sistema solar i l’univers a gran escala? Com interactua la matèria-energia amb l’espai-temps? Estes i moltes altres qüestions troben resposta en esta projecció protagonitzada per Limbradur, un jove aprenent de mag que somia de ser astronauta, i Alby, un xicotet i intel·ligent robot programat per a emmagatzemar i compartir coneixement.

'Robinson Crusoe 3D', pel·lícula realitzada per nWave Pictures i està qualificada com apta per a tots els públics amb el distintiu especialment recomanada per a la infància. 'Caminando entre dinosaures: planeta prehistòric 3D', una immersió en 3D que narra la història de dos dinosaures des que naixen i la seua lluita per sobreviure. Amb esta pel·lícula l’Hemisfèric complementa els continguts dedicats a estos animals i que els visitants poden continuar coneixent en exposició del Museu dels Ciències “Els nostres dinosaures”. 

I EN DESEMBRE...

La nova exposició: Erase una vez”

En el Museu de les Ciències 'Érase una vez..' està prevista la seua obertura al públic a mitjan desembre en la primera planta junt amb l’Espai dels Xiquets. 'Això era que' és una captivadora exposició on Pinotxo, Caputxeta Roja, el Llop Feroç o els Quaranta Lladres boten directament dels llibres per a comptar-nos tot sobre la ciència darrere dels contes. 
 

Programació especial de Nadal
La Ciutat de les Arts i les Ciències prepara la seua programació especial de Nadal que començarà el 14 de desembre en el Passeig d’Arcbotants amb tallers, actuacions musicals, teatre de titelles, oferta gastronòmica, mercat d’artesania i unn betlem monumental, entre altres propostes.

]]>
El Museu de les Ciències organitza este cap de setmana els tallers infantils DIY 'Crea el teu sistema solar' dins de 'Passaport a l’Espai' /va/info/prensa/noticias/talleres-astronomia.html dv., 16 de nov. 2018 13:28:00 +0100  'Passaport a l’espai'

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/talleres-astronomia.html El Museu de les Ciències organitza este cap de setmana els tallers DIY 'Crea el teu sistema solar' que formen part de 'Passaport a l’espai', una iniciativa realitzada en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i que invita a conéixer l’oferta de continguts relacionats amb l’astronomia de la Ciutat de les Arts i  les Ciències.

Els tallers se celebren este dissabte 17 de novembre i el diumenge 18 de novembre, d’11 a 12 h.  El preu dels tallers és d’1 € sempre que s’adquirisca l’entrada al Museu. Per als socis del Club Ciutat i els socis del Club CienciAmics és gratuït prèvia inscripció fins a completar l’aforament. 

El taller, dirigit al públic infantil, descobrix als seus participants la gran varietat de planetes del sistema solar, des dels gegants gasosos com Júpiter, planetes rocosos com Mercuri o els anells de Saturn.  Els més menuts podran desenvolupar la seua creativitat i dissenyar un grafiti astronòmic gràcies a la realitat augmentada.

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències convoca la 13a edició del concurs de dibuix de Nadal /va/info/prensa/noticias/navidad-cac-.html dj., 15 de nov. 2018 13:52:00 +0100 -Escolars de centres de Primària de la Comunitat Valenciana poden enviar els seus treballs fins al 3 de desembre de 2018 (PRORROGAT FINS AL 10 DE DESEMBRE)
- Del 14 de desembre al 6 de gener el Passeig d’Arcbotants de l’Umbracle acull la programació especial de Nadal 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/navidad-cac-.html La Ciutat de les Arts i les Ciències convoca la tretzena edició del concurs de dibuix nadalenc destinat a escolars de centres de Primària de la Comunitat Valenciana.  Seran seleccionats tres dibuixos per cada dos cursos: 1.º i 2.º; 3.º i 4.º; 5.º i 6.º de Primària. Cada un dels premiats guanyarà tres entrades del Museu de les Ciències, tres entrades de l’Hemisfèric i tres entrades de l’Oceanogràfic. 

La decisió del jurat es farà públic l’12 de desembre a través de la xarxes socials i web cac.es Els treballs premiats seran la felicitació nadalenca de la Ciutat de les Arts i les Ciències i s’exposaran en el Carrer Menor del Museu dels Ciències.  

Amb la convocatòria del concurs nadalenc, la Ciutat de les Arts i les Ciències avança la seua programació especial de Nadal que començarà el 14 de desembre en el Passeig d’Arcbotants amb tallers, actuacions musicals, teatre de titelles, oferta gastronòmica, mercat d’artesania  i un betlem monumental, entre altres propostes. 

'Nadal en CAC'

Davall el lema 'Nadal en la Ciutat de les Arts i les Ciències”, la participació en el concurs es podrà realitzar per curs i/o aula o bé a títol individual. En el primer cas, cada  treball haurà de portar en el revers les dades completes del col·legi, nom i cognoms del professor encarregat i autors del dibuix. Si la participació és individual en el revers s’ha d’indicar nom, data de naixement, direcció personal, telèfon de contacte, col·legi i curs a què pertany. 

Els treballs es realitzaran en un foli o cartolina grandària A4. Es podrà utilitzar qualsevol material que no present relleu. Els treballs han de ser remesos, fins al 3 de desembre de 2018 a les 14.00 hores, en la següent adreça postal: Ciutat dels Arts i els Ciències. Museu de les Ciències. Dpto. De Publicitat. Av. del Professor López Piñero (Historiador de la Medicina), núm. 7 46013-Valencia.

]]>
La investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández-CSIC Ángela Nieto participa en el cicle 'Una Comunitat amb ciència' /va/info/prensa/noticias/Angela-Nieto-conferencia.html dc., 14 de nov. 2018 15:39:00 +0100  

La conferència 'Com curar malalties incurables' serà este dijous, 15 de novembre, a partir de les 19:30 h en l’Auditori del Museu de les Ciències. Lliure accés prèvia inscripció en www.cac.es

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Angela-Nieto-conferencia.html La investigadora de l’Institut de Neurociències de Sant Joan d’Alacant, la doctora Ángela Nieto, participa demà en el cicle de divulgació 'Una Comunitat amb ciència' que organitza la Ciutat de les Arts i les Ciències. La doctora Ángela Nieto, guardonada amb el premi Cancer Research Award 2018 a la millor trajectòria investigadora en oncologia que concedix l’Associació Espanyola d’Investigació sobre el Càncer (ASEICA), impartirà la conferència 'Com curar malalties incurables'.

Una de les preguntes més fascinants en Biologia és com d’una sola cèl·lula sorgix un individu complet. Per a això, es posen en marxa mecanismes moleculars i cel·lulars en l’embrió que multipliquen les cèl·lules i les dirigixen al seu lloc de destí. Una vegada allí, les cèl·lules es diferencien en distints teixits i òrgans. Estos programes embrionaris s’apaguen i es mantenen així en l’adult sa. No obstant això, es tornen a activar en situacions patològiques, com la degeneració d’òrgans i la progressió del càncer cap a la formació de metàstasi. La metàstasi és la causa de més del 90% de les morts per càncer. Per tant, necessitem conéixer molt ben com funcionen estos processos del desenrotllament embrionari per a poder dissenyar millors estratègies terapèutiques per a pal·liar estes malalties.

L’accés és lliure, prèvia inscripció, en www.cac.es La conferència se celebra en l’Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències a partir de les 19:30 hores i es retransmet en directe a través del canal de youtube de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Esta conferència coincidix amb la setmana del 18 aniversari del Museu de les Ciències que ha comptat també amb la visita del Premi Nobel de Física en 1999 Gerard 't’Hooft organitzada en col·laboració amb l’Institut de Física Corpuscular (IFIC). A més, els jóvens nascuts en 2000 poden entrar gratis al Museu fins al diumenge 18 de novembre.

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències genera en 2017 un gasto turístic de 133,5 milions d’euros /va/info/prensa/noticias/Impacto-economico-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies.html dj., 08 de nov. 2018 13:31:00 +0100 Colomer presenta l’informe sobre l’impacte econòmic i social de la Ciutat de les Arts i les Ciències en la Comunitat en 2017

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Impacto-economico-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies.html Consultar en el portal de transparència de Ciutat de les Arts i les Ciències l’informe:

Presentació IVIE 2017 (resum) IVIE 2017 (versió completa)

El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha destacat que la Ciutat de les Arts i les Ciències "ha convertit en una icona internacional des del prisma turístic, i econòmicament estem fent entre tots un treball molt valuós de recuperació, de regeneració i de dinàmica econòmica molt positiva".

Així ho ha assegurat Francesc Colomer durant la presentació de l’informe elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), sobre l’impacte econòmic i social de la Ciutat de lEs Arts i LEs Ciències en la Comunitat Valenciana durant 2017. 

Colomer ha participat en la presentació de l’informe acompanyat pel director adjunt de l’IVIE, Joaquín Maudos, el director general de CACSA, Enrique Vidal i el director econòmic del Palau de les Arts, Francisco Potenciano, en representació de les distintes infraestructures del complex. 

Tal com assenyalen les conclusions de l’informe, el gasto turístic atribuïble a la Ciutat de les Arts i les Ciències en 2017 es xifra en 133,5 milions d’euros. D’eixe import, 120,4 milions tenen el seu origen en el gasto que realitzen els turistes que visiten les seues instal·lacions, mentres que els 13,1 milions d’euros restants és el gasto dels visitants que acudixen als actes i esdeveniments que organitza la CAC. 

Cal destacar que el gasto turístic total atribuïble a la Ciutat de les Arts i les Ciències té un impacte en l’economia valenciana de 57,4 milions d’euros en termes de renda i genera 2.401 ocupacions equivalents a temps complet a l’any. 

L’informe de l’IVIE mostra els impactes derivats de l’activitat ordinària d’explotació del conjunt de les actuacions de la Ciutat de lEs Arts i les Ciències ( incloent servicis centrals, aparcament l’Umbracle i l’Àgora ) ascendixen a 53,7 milions d’euros en termes de renda i a 1.060 ocupacions. 
 
La suma de les dos fonts d’impacte econòmic ( gasto turístic +activitat ordinària) ascendix a un total de 111,1 milions d’euros de renda i 3.461 ocupacions. Estes xifres suposen el 0,11% del VAB i el 0,17% de l’ocupació, respectivament, de la Comunitat Valenciana en 2017.

Colomer ha ressaltat que la Ciutat de les Arts i les Ciències "és una infraestructura molt valuosa que té un retorn socioeconòmic per a la societat", alhora que ha recordat que el complex "va ser sufragat per l’erari públic i és de tots els valencians i valencianes, per això hem d’explicar amb transparència el retorn econòmic que té".

Així mateix, Colomer ha explicat que "les dades són molt positius i a partir d’ara hem de continuar accentuant allò que inclús ens pot projectar i reforçar més, sabent que pot i ha de tindre un retorn econòmic per a tota la societat per al conjunt de la societat".

El responsable de Turisme ha destacat que "més enllà de les bones dades, que evidencien una gestió positiva de l’últim any, és important assenyalar el canvi de percepció i imatge del recinte, que ha de concebre’s com propi de tots els valencians i valencianes".

Impacte econòmic per edificis 

Per edificis, en el cas de l’Hemisfèric l’impacte econòmic ascendix a 8,5 milions d’euros sobre la renda i 302 ocupacions. El funcionament del Museu de les Ciències implica una contribució anual de 20,5 milions d’euros en la renda de l’economia valenciana i el manteniment de 713 ocupacions a l’any. 

Els impactes anuals totals derivats de l’Oceanogràfic (incloent els derivats de l’explotació i el gasto turístic dels seus visitants) s’eleven a 49,5 milions d’euros de renda i 1.704 ocupacions. Al ser l’espai de la Ciutat de les Arts i les Ciències amb nombre més gran de visitants, l’Oceanogràfic emergix com l’actuació que més contribuïx a generar impacte econòmic en l’economia valenciana (se li atribuïx el 45% de la renda generada per la Ciutat dels Arts i els Ciències i un 49% de l’ocupació). Dels dits impactes, el més important té el seu origen en el gasto realitzat pels turistes, que ascendix a 32,5 milions d’euros de renda i 1.360 ocupacions. 

L’impacte total agregat de l’explotació del Palau de les Arts i del gasto turístic dels seus visitants ascendix a 26,2 milions d’euros sobre la renda i 474 ocupacions.  

Impacte social de 60 milions d’euros  

L’informe també valora l’impacte social que suposa la Ciutat de les Arts i les Ciències i que s’estima entorn dels 60 milions d’euros i que es deriva de l’enriquiment intel·lectual que suposa per a un visitant passar per la Ciutat de les Arts i les Ciències.  

Eixe capital humà s’estima a partir de dos aproximacions complementàries :la " disposicióa pagar dels visitants com a aproximació al capital humà que rep un visitant a la Ciutat de les Arts i les Ciències. . En este cas, el valor del capital humà generat en 2017 ascendix 56 milions d’euros. 

El segon criteri utilitza com a aproximació al capital humà en el "cost de formació equivalent", que valora en termes monetaris el temps invertit pels visitants a la Ciutat de les Arts i les Ciències com el seu equivalent en hores de formació rebuda. Davall este criteri, l’impacte en el capital humà generat en 2017 es valora en 64,5 milions d’euros. En conseqüència, les dos aproximacions utilitzades al capital humà tiren una mitjana d’uns 60 milions d’euros. 

]]>
El Museu celebra del 12 al 18 de novembre el seu 18 aniversari amb entrada gratis per als jóvens nascuts l’any 2000 /va/info/prensa/noticias/18-aniversario-Museu.html dt., 06 de nov. 2018 17:28:00 +0100 El dimarts 13 de novembre el Premi Nobel de Física Gerard 't’Hooft impartirà en el Museu la conferència “Hi ha el lliure albir en el món quàntic?” 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/18-aniversario-Museu.html El Museu de les Ciències complix el pròxim 13 de novembre 18 anys des que obrira al públic l’any 2000. Per este motiu, la Ciutat de les Arts i  les Ciències ha decidit celebrar-ho amb tots els jóvens que aconseguixen també la majoria d’edat en 2018 de manera que el nascuts l’any 2000 podran accedir gratis al Museu de les Ciències del 12 al 18 de novembre. 

Coincidint a més amb el  aniversari del Museu de les Ciències, el Premi Nobel de Física en 1999 Gerard 't’Hooft impartirà la conferència ¿'Hi ha el lliure albir en el món quàntic? L’accés és lliure, prèvia inscripció. La conferència se celebra el dimarts 13 de novembre en l’Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències a partir de les 19:00 hores. Es tracta d’una activitat organitzada en col·laboració amb l’Institut de Física Corpuscular (IFIC).  

]]>
Els Premis Rei Jaume I 2018 Iñigo Losada, María Vallet, Ramón Martínez-Máñez, Dolores Corella i Xavier Freixas visiten la Ciutat de les Arts i les Ciències /va/info/prensa/noticias/Visita-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies-Premios-Rei-Jaume-I-2018-.html dt., 06 de nov. 2018 11:59:00 +0100 Acompanyats del director general del complex, Enrique Vidal

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Visita-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies-Premios-Rei-Jaume-I-2018-.html Els Premis Rei Jaume I 2018 Íñigo Losada (Protecció del Medi Ambient), María Vallet (Investigació Bàsica), Ramón Martínez-Máñez (Noves Tecnologies), Dolores Corella (Investigació Mèdica), i Xavier Freixas (Economia) han visitat hui la Ciutat dels Arts i els Ciències acompanyats pel director general del complex, Enrique Vidal.

Durant el seu recorregut pel Museu de les Ciències han posat davant de l’exposició dedicada a estos guardons, creats en 1989 amb l’objectiu d’unir, en estudis i investigació, entitats científiques i empresarials per a la promoció de la investigació i el desenrotllament científic a Espanya.

 

]]>
José Manuel Grandela: "Neil Armstrong mai s’haguera donat per vençut. I així va ser" /va/info/prensa/noticias/entrevista-Jose-Manuel-Grandela.html dl., 05 de nov. 2018 13:37:00 +0100 - L’ex enginyer controlador de naus espacials de la NASA José Manuel Grandela  va participar fa 50 anys en el programa Apol·lo des de l’estació que la NASA va instal·lar en Fresnedillas 

- "Si el gel apareix s’obriran les esperances a la presència humana en el planeta roig" assenyala en relació a la pròxima missió InSight de la NASA a Mart 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/entrevista-Jose-Manuel-Grandela.html José Manuel Grandela ha visitat esta setmana el Museu de les Ciències per a impartir la conferència 'Una breu  història de l’exploració a Mart' dins del cicle sobre astronomia. Amb tan sols 23 anys va ser testimoni directe de la històrica frase “Houston, ací base tranquil·litat. L’àguila ha aterrat" que va pronunciar Neil Armstrong quan l’Apollo 11 va xafar la Lluna i és un dels  divulgadors científics de referència en exploració espacial. De la Lluna ara mirem a Mart les empremtes del qual sobre la superfície "ens inclinen a pensar que on va haver-hi aigua, va haver vida" assenyala. 


-En 2019 es complixen 50 anys del xicotet gran pas. Se l’hauran preguntat moltes vegades, però... compte’ns com va viure aquella nit de juliol de 1969 en Fresnedillas?

Efectivament, m’ho han preguntat moltes vegades, i la resposta sol defraudar, perquè cap dels que participem en aquells fets vam tindre temps per a fer disquisicions filosòfiques sobre l’abast de l’evident gesta aconseguida en nom de la Humanitat.  La nit del 20 al 21 de juliol de 1969, l’equip tècnic de Fresnedillas repetíem una vegada més el que veníem fent des de mesos arrere, seguint les mateixes pautes, executant els mateixos passos segons el que preveu i estudiat centenars de vegades. Només teníem ulls i oïdes per a escrutar àvidament les indicacions que mostraven els nostres equips, comprovant que els valors aritmètics o eren exactes, o estaven dins d’un marge acceptable. Cada tècnic formàvem un indissoluble tàndem amb el nostre equip, com si fórem dos ens en un només, i eixe era el nostre únic món en eixos moments, que no era poc.
El moment per a reflexionar sobre el conjunt de la labor feliçment desenrotllada en Fresnedillas, va arribar quan, una vegada aterrat el mòdul lunar “Àguila”, en la Lluna amb els seus dos visitants terraqüis, va desaparéixer pel nostre horitzó de ponent, sent llavors rellevats per l’estació nord-americana de Goldstone, a Califòrnia. Els corresponsals de premsa, ràdio i televisió allí presents en Fresnedillas, van ser els que van descriure i van divulgar com una notòria gesta, la professionalitat, eficàcia i tremp de nervis de l’equip tècnic espanyol de NASA-INTA. Potser va ser llavors quan comencem a adonar-nos de que havíem sigut –no sols testimonis de primera fila-, sinó afortunats participants en la major gesta col·lectiva en tota la Història de la Humanitat.

-Des d’allí controlaven la missió, escoltaven fins als batecs dels astronautes. Què va passar perquè Armstrong conduïra de forma manual i canviarà el lloc de l’aterratge?
Un dels nostres equips tenia la important missió de registrar els electrocardiogrames i electroencefalogrames de la tripulació segon a segon. I no els llevàvem ull, tant quan dormien, com quan havien d’escometre alguna orde rebuda en Fresnedillas des de Houston, que canviara el rumb de les naus “Columbia” i “Àguila”. A pesar del llarg i dur entrenament rebut per Armstrong, Aldrin i Collins, els plomins que gargotejaven amb tinta xinesa els seus constants vitals, es desbocaven en determinats moments crítics. Però no eren ells sols, perquè els controladors en terra ens preguntàvem a vegades si no estàvem més nerviosos que els nostres companys d’allà dalt. Cada un tenia la seua responsabilitat, i la nostra pesava com el plom. D’altra banda, no és cert que Armstrong canviara el lloc de l’aterratge, sinó que ho va estar buscant infructuosament, perquè la superfície que ell i Aldrin tenien a la vista no s’assemblava en res a la de les fotos obtingudes per l’Apollo X dos mesos abans, i que havien triat i memoritzat com les idònies per al primer alunizaje. Armstrong va optar llavors per desconnectar el pilot automàtic i fer-se amb el “joystick” manual en busca d’una superfície llisa i sense roques, que permetera l’alunizaje suau del mòdul “Eagle” (Àguila).
Aquell vol quasi rasant, se’ns va fer etern a tots, tant que el Control de Houston, a través de Fresnedillas, els va advertir de que a penes els quedaven tan sols 30 segons de combustible. I eixe era tot el que tindrien per a alunizar i després desapegar per a iniciar el retorn al nostre planeta. De tots és sabut que la mestria d’Armstrong va salvar la missió, que tan prop va estar de ser avortada per Houston. Els que coneixíem l’executòria de Neil Armstrong, sabíem que ell mai s’haguera donat per vençut. I així va ser.


-¿Ha vist la pel·lícula “El primer home”? Què li pareix? 
Sí, clar, i no exagere si dic que l’he vist ja tres vegades. I la veuré més vegades perquè el seu contingut, especialment el dedicat a la vida professional de Neil Armstrong en la NASA, és una rèplica molt aproximada del que va viure i va patir Neil Armstrong  fins que va posar el peu en la Lluna.  D’altra banda, la meua participació en el vol Apollo XI des de l’Estació de Seguiment Espacial de Fresnedillas (Madrid), va ser molt intensa al mateix temps que emocionant, i aquells huit dies de juliol de 1969 van quedar gravats a foc en la meua memòria i en el meu esperit. No és genys estrany que m’assenta realitzat cada vegada que veig la projecció d’El “primer home”.


-Ara tots miren cap a Mart. L’exploració robòtica és el nostre major èxit en el planeta roig? 
Per descomptat. Gràcies als robots enviats al planeta “roig” des de 1960, en les seues modalitats de sondes, orbitadores, aterrizadores (landers) o vehicles tot terreny (rovers), el nostre planeta veí ha fet miquetes els mites centenaris que ens parlaven de vastes zones arbòries i de canals fabricats per sers intel·ligents, com van assegurar obstinadament en 1877 l’astrònom italià Schiaparelli, i posteriorment en 1909 l’astrònom nord-americà Percival Lovell.  Des de 1960, en que la Unió Soviètica es va estrenar enviant el Mars 1 a Mart, un total de 54 enginys de variada funció i propòsit han intentat trencar el vel del mite o la llegenda que embolicava a Mart, per a comptar-nos la veritat dura i pura del Mart desèrtic real.
Ara com ara, la major part dels llançaments han fracassat per distintes raons, tant els de l’URSS com els dels EE.UU., o de l’ESA. No obstant els robots supervivents continuen fent les delícies dels astrònoms i geòlegs, perquè reben informació de primera mà i en exclusiva. Fins que el primer equip d’humans arribe  a Mart, allà per l’any 20.., no obtindrem una informació superior. Caldrà esperar.


- Qué ens han ensenyat? 
El primer i més buscat per tots els experimentadors, és trobar evidència de vida. Bueno, perquè no hi ha vida, ni tan sols a nivell microbiològic. Grans desencants s’han anat portant els exobiólogos que durant dècades han dissenyat mini laboratoris que tamisaren l’arena marciana en busca del menor vestigi de vida, encara que fora en estat fòssil.  De totes maneres, els arraps en la superfície, clara empremta de l’antany córrer de cabalosos rius per diferents àrees del planeta roig, ens inclinen a pensar que on va haver-hi aigua, va haver vida. Almenys eixa és la màxima vàlida en el nostre planeta Terra. D’altra banda, sabem que les seues tempestats huracanades a penes tenen consistència física, donada la lleugeresa de la finíssima arena. També s’ha mesurat el nivell de radiació, imprescindible per a protegir degudament als sers humans que al seu dia aterren en el planeta veí. Ens han ensenyat l’absència quasi total d’oxigen, i en canvi un elevat percentatge de CO2. És a dir, que mai podrem respirar sense la pertinent ajuda i subministrament de l’irreemplaçable “oxigen”.

- Quants robots hi ha actualment a Mart? 
Actualment hi ha 15 satèl·lits orbitant el planeta, com el Mars Odyssey de la NASA o el Mars Express de l’ESA; 5 laboratoris fixos en la superfície, com l’InSight de la NASA, que aterrarà el pròxim 26 de novembre; i 4 vehicles tot terreny com el Curiosity i el Spirit, dins del programa Mars Science Laboratory.
-¿Cuáles són els pròxims a arribar a Mart? 
L’InSight de la NASA té anunciat el seu aterratge el pròxim 26 de novembre de l’actual, i immediatament es posarà mà a l’obra trepant la superfície amb la pretensió de trobar gel a poca profunditat. I si el gel apareix, obrirà les esperances a la presència humana en el planeta roig, ja que amb aigua es pot viure, i sense aigua no. El següent repte a conéixer millor Mart, ens el proporcionarà el vehicle tot terreny (rover) de la NASA Mars 2020 Rover, que en 2020 portarà en les seues entranyes set instruments molt sofisticats, que circularan per diferents llocs, seguint les instruccions que sobre la marxa li envien els geòlegs especialistes que els van dissenyar.


-La NASA comença a assumir la pèrdua del rover Opportunity, després de mesos de silenci, pot haver-hi alguna esperança? 
El tot terreny (rover) Opportunity, que ja ha complit els quinze anys de servici, guarda silenci des del passat 10 de juny, a causa d’una tempestat de pols. Les previsions (més aïna desitjos) dels especialistes, és que les últimes cuades de la mateixa tempestat, que ha cegat pràcticament els panells solars, siguen ara els que bufen la pols i permeten que la llum solar arribe novament a recarregar les bateries. Tant l’Opportunity com el seu bessó el Spirit, dissenyats per a durar 90 dies en la superfície marciana, han excedit amb escreix totes les expectatives, a pesar de l’aparició de les tempestats endèmiques en el rigorós hivern marcià. Les estacions de control de la NASA, com la Robledo de Chavela a Madrid, continuen transmetent ordes a l’Opportunity en diferents freqüències, esperant una fugaç resposta que els facilitaria el prendre novament el control del vehicle i posar en marxa de nou.

-La seua gran passió en l’astrofilatelia, on també és un expert reconegut i narra la història de l’exploració aeroespacial a través de segells. Quin és el seu major tresor? Quina conquista espacial creu que mereix ja un segell? 
En la meua col·lecció filatèlica no hi ha un segell que tinga en exclusiva el qualificatiu de “tresor”. Tots i cada un d’ells van ser emesos en homenatge a un èxit humà en la investigació de l’Espai, i estos han sigut molts des del Sputnik 1 (4/oct/1957) fins a l’Insight que està a punt d’arribar a Mart. No obstant això, mereixen un respecte especial els segells que homenatgen els astronautes o cosmonautes (que és el mateix) que van perdre la vida en proves i assajos en terra, o navegant per l’oceà còsmic.  Però sens dubte mereixen, i tenen un setial d’honor, els segells que ens recorden que ara fa mig segle, uns nord-americans del Programa Apollo van posar el seu peu en la Lluna, i ho van fer en pau i en nom de tota la Humanitat. I com jo ho vaig viure professionalment en directe des de les files de la NASA, el seu valor emotiu és especialment entranyable per a mi.
Encara que el ciutadà de peu no ho sap, una col·lecció filatèlica és un acte notarial, vistós i gràfic, que ens recordarà sempre quan, com, on i perquè una sonda, satèl·lit o nau va conquistar una nova fita en l’evolució del saber humà. 

]]>
José Manuel Grandela, ex enginyer d’INTA-NASA, explica en el Museu la història de l’exploració a Mart /va/info/prensa/noticias/conferencia-Jose-Manuel-Grandela.html dt., 30 d’oct. 2018 15:08:00 +0100 Conferència 'Una breu història de l’exploració a Mart'. Dimarts, 30 d’octubre, 19:30 h

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/conferencia-Jose-Manuel-Grandela.html El Museu de les Ciències continua este dimarts 30 d’octubre el cicle dedicat a l’astronomia amb la conferència “Una breu història de l’exploració de Mart' impartida per José Manuel Grandela, ex enginyer controlador de naus espacials INTA-NASA. La cita serà a les 19.30 hores en l’Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències. L’accés es lliure, prèvia inscripció en www.cac.es

José Manuel Grandela revisarà, amb el suport de les il·lustracions dels segells de correus, els èxits i fracassos de l’allau d’exploradors robòtics enviats al planeta roig. Durant mig segle, estes missions han partit amb l’objectiu principal de desvelar els seus secrets i, molt especialment, el més apassionant de tots: hi ha vida més enllà de la Terra?


 

]]>
AGENDA NOVEMBRE CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES /va/info/prensa/noticias/agenda-noviembre-.html dl., 29 d’oct. 2018 12:46:00 +0100 Continuem mirant cap a Mart amb una observació amb telescopis i nous tallers DIY els caps de setmana

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/agenda-noviembre-.html Dijous, 8 de novembre de 2018. 19:30 hores. Conferència i observació de Mart.

Conferència 'Viatge interestel·lar a través de la galàxia' per Francesca Figueras. Presidenta de la Societat Espanyola d’Astronomia. Universitat de Barcelona. En l’Audiotorio Santiago Grisolía del Museu dels Ciències. A continuació, es realitzarà una observació astronòmica de Mart a càrrec de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA)

Dimarts, 13 de novembre de 2018. Conferència Premi Nobel Gerard 't’Hooft

Gerard 't’Hooft, Premi Nobel de Física en 1999 impartirà la conferència 'Hi ha el lliure albir en el món quàntic? Lliure accés, prèvia inscripció, Auditori Santiago Grisolía del Museu dels Ciències a partir de les 19:00 hores.

Dijous, 15 de novembre de 2018. Conferència "Com curar malalties incurables" . 

Conferència Àngela Nieto. Institut de Neurociències. Universitat Miguel Hernández-CSIC 19.30 hores. Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències. Conferencia "Com curar malalties incurables" dins del cicle "Una Comunitat amb ciència". De lliure accés, prèvia inscripció.

Dijous 27 de novembre de 2018. 19.30 hores.Conferència "Missions a Mart: reptes tecnològics, èxits i fracassos"

Impartida per Ignacio Arruego. Cap de l’Àrea d’Enginyeria de Sensors Espacials. Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial - INTA.Lliure accés, prèvia inscripció. En esta conferència, Ignacio Arruego, repassarà els enormes reptes tecnològics que és necessari véncer, les tècniques Empleades per a això, els majors èxits de l’exploració del Planeta Rojo i alguns dels seus nombrosos i sonats fracassos.

Agenda tallers DIY (Do IT yourself) 

Dins de 'Passaport de l’Espai' este mes se celebren els tallers següents:

De 11.00 a 12.00 hores.  (Necessària l’entrada del Museu + 1 €)

Taller Constel·lació en 3D. Dissabte 10 i diumenge 11 de novembre.

Submergix-te en el buit interestel·lar i descobrix l’enorme distància que separa a les estreles. Durant la sessió, els assistents podran construir un model tridimensional de la constel·lació d’Orió.

Taller Crea el teu sistema solar. Dissabte 17 i diumenge 18 de novembre.

Descobrix la gran varietat de planetes del sistema solar: gegants gasosos com a Júpiter, planetes rocosos com a Mercuri o els anells de Saturn. Els més menuts també podran gaudir dissenyant un grafiti astronòmic gràcies a la realitat augmentada.

Taller Viatge a Mart. Dissabte 24 i diumenge 25 de novembre.

Assistix al llançament d’un coet… d’aigua; construïx les teues pròpies ulleres 3D i explora alguns dels racons més enigmàtics del planeta roig. Fes els cràters d’impacte més espectaculars i toca, amb les teues pròpies mans, algun dels cràters marcians realitzats amb la nostra impressora 3D.


 


 


 

]]>
El Hemisfèric participa per segon any en el 'Dia de la Matèria Fosca' amb una conferència i la projecció 'El fantasma de l’Univers' /va/info/prensa/noticias/Dark-Matter-Day.html dv., 26 d’oct. 2018 12:46:00 +0200 Dilluns 29 d’octubre a partir de les 19 hores, lliure accés prèvia inscripció en www.cac.es

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Dark-Matter-Day.html El Hemisfèric se suma per segon any consecutiu a la celebració internacional del 'Dia de la Matèria Fosca'. Es tracta d’una iniciativa posada en marxa per laboratoris de física de partícules de tot el món i que a Espanya promou l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d’Excel·lència Severo Ochoa del CSIC i la Universitat de València, amb activitats en planetaris. 

El Hemisfèric comença el programa este dilluns 29 d’octubre amb una conferència de l’investigador de l’IFIC Sergio Palomares que repassarà què sabem de la matèria fosca i com molts experiments en tot el món tracten d’identificar esta esquiva substància i fer llum sobre la seua naturalesa. Després de la xarrada es projectarà el documental "Els fantasmes de l’univers: la busca de matèria fosca". 

Es tracta d’una producció internacional on participen alguns dels principals laboratoris del món com el Lawrence Berkeley National  Laboratory  (EE.UU.) o el CERN, el Mitja Lab Del Qual va produir les espectaculars animacions que apareixen en la pel·lícula. La producció d’estes animacions es va realitzar en l’Institut de Física Corpuscular de València, que va realitzar la versió espanyola. Els efectes de so van a càrrec de Skywalker Sound, responsable dels efectes de so en la saga de Star Wars. 

Esta projecció traça un recorregut per la història de la matèria fosca: des que Fritz Zwicky va plantejar la seua existència en 1933 per a explicar la velocitat de rotació de les galàxies en els cúmuls (segons la seua interpretació, havia d’existir algun tipus de matèria ‘no visible’ que accelerara eixe moviment, per la qual cosa la va cridar ‘matèria fosca’), passant per Vera Rubin, que en 1970 va obtindre l’evidència rotunda de l’existència d’este nou tipus de matèria amb els seus estudis sobre la galàxia d’Andròmeda, fins a arribar als experiments actuals que tracten de produir partícules de matèria fosca en el Gran Colisionador d’Hadrones (LHC) del CERN o capturar alguna partícula de matèria fosca del cosmos.

El Dia de la Matèria Fosca (31 d'octubre) (Dark Matter Day) és una iniciativa internacional  que tracta tracta de visibilitzar un dels camps d’investigació més importants de la Física actual: l’estudi de la matèria fosca, un nou tipus de matèria que compon el 25% de l’Univers, però la naturalesa del qual continua sent un misteri. 

]]>