Un estudi de l'Oceanogràfic demostra per primera vegada que els animals marins poden patir la síndrome de descompressió

04/05/2014

El descobriment ha obtingut el Primer Premi de Conservació durant la seua presentació en el 34 Congrés Internacional de Biologia i Conservació de Tortugues Marines celebrat en Nova Orleans
Un estudi de l'Oceanogràfic demostra per primera vegada que els animals marins poden patir la síndrome de descompressió

Un estudi realitzat per l'Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, i dirigit per Daniel García i José Luis Crespo, dos dels veterinaris del centre, ha demostrat per primera vegada que els animals marins poden patir la síndrome de descompressió, condició semblant a què podria patir un bussejador si no realitza les parades de descompressió, quan se suposava que són espècies que han evolucionat al llarg de milions d'anys per a evitar este problema.

L'execució del projecte ha sigut possible gràcies a la col·laboració amb la Conselleria Infraestructures, Territori i Medi Ambient, així com a l'ajuda dels pescadors

Des de fa un parell d'anys els tècnics de l'Oceanogràfic van començar a observar que algunes tortugues babaues que rebien en l'ARCA del Mar per a ser tractades, després de ser entregades per pescadors al ser capturades accidentalment, presentaven signes compatibles amb embòlia gasosa o síndrome de descompressió. A més de demostrar per primera vegada que un animal marí pot patir esta síndrome, s'ha aconseguit salvar les tortugues afectades per mitjà de teràpia hiperbàrica.

Els símptomes observats en les tortugues recuperades en l'Oceanogràfic ja havien aparegut en cetacis, amb evidències prou contundents, després d'unes maniobres militars a Canàries i altres zones del planeta. No obstant això, no s'havia pogut demostrar del tot ja que la “prova” definitiva s'obté per mitjà del tractament en cambra hiperbàrica d'un animal viu i observar si remeten els signes clínics produïts per les bambolles en sang i altres teixits. Açò resulta pràcticament impossible en el cas dels cetacis ja que la grandària i la severitat del procés fa que els animals moren abans de poder ser assistits.

En el cas de les tortugues, l'avantatge que presenten és que són extremadament resistents i molt més xicotetes que un cetaci el que ha permés que arriben vives a les instal·lacions de l'Oceanogràfic i hagen pogut ser tractades adequadament per part dels veterinaris. La comunitat científica a pesar d'haver realitzat múltiples estudis des de finals dels anys 60, considerava que esta síndrome no podria ocórrer en vertebrats bussejadors, per això, este descobriment suposa un canvi de paradigma important a l'hora d'entendre millor la fisiologia del busseig d'estos animals.

El descobriment dels veterinaris de l'Oceanogràfic ha obtingut el premi de Conservació durant la seua presentació en el 34 Congrés Internacional de Biologia i Conservació de Tortugues Marines celebrat en Nova Orleans i que en esta edició ha comptat amb més de 700 assistents de més de 70 països. Esta nova condició implica revaluar els actuals protocols d'intervenció així com les estimacions sobre l'impacte de les pesqueries sobre les poblacions de tortugues marines a nivell mundial. A este congrés assistixen grups molt potents d'investigació i agències de gran rellevància com la NOAA dels Estats Units, a més d'universitats de prestigi dels Estats Units, Europa, Austràlia o Japó.

El següent objectiu de l'estudi és comprovar si este procés es dóna en altres regions del planeta i veure quines mesures es poden prendre per a evitar-ho o minimitzar-ho en la mesura que siga possible. Arran de la presentació dels resultats de l'estudi en el congrés, diverses organitzacions internacionals ja s'han posat en contacte amb l'Oceanogràfic per a col·laborar i establir estratègies de conservació per a preservar estos animals que es troben en perill d'extinció.