Sabies que¿el 2 de novembre del any 2000 l¿Estació Espacial Internacional va rebre als seus primers inquilins

02/11/2016

El Simulador Espacial recrea un vol espacial a l'Estació Espacial Internacional
Sabies que¿el 2 de novembre del any 2000 l¿Estació Espacial Internacional va rebre als seus primers inquilins

Fa 12 anys, l’Estació Espacial Internacional va rebre al seu primer equip permanent format per Bill Sheperd, Yuri Gidzenko i Sergei K. Krikalev. La seua construcció va començar en 1998 i en ella van col•laborar la NASA (EUA), l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Federal Russa, l'Agència Espacial Canadenca, l'Agència Japonesa d'Exploració Espacial i Brasil. Actualment treballen en el projecte 16 països. La seua grandària és de 108 metres de llarg i 80 metres d'ample, com un camp de futbol, i té sis laboratoris on els astronautes, set com a màxim, realitzen investigacions i experiments en el camp de la biologia, la medicina, els materials, etc.

El Simulador Espacial del Museu de les Ciències recrea les tres etapes bàsiques en la preparació per a la realització d'un llançament ni més ni menys que fins a l'Estació Espacial Internacional (ISS). Guiats per la veu i la imatge de l'astronauta Pedro Duque, els visitants recorren el laboratori espacial, l'ascensor de llançament i el pont aeri que permet accedir fins al simulador de vol espacial.

El conjunt del viatge conduïx el públic per diferents àmbits en què experimenten les mateixes sensacions que viuen els astronautes, amb imatges reals i inclús moviments. Recorrerà diferents zones -des de l'antesala de la rampa de llançament, l'ascensor i la passarel•la metàl•lica d'accés a la nau. També viurà l'experiència única del que és un llançament espacial, el viatge, la visita al laboratori espacial europeu de la ISS i la posterior tornada a la Terra.

Gràcies a això el visitant coneix com es viu l'estat d'ingravitació, els objectes quotidians que utilitzen els astronautes o els experiments científics que realitzen. L'Estació Espacial Internacional es troba a 400 quilòmetres d'altura, la velocitat a què viatja és de 7,7 km per segon i de nit pot veure's des de la Terra a simple vista com un punt brillant fix, no titil•lant com les estreles, que creua tot l'horitzó en uns cinc minuts.

Les missions espacials solen durar d'una setmana a sis mesos encara que hi ha astronautes que han estat més d'un any. Quasi tota l'aigua necessària en la ISS ha de transportar-se des de la Terra. Amb ella els astronautes beuen i preparen els menjars. Però esta també es recicla de tots els llocs possibles: de la humitat de l'aire ambiental per exemple extrauen fins a 24 litres diaris i inclús de l'orina després de purificar-la. En la ISS cada 24 hores hi ha 16 foscants i 16 albes per això els seus tripulants es planifiquen normalment huit hores de son al final de cada dia. Els passejos espacials poden durar moltes hores, alguns astronautes han arribat a passar fins a 9 hores fora de la nau.

Quan els astronautes tornen a la Terra ho fan molt fatigats i de vegades patixen marejos i es desmaien. Els seus músculs i ossos s'han debilitat, i el seu cor ha de treballar més per a bombar la sang per tot el cos. Durant algun temps, solen tindre problemes per a mantindre's en peu, caminar, girar en els cantons i mantindre l'equilibri. Si tanquen els ulls és possible que caiguen i fins dormir els resulta difícil. Alguns astronautes comenten que després de mesos de tornada a la Terra han soltat una tassa a l'aire i s'han sorprés que caiga a terra.