Saps que nit és la més llarga de l'any? Celebra el solstici d'hivern amb 'Les Nocturnes'

Les nits d'hivern són llargues, molt més que les d'estiu. Per això són especialment propícies perquè se'ns passen les hores contemplant el firmament tal com t'animem a fer en les sessions de planetari de 'Les Noturnes d'Hivern' en l'Hemisfèric, que comença dissabte que ve.

Però per què són tan llargues estes nits hivernals, especialment la del 21 de desembre, la nit més llarga de l'any? L'explicació té a veure amb els solsticis i el grau d'inclinació de l'eix del nostre planeta respecte a la seua òrbita al voltant del Sol.

La Terra gira al voltant del Sol al mateix temps que gira sobre el seu propi eix (una espècie de línia recta imaginària que la travessa pels pols). El que ocorre és que este eix no és perpendicular a la seua òrbita , sinó que presenta un angle d'uns 23 graus i mig. La Terra està aleshores "inclinada", però a més no sempre de la mateixa manera. Durant una part de l'any -de març a setembre-, l'hemisferi nord està "inclinat" cap al Sol; per això les seues temperatures són més càlides i els dies, més llargs.

Quan el punt nord de l'eix imaginari del planeta està apuntant més directament el Sol, en el mateix hemisferi s'observa el dia més llarg de l'any i la nit més curta; a açò se l'anomena solstici d'estiu. De la mateixa manera, quan el punt sud d’este eix apunta més directament el Sol, l'hemisferi nord experimenta la nit més llarga i el dia més curt de l'any, que es coneix amb el nom de solstici d'hivern.

Açò és justament el que ocorrerà el 21 de desembre. I exactament a les 12 hores i 12 minuts, hora peninsular segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional, en eixe precís moment començarà "oficialment" l'hivern.

Què passa en el cel a l'hivern?

Durant esta estació podem contemplar a simple vista, i sempre que no hi haja contaminació lumínica, les dotze estreles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirià, Arturo, Vega, Cape-la, Rígel, Proción, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pòl·lux. Precisament d'algunes d'elles es parla en la sessió de planetari.

I els amants de les pluges de meteors tenen una cita important amb el cel nocturn el 3 de gener, moment en què s'arribarà al màxim en la pluja de les Quadràntides, l'origen de la qual no està del tot clar - porta el nom d'una constel·lació extinta on se situa el seu radiant, Quadra Muralis-.Amb un poc de sort podrem arribar a veure fins a tres estreles fugaces per minut just abans de l'alba.

Més informació sobre l'inici astronòmic de l'hivern 2012 en la web d'Institut Geogràfic Nacional