Els exteriors del Museu de les Ciències acullen l'exposició 'La Física en les nostres vides'

12/06/2014

Produïda per el Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN)
Els exteriors del Museu de les Ciències acullen l'exposició 'La Física en les nostres vides' Els exteriors del Museu de les Ciències acullen fins al 3 d'agost l'exposició del Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN), “La Física en les nostres vides”, una sèrie de fotografies i textos que destaquen els beneficis que la investigació en estes disciplines científiques produïxen en la societat.



Un total de 28 panells informatius situats en el Passeig Sud mostren diferents experiments internacionals, amb una important contribució espanyola, que tracten d'aportar coneixement sobre algunes de les incògnites més rellevants en el camp de la física actual com els orígens de l'Univers, de la massa i de la matèria, la naturalesa d'energia i matèria fosca o l'antimatèria.



La mostra de lliure accés, inicia la seua itinerància en la Ciutat de les Arts i les Ciències i, entre altres àmbits, arreplega el naixement de la World Wide Web en el CERN, el desenvolupament de tècniques de diagnòstic i teràpia en Medicina o les aplicacions dels acceleradors de partícules en energies renovables, indústria o estudis sobre patrimoni artístic.



La investigació del món microscòpic revela de què està feta la matèria que compon tot el que veiem en l'Univers, i tracta de donar resposta a alguns dels interrogants més importants de la ciència actual: què és la matèria fosca, que compon el 25% del cosmos? Per què va desaparéixer l'antimatèria després del Big Bang? Com va sorgir la massa de les partícules elementals, permetent la formació de l'Univers de matèria com el coneixem?



No obstant això, per a estudiar el més xicotet són necessaris instruments científics colossals com el Gran Colisionador d'Hadrons o LHC, el major accelerador de partícules del món operat pel CERN en la frontera franc-suïssa, prop de Ginebra. Estes tecnologies utilitzades per a detectar les partícules produïdes han permés desenvolupar tècniques cada vegada més precises per a diagnosticar i tractar el càncer.



De la necessitat de compartir informació entre els físics de partícules de tot el món va nàixer la World Wide Web, el llenguatge en què es basa Internet. Este desenvolupament va nàixer en el CERN i es va posar a disposició de la societat de forma gratuïta. Així mateix, la tecnologia d'acceleradors i detectors de partícules permet fabricar panells solars més eficients, analitzar compostos amb interés industrial i farmacèutic o caracteritzar obres d'art de forma no destructiva.



A més d'estos exemples, l'exposició destaca la importància de la investigació bàsica en la formació dels científics del demà, així com en els retorns econòmics que s'obtenen de la participació espanyola en grans experiments com el LHC. La mostra destaca la participació espanyola en grans experiments i laboratoris en tot el món, participació que es promou de forma coordinada pel CPAN. Així mateix, enguany se celebra el 60 aniversari del CERN, que col·labora amb esta exposició.