"La missió Marco Polo-R pretén visitar un asteroide pròxim a la Terra per a retornar amb mostres"

04/12/2012

Entrevista amb el Dr. Josep M. Trigo, que hui impartix en el Museu la conferència ‘Asteroides primitius: objectiu astrobiològic de la missió Marco Polo-R'
Gràcies als astronautes que van arreplegar les primeres mostres de roques lunars es van aconseguir grans avanços en la investigació lunar, datant els cràters i les conques d'impacte.

En el mateix sentit, el retorn de mostres des d'un NEO (Near Earth Object) permetria contestar ‘importants qüestions sobre la quantitat i complexitat de materials orgànics i aigua subministrats a la Terra primitiva' assenyala el Dr. Trigo, responsable d'un grup d'investigació especialitzat en l'estudi dels primers materials formats en el Sistema Solar. Junt amb altres tres científics espanyols i una vintena d'investigadors europeus i cinc nord-americans, ha presentat a l'Agència Espacial Europea (ESA) el projecte de la missió Marco Polo-R per a portar a la Terra material d'un asteroide pròxim a la Terra.

Del que ens poden ensenyar estes roques extraterrestres i l’‘amenaça' que suposen per a la Terra- hi ha més de 1.300 asteroides potencialment perillosos, encara que la freqüència d'impacte és ‘afortunadament' d'uns 10 milions d'anys- parlem amb el Dr.Trigo científic titular de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) , una temàtica apassionant que abordarà hui en la seua conferència en el Museu de les Ciències, a partir de les 19:30 hores, de lliure accés.

En què consistix la missió Marco Polo-R? Quin és el seu principal objectiu?
La missió Marco Polo-R pretén visitar un asteroide pròxim a la Terra de naturalesa primitiva, emparentat amb les condrites carbonàcees, i el seu principal objectiu és retornar mostres de la seua superfície a la Terra per al seu estudi en els nostres laboratoris.

De què depén que s'accepte la seua posada en marxa? Quan podria iniciar-se de ser acceptada?
Competix amb altres missions de classe mitjana proposada a l'Agència Espacial Europea. La decisió final serà presa al llarg de 2013.

Quines condicions trobaran en estos “objectes”?
Els asteroides de pocs centenars de quilòmetres de diàmetre no van experimentar diferenciació química. És a dir, són objectes que no es van fondre com els planetes i els seus materials formatius són els que es trobaven en el disc protoplanetari fa 4.565 milions d'anys

Quina rellevància científica es pot obtindre?
La missió Marco Polo-R pretén estimar quina és la quantitat de carboni i aigua present en un NEO primitiu, així com contestar importants qüestions sobre la quantitat i complexitat de materials orgànics i aigua subministrats a la Terra primitiva. Pretenem conéixer millor la contribució d'estos objectes al llarg de la història de la Terra.

Quina informació ens proporciona l'estudi dels meteorits?
Innumerable i insospitada pel gran públic. Des de datar l'origen del Sistema Solar, conéixer l'entorn en què es va formar, conéixer la composició química d'altres mons, datar els processos de formació i destrucció de planetes, asteroides i cometes, etc. De tot això parle en els meus dos últims llibres “Les arrels còsmiques de la vida” d'Edicions UAB i “Meteorits” de Catarata-CSIC.

Està implicat en la recuperació i estudi dels dos últims meteorits que han caigut a Espanya, on van caure? quina grandària tenen?quina informació contenen i què els estan ensenyant?
Es va tractar de la condrita ordinària Villalbeto de la Peña caiguda en el municipi palentí del mateix nom en 2004 i l'eucrita Port Lápice caiguda en eixe poble de Ciudad Real en 2007. Van ser roques fragmentades en la seua brusca penetració en l'atmosfera que van produir majoritàriament meteorits de poques desenes de grams. Es van recuperar prop de 5 kg del primer i menys d'1 kg del segon però ens van aportar informació valuosa de dos asteroides del cinturó principal. Puerto Lápice, per exemple, procedix de Vesta que actualment està sent cartografiat per la sonda Dawn de NASA.

Què sabem dels impactes de meteorits en la Terra i de la seua influència en la seua formació?
No hi ha dubte, la Terra va nàixer de l'agregació de cossos més xicotets. Va acabar de consolidar-se fa uns 4.500 milions d'anys però la migració de Júpiter i Saturn fa uns 3.900 milions d'anys va produir un cataclisme que va enriquir la Terra amb matèria orgànica i aigua. Des de llavors el flux d'objectes ha decrescut exponencialment però encara hui aconseguixen la superfície terrestre anualment entre 40.000 i 80.000 tones de matèria interplanetària, principalment en forma de diminutes partícules. Meteors i bòlids ens recorden cada nit que l'espai interplanetari no està buit.

Existixen en l'actualitat asteroides potencialment perillosos per a la Terra?
I tant. A mitjan 2012 coneixíem 1.309 asteroides potencialment perillosos, entre els quals 152 posseïen un diàmetre superior a 1 km. No obstant això, la freqüència d'impacte d'un asteroide d'1 km és, afortunadament, de l'orde d'uns 10 milions d'anys.