L'exposició 'Galileu i l´Astronomia' descobrix documentos claus de la història de l'Astronomia

23/12/2009

De lliure accés, la mostra podrà visitarse fins al 21 de febrer
L'exposició 'Galileu i l´Astronomia' descobrix documentos claus de la història de l'Astronomia

Un valuós conjunt de manuscrits i llibres que han resultat claus en la història de l'astronomia podran veure's fins al 21 de febrer del 2010 en el Museu de les Ciències Príncipe Felipe. L'exposició “Galileu i l'Astronomia” presenta 40 peces i documents com la primera edició del Sidereus Nuncius en el que Galileu va anunciar al món els seus descobriments o l'abjuració d'este científic.

A la inauguració de l'exposició, que s'ubica en Arqueries del Museu de les Ciències i és d'accés gratuït, han assistit el director científic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Manuel Toharia, el director del Museu Nacional de Ciència i Tecnologia (MUNCYT), Ramón Núñez i el director de la Biblioteca de l'Accademia dei Lincei de Roma, Marco Guardo, l'associació científica més antiga del món a la què va pertànyer Galileu i que ha produït la mostra.

Es tracta de la primera vegada que este material ix d'Itàlia i, després del seu pas per Madrid, l'exposició objetual més important realitzada en el món amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia podrà visitar-se a València. El seu interés commemoratiu persistirà en 2010 ja que al començament d’este any es complix el IV Centenari de les primeres observacions de Galileu amb el telescopi. Al gener de 1610 va tindre lloc el descobriment dels satèl·lits de Júpiter, i el 12 de març, es complix el IV Centenari de la publicació del Sidereus Nuncius.

L'exposició està dividida en cinc capítols. El primer d'ells està dedicat a la creació de l'Accademia dei Lincei la primera associació científica de la història, creada en 1603 per iniciativa de Federico Cesi i altres tres jóvens, a qui es va incorporar Galileu com a sisé membre en 1611. La segona part tracta sobre la invenció del telescopi i les primeres observacions en què destaca un exemplar de l'edició princeps del Sidereus Nuncius i del Dissertatio cum Nuncio Sidereo de Kepler, també en la seua primera edició.

El desenvolupament del pensament de Galileu i l'afirmació de la “nova ciència galileana” ocupen la tercera part de la mostra on es presenten no sols els exemplars de la primera edició d'Il Saggiatore, obra sobre les taques solars, sinó també material autògraf amb notes preparatòries d'eixa primera edició.

La quarta secció arreplega peces del període entre la publicació d'Il Saggiatore (1623) i l'abjuració de Galileu el manuscrit, que conté el text que Galileu va pronunciar en el convent dominicà de Santa Maria Sopra Minerva a Roma el 22 de juny de 1633, es presenta també en esta part de la mostra. Finalment, el quint capítol de “Galileu i l'Astronomia” arreplega les últimes obres del científic els Discorsi e dimostrazioni matematiche, intorno a due nuoue scienze (Leiden, 1638) i distintes edicions pòstumes de l'obra completa de Galileu.