'La ciència i tecnologia de les antigues civilitzacions estaven més avançades del que fins ara es pensava'

10/11/2014

Entrevista amb Juan José Seguí, professor titular d’Història Antiga, que ha participat en el cicle d’Astronomia en la Ciutat de les Arts i les Ciències'
'La ciència i tecnologia de les antigues civilitzacions estaven més avançades del que fins ara es pensava'

Amb el títol 'Quan els déus habitaven les estreles', Juan José Seguí professor titular d’Història Antiga de la Universitat de València, ha participat en el cicle 'Astronomia en la Ciutat de les Arts i les Ciències'. La fascinació que desperta l’arqueoastronomia i cóm les antigues civilitzacions estudiaven el cosmos són alguns dels temes que abordem en esta entrevista. 
  
 

Què és l’arqueoastronomia?

És l’estudi de jaciments arqueològics i, en general, de qualsevol tipus de construccions, des d’un punt de vista astronòmic. També s’ocupa dels coneixements astronòmics i dels instruments que  tenien els diferents pobles antics, perquè d’esta manera s’està en condicions d’avaluar si estem davant de situacions conscients, és a dir, construccions que es van calcular deliberadament, o es tracta de casualitats. És una branca recent, que es va iniciar a mitjan segle XX i que encara està molt lluny d’haver aconseguit una gran maduresa. Però els resultats que s’han aconseguit en Mesoamèrica, Egipte o el món celta, per citar els casos més assenyalats, apunten que estem davant d’evidències que ens mostren que en moltes cultures els coneixements astronòmics i astrològics eren determinants.


Des de quan es té constància que els nostres avantpassats miraven al cel i buscaven respostes?

Els caçadors i els agricultors primitius ja van advertir que en el cicle de la vida hi havia una correspondència entre els cels i la terra, encara que de tot això fins al moment no tenim proves materials concloents. Però sí n’hi ha en les grans civilitzacions orientals, quan mesopotàmics i egipcis ens mostren com van posar tot el seu interés a incardinar-se amb el món celeste. En Babilònia es va advertir que el temps meteorològic -les estacions, les pluges i les sequeres-, tenien una coincidència amb fenòmens que cíclicament es repetien en els cels, com els moviments del sol, de la lluna, dels planetes. La transformació d’eixos planetes en déus va determinar que els temples, els edificis palatins, les torres d’observació (els zigurats), es feren prenent molt en compte l’orientació al sol o a les estreles. A Egipte o a Xina ocorre el mateix.

Sense la tecnologia actual com podien saber tant sobre astronomia?

A Mesopotàmia i Egipte les castes sacerdotals s’ocupaven constantment de l’observació. A Egipte, per exemple, els seus temples albergaven zones d’observació amb personal encarregat de registrar els esdeveniments astronòmics de generació en generació, els anomenats servicis dels “sentinelles de la nit”. Si a això se li afig que la matemàtica estava molt desenrotllada, s’entén que pogueren dominar a la perfecció l’astronomia.

De totes les civilitzacions quina li sorprén més pels seus coneixements del cosmos?

Probablement la grega, com a hereva dels coneixements orientals. Hòmens com a Hiparc o Ptolemeu no mereixen caure en l’oblit. Pareix que pel fet de fonamentar la seua astronomia en la teoria geocèntrica tota la seua aportació quedarà invalidada. Cal recordar que Ptolemeu va identificar més de mil estreles.

Quina és la seua història mitològica preferida o la més curiosa?

La mitologia està infestada de relats meravellosos. No hem d’oblidar que grecs i romans veien els mites com a relats moralitzadors que estudiaven en les escoles. Amb relació als aspectes celests, a mi m’encanta el de Faetó, fill d’Apol·lo, encabotat a conduir el carro solar de son pare, que va caure fulminat per un raig de Júpiter al ser incapaç de controlar-ho. És un bon recordatori que l’experiència és necessària per a tot.

En el canal Història emeten una sèrie 'Alienígens' que relacionen les restes arqueològiques del nostre planeta amb les visites de suposats sers extraterrestres. Com replicar a estes teories?

Este tipus d’explicacions partixen de la ignorància. Tàcit deia “omne ignotum pro magnifique”, és a dir, que tot el que es desconeix es pren per extraordinari. No cal recórrer a solucions fantàstiques per a explicar fets i restes antigues. Qui no coneix l’evolució de la humanitat tendix a pensar que és acumulativa, que cada etapa millora a l’anterior. Això és fals. Així, quan es troba amb quelcom que no li casa, busca solucions fantàstiques. Un exemple amb relació al nostre tema. En les aigües de l’illa grega d’Antiquitera es va trobar, en unes restes submarines del segle III a.C., una maquinària de precisió d’enorme complexitat, composta de diverses rodes dentades, que permetia calcular equinoccis, solsticis, posicions planetàries, etc. No cal recórrer a fantasies per a explicar el passat. Ens sobra superba i ens falta coneixement.

Com és possible que civilitzacions separades en el temps i en l’espai crearen estructures tan perfectes com les piràmides amb les seues orientacions astronòmiques?

Com li he dit, la seus ciència i tecnologia estaven més avançades del que fins ara es pensava. Oblidem que Heròdot i Pitàgores van acudir a Egipte a aprendre. La nostra matemàtica procedix d’allí. A mi no em sorprén res que arribaren a eixe grau de perfecció. Tenien intel·ligència, temps i voluntat.