Experts internacionals debatran sobre els últims avanços en el tractament de la hiperamonèmia i l'encefalopatia hepàtica

04/09/2007

El Museu de les Ciències Príncipe Felipe acollirà del 9 a l’11 de setembre el Simposi Internacional sobre Hiperamonèmia i Encefalopatia Hepàtica en què es donaran cita més d’un centenar d’especialistes. Entre els participants hi haurà els principals investigadors que estudien les bases moleculars de l’encefalopatia hepàtica i investigadors que proposen o apliquen nous tractaments clínics. 
Experts internacionals debatran sobre els últims avanços en el tractament de la hiperamonèmia i l'encefalopatia hepàtica El simposi és organitzat per la Càtedra Santiago Grisolía, adscrita a la Fundació Ciutat de les Arts i les Ciències, que té com a objectiu presentar a la Comunitat Valenciana els últims avanços científics i clínics en diversos camps de la biomedicina i la neurociència.

La cirrosi hepàtica i altres classes de fallida hepàtica, tant agudes com cròniques, són una de les principals causes de mort als països occidentals. Més de 12.000 persones, entre les quals hi ha més de 1.000 valencians, moren cada any a Espanya com a conseqüència d’estes malalties. A la Unió Europea, la xifra de morts cada any per malalties hepàtiques cròniques s’eleva a més de 65.000.

A més, els pacients amb cirrosi hepàtica crònica poden viure bastants anys amb episodis intermitents d’encefalopatia hepàtica, situació que pot fer-los disminuir la capacitat intel•lectual, l’activitat i la coordinació motora, els ritmes de son i vigília, la capacitat d’atenció, etc. Estes alteracions disminuïxen la qualitat de vida dels pacients i dels familiars. L’encefalopatia hepàtica pot portar al coma i a la mort.

En este Simposi es presentaran els últims avanços en el coneixement dels mecanismes pels quals les malalties hepàtiques conduïxen a alteracions neurològiques cognitives, motores i en els ritmes de son. Així mateix, en el Simposi s’analitzaran les alteracions en la neurotransmissió cerebral; la influència de la inflamació, la neuroinflamació i la presència d’edema cerebral en les alteracions neurològiques. També s’hi tractarà si hi ha predisposició genètica a tindre més alteracions neurològiques per al mateix grau de fallida hepàtica.

La detecció precoç de les primeres etapes d’encefalopatia hepàtica mínima podria servir per a millorar la qualitat de vida dels pacients, previndre o retardar l’aparició d’episodis més greus d’encefalopatia i prolongar la supervivència dels afectats. En el Simposi es debatrà la utilitat de diversos procediments nous per a la detecció de l’encefalopatia mínima. Finalment, s’hi analitzaran algunes noves aproximacions terapèutiques nascudes dels últims avanços en la recerca bàsica dels mecanismes que conduïxen a l’encefalopatia hepàtica.

Alguns dels experts que intervindran en el Simposi són els doctors Roger Butterworth, de Montreal (Canadà); Dieter Häussinger, de Dusseldorf (Alemanya); Rajiv Jalan, de Londres (Anglaterra); Karin Weissenborn, de Hannover (Alemanya); Michael Norenberg, de Miami (EUA); Vicente Felipo, de València; Jan Albrecht, de Varsòvia (Polònia); Majed Odeh, de Haifa (Israel); Radesh Gupta, de Lucknow (Índia); Manuel Romero-Gómez, de Sevilla (Espanya); Marsha Morgan, de Londres, i Piero Amodio, de Pàdua (Itàlia).