"HI HA MULTITUD DE CRÒNIQUES MEDIEVALS A ESPANYA DE FENÒMENS ASTRONÒMICS INCLÚS REGISTRES SOBRE PEDRA D’ECLIPSIS SOLARES'

21/04/2020

Entrevista a Mª José Martínez Usó, investigadora del departament de Matemàtica Aplicada, de la Universitat Politècnica de València i experta en història de l’astronomia: L’estudi d’antics eclipsis confirma la teoria que la duració del dia augmenta progressivament " Sobre la Líridas, l’experta assenyala que l’any 1094 es van produir diversos màxims espectaculars i es va arribar a escriure que “En el mes d’abril en tot el món es van veure caure innumerables estreles com a pluja”

L’Edat Mitjana a Europa Occidental es considera un període de foscor entre les llums de l’Imperi romà i del Renaixement posterior. La ciència i la cultura estaven reduïts als monestirs i el seu patrimoni corresponia a les poques persones que sabien llegir i escriure. Tot açò és cert, almenys parcialment, però també és cert que la curiositat humana seguia viva durant estos segles i la gent mirava al cel buscant canvis i apreciant les meravelles que ocorrien. Eclipsis solars i lunars, cometes, noves estreles, ocultacions de planetes per la Lluna, pluges d'estreles, tot va ser recollit en les cròniques de l’època i per autors que no eren astrònoms. El sorprenent és que estos registres ens ajuden a entendre teories astronòmiques actuals i poden proporcionar resultats tan sorprenents com que la rotació de la Terra sobre el seu eix va fent-se progressivament més lenta o que la Lluna s’allunya de nosaltres uns pocs centímetres cada any. 

Parlem de tots estos fenòmens i la seua relació entre la història medieval i la mecànica celest amb Mª José Martínez Usó, experta del departament de Matemàtica Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, que tenia previst participar este mes en el nostre cicle d’Astronomia amb la conferència "Quan moria el Sol i plovia les estreles. Utilitat de les observacions astronòmiques medievals per a l’astronomia actual". 

 -Llicenciada en Matemàtiques, especialitat Mecànica Celeste, i llicenciada en Història. Què ha significat per a vosté dedicar-se a la investigació en Història de l’Astronomia?

Unir dos passions. Des de sempre m’ha interessat per igual l’estudi de la Història i el de l’Astronomia, sobretot en la seua part matemàtica. Descobrir que podia fer les dos coses al mateix temps i obtindre resultats significatius per a ambdós va ser fantàstic.

-S’ha especialitzat en la busca de registres astronòmics en fonts escrites medievals. Qui eren els seus protagonistes i quins fenòmens van observar?

La primera cosa que hauria de dir és que tenim una visió desdibuixada de l’Edat Mitjana, en el sentit que se’ns ha inculcat una visió fosca d’un món brutal, ignorant i supersticiós. Açò és una creació del segle XIX i caldria matisar-la molt.

És cert que va haver-hi un retrocés social i econòmic i que la cultura va buscar refugi principalment en els monestirs, però no va desaparéixer. Es van continuar copiant obres de determinats autors clàssics i alguns autors van produir manuscrits que tractaven de combatre les supersticions que atribuïen a la mà divina els fenòmens astronòmics.

Nosaltres busquem registres de fenòmens astronòmics en fonts medievals narratives, com les cròniques. Açò ens porta a treballar amb autors que moltes vegades no han sigut testimonis dels fets que narren però que no són, de cap manera, gent ignorant. Tenen una certa cultura i no sempre són monjos. A vegades són el que podríem cridar secretaris que han d’alçar acta d’alguna activitat i aprofiten per a assenyalar que eixe dia es va produir un fenomen que els va cridar l’atenció. Açò ens suposa a vegades un problema perquè estes persones no són astrònoms, sinó gent comuna que descriu amb paraules informals i d’ací hem de traure dades vàlids.   

- Durant el mes d’abril es dóna el període d’activitat de les Líridas, hi ha documents que mostren que esta pluja d’estreles ja va ser observada en època medieval?

En el mes d’abril tenim ocasió de disfrutar d’una de les pluges d’estreles periòdic que tots els anys reprenen la seua activitat. En este cas, es dóna entre el 16 i el 30 d’abril amb un període màxim que se situa aproximadament en la nit del 22 al 23 d’abril. No és una pluja d’estreles especialment abundant, té una taxa mitjana d’estreles d’unes 20 per hora, encara que pot donar sorpreses.

Tenim sort, perquè la Lluna està prop de la seua fase de Lluna Nova i no molestarà la visió. Per a poder veure a València cal esperar que la constel·lació de Lyra aparega per l’horitzó, cap al NE, sobre les 22:30 ja que el radiant, és a dir el punt des d’on pareix que sorgisquen els meteors, està prop de Vega, l’estrela més brillant d’eixa constel·lació. Si algú té prou paciència, sobre les 4:30 del matí Vega és l’estrela més brillant que estarà just sobre el seu cap. 

Si es van registrar durant l’Edat Mitjana, la veritat és que sí. Lamentablement, en la Península Ibèrica no hem trobat cap referència més enllà d’algun meteor esporàdic, però en la resta d’Europa tenim diverses cròniques que les mencionen i ens proporcionen informacions molt interessants com, per exemple, que al voltant de l’any 1094 es van produir diversos màxims espectaculars en què es va arribar a escriure que “En el mes d’abril en tot el món es van veure caure innumerables estreles com a pluja” 

- A Europa, Espanya... Quins altres fenòmens es van registrar  en l’Edat Mitjana?  Hi ha alguna destacat a la Comunitat Valenciana?

A Espanya tenim multitud de cròniques, procedents des de pràcticament tots els racons de la península, en les que apareixen fenòmens astronòmics i tenim també un registre únic: sobre pedra d’eclipsis solars. Que nosaltres sapiem en tota Europa només hi ha quatre registres d’eixe tipus: un en En Sos del Rei Catòlic, dos a Sòria i un altre en Marola (Itàlia). D’ells el més espectacular és el de Sos del Rei Catòlic. Es tracta d’unes poques línies gravades en una dovella del portal de la plaça del mercat i es pot llegir: “En l’hora prima del 17 de setembre de l’any del nostre Senyor Jesucrist de 1354, es va enfosquir el sol”
Els guies de Sos solen incloure-ho en les visites guiades i val la pena acostar-se a veure-ho, no sols pel registre sinó perquè Sos està declarat un dels pobles més bonics d’Espanya.

Lamentablement, a la Comunitat Valenciana no tenim registres similars, però sí que hem trobat algunes referències a fenòmens astronòmics, com l’eclipsi total de Sol al que fa referència el rei Jaume I en el seu “Llibre dels Fets” o el nostre favorit, un meteorit que es va veure a Segorbe l’any 1496 i que s’arreplega en el “Llibre de noticies de la ciutat de València des de l’any 1306 al de 1535”

- Com va contribuir el Rei Alfons X el Savi amb els seus Llibres del Saber d’Astronomia? 

Alfons X el Savi va ser un gran impulsor de la cultura en general. És importantíssim el suport que va prestar perquè es traduïren textos àrabs i hebreus al castellà, però si parlem d’Astronomia hem de destacar dos obres: els "Llibres del Saber d’Astrologia", que ve a ser un tot un tractat astronòmic del segle XIII; i les "Taules Alfonsíes" Les taules astronòmiques facilitaven els càlculs necessaris per a poder determinar les posicions dels planetes, del Sol i la Lluna. Estes “Taules Alfonsíes” van tindre una enorme influència en tota Europa i van estar en ús tres segles.

- Com vivien en aquella època fenòmens com els eclipsis de Sol des de diferents cultures?

Si ara tot el món sap què és un eclipsi o un cometa i, així i tot, un eclipsi total de sol és una experiència impressionant, només podem imaginar què significaria per a les gents medievals  que el sol desapareguera durant diversos minuts. Cal tindre en compte que entre els senyals de l’Apocalipsi estava la desaparició del Sol, les tenebres en ple dia, la caiguda d’estreles… fenòmens astronòmics inexplicables per a la gent normal de l’època. Així que, per descomptat, viurien amb molta por totes estes situacions. A açò ajudava que els fenòmens astronòmics s’interpretaven com a signes o presagis, quasi sempre negatius, d’algun esdeveniment futur.En altres cultures, tenim explicacions que ens diuen molt sobre el forma de vida o els costums d’altres pobles, com els dragons de foc o d’aire que s’engulen el sol o la Lluna a Xina durant un eclipsi. 

- Por què les observacions medievals són d’interés per a l’astronomia actual? 

En general, perquè ens permeten comprovar teories astronòmiques a mitjà termini. En particular, l’estudi d’antics eclipsis de sol ens porta a obtindre determinar paràmetres que no poden calcular-se de forma directa i que ens diuen, per exemple, que la duració del dia és variable, es va fent més llarga; o que la Lluna s’allunya del nostre planeta progressivament. Açò no té importància en un període curt de temps, inclús si eixe període de temps és una vida humana, però la cosa canvia si el període de temps es mesura en segles o en mil·lennis.

- Qué relació guarda amb la rotació de la Terra?  

Com he mencionat, l’estudi d’antics eclipsis confirma la teoria que la duració del dia augmenta progressivament. L’eclipsi de Sos del Rei Catòlic és un exemple en què hem comprovat açò. Es tracta d’un eclipsi molt especial, no sols històricament parlant, sinó també des del punt de vista astronòmic. Va ser un eclipsi de què es criden “híbrids”, amb el que la zona de la superfície de la Terra en què es va percebre com total o quasi total va ser molt estreta i això ens permet refinar prou els càlculs.

- Hem parlat abans  de les Lirides, hi ha també referències a "bòlids" o  "pluges d’estreles"?

Sí, i prou d’elles procedixen de la península Ibèrica. Els bòlids solen ser “estreles que es mouen i travessen el cel” i per a les pluges d’estreles se sol gastar un llenguatge molt poètic tipus “les estreles queien del cel com a pluja”. Però no sols hi ha bòlids i pluges d’estreles, també trobem noves, supernoves, cometes… qualsevol esdeveniment que s’isquera d’allò més habitual era registrat.