"El satèl.lit permet una imatge que val més que mil paraules perquè veus clarament els efectes del canvi climàtic'

Hui se celebra la nit de la divulgació de la ciència a Europa. Per aqueix motiu, ens sumem a aquesta iniciativa amb la publicació d'aquesta entrevista amb José Antonio Sobrino,  catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de València i president de l'Associació Espanyola de Teledetecció. El Premi Jaume I de Protecció del Medi Ambient 2019 ha visitat aquesta setmana el Museu de les Ciències.

Què és la Teledetecció?
Com diu la mateixa paraula és detectar  a distància.  Tenim un sensor que permet mesurar la radiació que emeten els objectes o que es reflecteixen en ells, i aqueixos sensors se situen en plataformes espacials que anomenem satèl·lits,  o a bord d'en un avió o fins i tot en el sòl. És l'observació de la Terra des de satèl·lit

Quines aplicacions té? 
Són innombrables. Podem detectar nombroses variables en camps com l'atmosfera, els oceans la terra, la criósfera, la temperatura de la superfície de la mar o la terrestre, detectar continguts absorbents de l'atmosfera o gasos d'efectes d'hivernacle, aerosols o zones incendiades.

Com ens ajuden els satèl·lits en la lluita contra el canvi climàtic? 
El satèl·lit et permet un imatge que val més que mil paraules com se sol dir, perquè veus els efectes clarament. Quan veus com es redueix la extensió de la capa de gel en l´Àrtic  i  mostra l'efecte del calfament, quan per exemple veus extensions de zones cremades més de deu milions d'hectàrees en els incendis d'Austràlia, Califòrnia o en 2017 a Galícia i Portugal, amb més de 300,000 hectàrees, perquè veus la magnitud d'aqueixos desastres i una imatge et permet conscienciar-te del problema. 

Quins són els canvis més significatius que s'estan produint en la Terra? 
Sobretot la desaparició de les extensions de gel a l'Àrtic, l'augment de temperatura en tota la zona del permafrost de Sibèria, l'enfonsament que s'està produint pel fet que es descongela el sòl i  les extensions d'incendis que es produeixen en la Amazonía, Califòrnia o Austràlia. 

Quines missions prepara l'Agència Espacial Europea (ESA) en aquest àmbit?
L'Agència Espacial Europea  esta contínuament aprovant noves missions, molts estan en tallers i es llançaran en els pròxims anys. Ara mateix tenim diversos satèl·lits Sentinel operatius que permeten obtindre informació de la superfície terrestre a diferents resolucions des dels 10 metres al quilòmetre.  
Es llançaran durant els pròxims anys noves missions, en particular, treballem directament en el comité assessor de la missió MLSTM que té com a objectiu mesurar la temperatura de la superfície terrestre però amb una resolució espacial major que les que ens proporcionen els satèl·lits habituals, una resolució espacial que estarà entre 30 i 50 metres aproximadament  i que ens permetrà estimar les necessitats d'aigües dels cultius, analitzar l'illa de calor, qualsevol episodi a alta resolució on la temperatura jugue un paper important. 

Què són els satèl·lit  Sentinel?
És un programa de l'ESA que consisteix en sis satèl·lits i es llançaran per a donar un servei a la Unió Europea i usuaris. No són satèl·lits per a la investigació, els Sentinel mesuren coses que ja estan demostrades i que són necessàries per a tindre una informació diària de com està evolucionant les coses, per exemple, contribueixen a la PAC amb els inventaris agraris, al seguiment dels incendis, a detectar sequeres o inundacions i fins i tot a la prevenció d'aquestes. És un instrument que es posa al servei de tots els ciutadans de manera gratuïta per a accedir a  la informació diària i necessària i que els que gestionen la cosa pública puguen prendre decisions sobre la base de dades i mesures.