'La primera persona que caminarà a Mart ja està entre nosaltres'

 

El de 2018 ha sigut l’estiu de Mart, en el punt més pròxim a la Terra de la seua òrbita i s’ha descobert davall la seua superfície aigua líquida. Encara és fàcil trobar-ho en el cel nocturn. Encara que ja s’allunya estem cada vegada més prop de que el primer ser humà camine sobre la seua superfície gràcies a investigadors com Héctor Guerrero, cap del Laboratori d’Optoeléctrica de l’INTA, un dels centres més innovadors els projectes del qual aconseguiran eixe nou gran pas de la humanitat. Gran divulgador de l’espai i de Mart, este dimecres ha participat en el cicle d’Astronomia amb la conferència 'L’espai en la vida quotidiana'.

 

 

L’exploració espacial és la principal aposta del ser humà per comprendre el nostre entorn: el Sistema Solar en primera instància i, a major escala, l’Univers. Ens ajudarà a resoldre qüestions fonamentals sobre l’origen de la vida i l’espècie humana, així com augmentar la comprensió del nostre propi planeta i el seu esdeveniment.

 

 

La investigació espacial revertix constantment en beneficis per a la Societat. Per això hem de parlar d’inversió espacial més que de despesa. Algunes de les tecnologies que es van desenvolupar a l’abric dels programes espacials són els materials viscoelásticos, tan freqüents en matalafs, motociclisme, hípica, etc. Es van desenvolupar per a minorar en els astronautes els efectes de l’aceleració i impacte principalment en la fase d’envol. Les mantes tèrmiques de mylar aluminitzat, com les utillitzades per a donar resguarda a les víctimes d’accidents), els detectors de fum presents en les cuines de les nostres llars, les fibres d’alta resistència per a allargar la vida dels neumàtics, els termòmetres d’oïda, etc. Una de les menys conegudes i que ha tingut major efecte en la nostra societat van ser les tècniques de codificació i compressió d’informació desenvolupades per a mitigar un error en la missió Galileu a Júpiter. Al no desplegar-se l’antena principal, les comunicacions amb la Terra només van comptar amb l’antena secundària de guany . En NASA/JPL van desenvolupar algoritmes per a millorar la transmissió de dades que posteriorment van facilitar els primers sistemes de telefonia mòbil. I després una infinitat de materials, sistemes d’energia, etc. L’espai és un entorn molt exigent que demanda idees brillants i solucions altament innovadores, d’ací que moltes troben després el seu lloc en la Terra.

 

 

Sí, hi ha algunes molt notables: el tefló (desenvolupat en 1938), el Tang (data dels 50), el velkro (patent suïssa de mitjan dels 50) o els bolquers (de Procter & Gamble / Pampers a primers dels 60). I sens dubte el forn microones, que data dels 50.

 

- Dirigix el Laboratori d’Optoeléctrica de l’INTA, quins dispositius i projectes desenvolupen?

 

Entre 2003 i 2012, en el Laboratori d’Optoelectrònica de l’INTA es van desenvolupar principalment dos línies. En primer lloc tota una gamma de sensors optoelectrònics, magnètics i de radiació per als satèl·lits d’òrbita baixa de l’INTA (NANOSAT 01, llançat en 2004 i el 1B, llançat en 2009) i per a xicotetes sondes destinades a l’exploració de Mart (estació meteorològica MetNet Precursor, iniciativa conjunta amb Rússia i Finlàndia). En segon lloc es va desenvolupar per a l’Agència Espacial Europea (ESA) la tecnologia per a comunicar entre si amb llum els equips en l’interior de les naus espacials; sense connectors ni cables, amb llum difusa sense necessitat d’apuntament. Totes estes tecnologies van confluir en el primer satèl·lit de bus totalment òptic del món: l’OPTOS (INTA, llançat en 2013). En l’actualitat, els grups que es van gestar en el Laboratori d’Optoelectrònica treballen en els seus propis laboratoris en distintes àrees, sent molt rellevant la de la instrumentació per a exploració planetària, Mart principalment, de la mà de l’ESA, NASA i l’Agència espacial russa, Roscosmos.

 

 

L’aigua és important per dos circumstàncies, una pràctica i una altra científica. La pràctica és que les futures colònies humanes es beneficiaran de la presència de l’aigua per raons òbvies i altres no tan òbvies: l’aigua serà el combustible de les naus espacials per a moure’s pel sistema solar. La científica és que, tal com coneixem la vida, la presència d’aigua és un indicador de la possible existència de vida. Per això on es detecte aigua, cal anar a buscar vida.

 

 

Els primers ‘turistes’ en l’Estació Espacial Internacional van estar ‘invitats’ (previ un quantiós pagament) al nivell de les agències espacials governamentals. El turisme espacial per iniciativa privada és pràcticament una realitat gràcies a empreses d’emprenedora d’alta volada, entre altres: Virgin Galactic (Sir. Richard Branson, amo de Virgin), Blue Origin (Jeff Llavis, fundador d’Amazon) i Space X (Elon Musk, cofundador de Paypal; Tesla…) És una activitat que es regularà des dels governs (pel que suposa l’accés a l’espai) i que té l’èxit assegurat. A més, la iniciativa privada té un important efecte tractor sobre el sector (tecnologia, accés freqüent a l’espai i reducció de costos) la qual cosa és molt saludable. Em pareix que la ‘guerra freda’ va acabar i amb ella la carrera espacial. Per això qualsevol activitat espacial privada, com la que ve de la mà del turisme espacial, és més que benvinguda.

 

 

Sens dubte arribarem a Mart. Res ens pararà. A Mart anirem simplement per que podem! El ser humà no es deté davant de res. Tots portem un explorador dins. Es parla molt de que les primeres missions arribaran en la dècada dels 30. Jo m’incline pels 40 o més enllà. En qualsevol cas la primera persona a xafar Mart ja està entre nosaltres. Però sense una forta inversió i grans dosis de lideratge, no s’arribarà cap dia a Mart. Ara tenim la iniciativa de posar entorn de la Lluna l’anomenada estació cis-lunar. És una etapa intermèdia per a anar a Mart. Al meu mode de veure, o es multiplica per 2 o 3 el pressupost de la NASA de manera sostinguda durant un llarg període de temps, o no acabarem d’arribar de manera sòlida. No descarte alguna sorpresa / incursió privada abans de 2030, però per ara només hi ha especulacions respecte d’això; crec que gens seriós. El procés per a establir-se a Mart està molt taxat. Primer caldrà llançar missions no tripulades d’avançada, amb grans quantitats d’equips, materials, energia, hàbitats i suport vital. Només així es podrà preparar en avanç l’establiment de la primera colònia humana. Això ho veurem en 30-40 anys més, sempre condicionat a com ens vagen les coses per la Terra. El primer llibre de la trilogia de Kim Stanley Robinson: Mart Rojo, Verd i Blau presenta de manera molt realista la situació de crear una primera colònia a Mart.

 

 

Mart només afectarà aspectes fonamentals de la nostra concepció de la vida, però només si la trobem. En les altres ciències poc influirà. Potser en la psicologia humana, per la qual cosa suposa el viatge en si, el viure ‘desacoplats’ del planeta mare, l’establir una civilització en paral·lel…. qui sap!

 

 

De les pel·lícules antigues, abans de que arribaren les primeres sondes a Mart (la Mariner 4 en 1965) em va agradar molt la pel·lícula ‘Flight to Mars’ (1951). Em sorprén molt el poc que se sabia de Mart en l’època (atmosfera, temperatura, etc.) i, naturalment, como imaginaven als marcians, les tecnologies (aterratge per impacte), etc. És una pel·lícula realitzada des de la serietat del moment, però clar, ja sabem que molt desenfocada. De les noves cintes, per la història i la ciència-ficció que suposa la terra-transformación, la colònia humana i les seues intrigues polítiques interplanetàries, em va agradar molt l’entrega original de 'Desafiament Total' (1990). I actualment, 'The Martian' (2015) una pel·lícula correcta fins en l’imprecís, ja que com deia l’autor de la novel·la, Andy Weir, es va inventar una tempestat impossible físicament per que havia de desenvolupar una història!