L'Oceanogràfic i la UPV desenvolupen un nou sistema per a "entendre" el llenguatge dels cetacis

15/12/2010

Permet monitoritzar en temps real i durant les 24 hores del dia les vocalitzacions de les belugues
L'Oceanogràfic i la UPV desenvolupen un nou sistema per a Un equip del Departament d'Investigació de l'Oceanogràfic i de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (ITEAM) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un sistema que ajuda a “entendre” el llenguatge dels cetacis i conéixer quin és el seu grau de benestar. Basat en un avançat algoritme de detecció de vocalitzacions per a animals, a la vista dels primers resultats, el sistema permet conéixer millor els mecanismes de producció de sons per part dels cetacis.

Des de l'arribada a l'Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències dels dos exemplars de beluga, una de les majors preocupacions dels investigadors va ser controlar el seu nivell de benestar. Des del parc van monitoritzar els sons que produïen les belugues en distintes condicions i van constatar com la taxa de vocalització d'estos cetacis està directament relacionada amb eixe nivell de benestar. En total, es van aïllar 32 tipus de vocalitzacions que configuren el repertori acústic de les belugues, algunes de les quals es van associar a diversos tipus de comportament: interacció amb els cuidadors, amb els visitants, etc.

“En els mamífers aquàtics, igual que en els terrestres, hi ha una alta correlació entre el nombre de sons que emeten i el seu grau benestar. Se sap que en situacions com la manipulació veterinària, la separació de cries o el transport i canvi d'ubicació, els animals canvien la taxa d'emissió de sons”, explica Ramón Miralles, investigador de l'ITEAM de la Universitat Politècnica de València.

Ara, l'equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València i l'Oceanogràfic ha donat un pas més fins a aconseguir un sensor continu i en temps real de les vocalitzacions de les belugues, de manera que es poden monitoritzar durant 24 hores. El sistema a més permet classificar automàticament els diferents tipus de sons que emeten les belugues en distintes situacions.

Els dits sons, segons expliquen els experts, tenen diverses funcions, tant socials com de supervivència. “Les belugues emeten dos tipus de sons fonamentalment: polsats, que són els relacionats amb l'ecolocalització, amb l'orientació en el medi i la detecció de les preses; i altres sons més tonals, com a xiulits, esclafits, etc. que pareix que estan més relacionats amb la comunicació. Nosaltres el que intentem és veure la taxa de vocalització, és a dir el nombre de vocalitzacions per hora i, a més, distingir els tipus de sons, si hi ha sons relacionats amb les seues reaccions o simplement amb la comunicació social entre els animals”, explica José Antonio Esteban, coordinador Departament d'Investigació de l'Oceanogràfic.

El grup d'investigadors de la Universitat Politècnica de València i l'Oceanogràfic ha estat treballant un any en el sistema per al control automàtic del grau de benestar de cetacis en captivitat i s'està utilitzant ja en l'Oceanogràfic en una fase pilot. El projecte ha sigut realitzat amb el suport de la Càtedra Telefónica de la UPV.