El Museu de les Ciències Príncep Felipe mostra el passat i el present de l'ecologia a Espanya

04/06/2009

 • Fotografies, publicacions, dibuixos en cinc mòduls explicatius que combinen elements històrics des de 1857 amb investigacions actuals
El Museu de les Ciències Príncep Felipe mostra el passat i el present de l'ecologia a Espanya El Museu de les Ciències Príncep Felipe acull a partir de hui i fins al pròxim 30 d'agost, l'exposició “150 anys d'Ecologia a Espanya. Ciència per a una terra fràgil”, una mostra realitzada pel Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) i la Fundació Banc Santander, que realitza un recorregut pel passat i el present de l'ecologia al nostre país al mateix temps que rendix un homenatge a naturalistes i ecòlegs, i mostra com l'evolució d'esta ciència ha repercutit en la societat.

A la inauguració de l'exposició han assistit el director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Jorge Vela; el director científic de la Ciutat de les Arts i les Ciències Manuel Toharia; el director del Museu Nacional de Ciències Naturals Alfonso Navas; el comissari de la mostra Santos Casado i el director gerent de la Fundació Banc Santander, Javier Aguado Sobrino.

A través de fotografies, mapes, publicacions i dibuixos es presenta la relació entre ciència, societat i naturalesa combinant elements històrics des de 1857 fins a les investigacions actuals. D'esta manera, l'exposició mostra cent cinquanta anys no sols de la història ecològica d'Espanya i els pioners en esta matèria, sinó també els descobriments científics, les dades de la Naturalesa i els estudis realitzats durant tot este període; sense oblidar les qüestions que més preocupen en l'actualitat com els incendis, la desaparició d'ecosistemes i l'extinció massiva d'espècies, els espais protegits el canvi global i la sostenibilitat.

“150 anys d'ecologia a Espanya. Ciència per a una terra fràgil” s'estructura entorn de cinc àmbits temàtics principals, cada un d'ells identificats amb un color i compostos per diversos mòduls expositius: Les lleis de l'espessor, que presenta els boscos com a model d'ecosistema però també com a laboratori per a entendre els equilibris i desequilibris que ens lliguen al que la naturalesa ens oferix. Illes d'aigua en un mar de terra, que rescata la labor d'investigadors pioners en donar a conéixer el valor dels rius i aiguamolls ibèrics com el cas de l'Albufera que començà a estudiar-se en el Laboratori d'Hidrologia Espanyola instal•lat en 1912 en el corredor d'un institut de batxillerat de València. La promesa de l'invisible, on es revisen els mitjans artesanals amb què els primers biòlegs marins i oceanògrafs espanyols es van aprestar fa més d'un segle a estudiar el mar, és una altra de les parts de l'exposició.

Així mateix, la mostra aborda en De l'individu al paisatge la relació de l'home amb els ecosistemes ja que per a ajudar a entendre'ls, cal partir de la relació dels individus entre ells i d'estos amb el medi en què es desenvolupen de manera que l'un i l'altre s'influïxen de forma determinant, canviant les condicions evolutives de l'home alhora que este modifica el paisatge o les espècies que ho poblen. Finalment amb Els aliats de la Terra, s'intenta plasmar la idea que el desenvolupament científic és indissociable d'una consciència ciutadana que ha anat experimentant canvis amb el pas del temps.