El Museu de les Ciències oferix hui una conferència sobre els monuments antics lligats a l'astronomia

19/09/2012

Des dels dòlmens neolítics de la Península Ibèrica als geoglifs de Nasca i antics observatoris solars
El Museu de les Ciències oferix hui una conferència sobre els monuments antics lligats a l'astronomia El Museu de les Ciències oferix hui dijous, 20 de setembre una conferència entorn dels monuments antics lligats a l'astronomia impartida per Clive Ruggles, de la Universitat de Leicester i un dels majors experts internacionals en arqueoastronomia. La xarrada ‘Monuments lligats al cel: l'astronomia antiga i el seu patrimoni mundial', de lliure accés i amb la col·laboració del British Council, se celebrarà a partir de les 19:30 hores en l'Auditori Santiago Grisolía.

Algunes de les restes arqueològiques que ens ha deixat la història constituïxen un clar exemple de la influència que van exercir els fenòmens astronòmics sobre les civilitzacions del passat. Des de les piràmides d'Egipte fins als antics observatoris solars, passant pels dòlmens neolítics de la península ibèrica. De l'interés per l'estudi sobre el paper rellevant que ha representat l'astronomia en la cultura dels pobles, des de qualsevol punt de vista, sorgix l'Arqueoastronomia.

“Cada cultura humana té el seu cel. Des de temps immemorials, les comunitats humanes han lluitat per interpretar el que han vist allí i per entendre el seu propi lloc en relació amb el món. Els monuments astronòmicament relacionats -des dels antics temples i tombes fins als moderns observatoris- són testimonis de l'extraordinària diversitat de modes en els quals les nostres espècies han arribat a entendre les relacions entre ells mateixos i el món -l'univers- en què habiten”, explica Clive Ruggles, expert en arqueoastronomia.

Esta disciplina aborda l'estudi de les orientacions de certs monuments tractant de veure la seua possible relació amb els astres. Així, a Espanya, un estudi sistemàtic de les orientacions d'un grup característic i distintiu de dòlmens neolítics -els ‘antas de 7 piedras' que es troben a Extremadura i en la veïna regió d'Alentejo a Portugal- ha revelat que són les tombes prehistòriques més antigues conegudes amb una associació inequívoca amb el sol.

Segons indica este investigador, “l'evidència és estadísticament aclaparadora: les 177 tombes mesurables, sense cap excepció, estan orientades cap a una posició de l'horitzó dins de l'arc de l'eixida del sol; en altres paraules, on el sol eixirà en alguns dies determinats durant l'any”.

Altres descobriments importants que s'han realitzat en els últims anys són els observatoris solars de Taosi, en Xina, o el de Chankillo, a Perú, amb més de dos mil anys d'antiguitat. En este país sud-americà, concretament en la contornada de Nasca, Clives Ruggles, ha finalitzat recentment un projecte sobre l'estudi dels ‘geoglifs', un treball que se suma a altres, com el que ha dut a terme junt l'arqueòleg polinesi Patrick Kirch a Hawaii, basat en l'estudi de les orientacions i significat astronòmic dels emplaçaments dels temples en les zones de cultiu de secà de les illes orientals (Maui i la gran illa d'Hawaii) en els segles anteriors al seu contacte amb els europeus.