El Museu de les Ciències acull la Conferència Internacional sobre Contaminants Alimentaris i Trastorns en el Desenvolupament Neuronal

02/12/2006

Presentar les últimes investigacions sobre els efectes dels contaminants que hi ha en la cadena alimentària sobre el desenvolupament cerebral i discutir les possibles implicacions dels resultats d’estes investigacions en la política europea són els principals objectius de la Conferència Internacional sobre Contaminants Alimentaris i Trastorns en el Desenvolupament Neuronal (International Conference on Food Contaminants and Neurodevelopment Disorders), organitzada per la Càtedra Santiago Grisolía, adscrita a la Fundació Ciutat de les Arts i les Ciències, i que comença demà al Museu de les Ciències.
El Museu de les Ciències acull la Conferència Internacional sobre Contaminants Alimentaris i Trastorns en el Desenvolupament Neuronal

 

En l’obertura de la conferència, demà diumenge dia 3 de desembre a partir de les 9.00 hores, participarà l’acting director de l’Autoritat Europea sobre Seguretat Alimentària (EFSA), Herman Koeter, qui presentarà el treball i el paper que du a terme l’entitat europea esmentada en este àmbit.

Dimarts 5 de desembre Valerie Rolland, gestora dels programes de recerca sobre la qüestió de la UE, clourà esta reunió internacional que aplega durant tres dies coordinadors i destacats investigadors dels principals projectes finançats per la Comissió Europea sobre Contaminants Alimentaris i Trastorns en el Desenvolupament Neuronal, com també els investigadors europeus i americans més destacats en este camp.

Els ponents que participaran en esta conferència usen una àmplia gamma de tècniques multidisciplinàries a fi d’assolir una visió més àmplia i detallada dels mecanismes pels quals els contaminants alimentaris alteren la funció i el desenvolupament cerebral i, així, poder dissenyar procediments i identificar marcadors bioquímics que permeten analitzar i predir estos efectes perjudicials.

En la conferència també s’analitzaran procediments per a l’avaluació de riscos (risk assessment), les diverses vies d’exposició, l’anàlisi dels efectes de l’exposició prolongada a dosis baixes de contaminants, com també els efectes de l’exposició combinada a distints contaminants, efectes a llarg termini, la neurotoxicitat dels contaminants que actuen com a disruptors endocrins i aspectes relacionats.

Metalls tòxics, PCB i dioxines


La contaminació dels aliments per substàncies químiques pot ocórrer com a conseqüència de la contaminació ambiental que arriba a la cadena alimentària a través de l’aire, l’aigua i la terra, com ocorre en el cas dels metalls tòxics, els PCB (policlorobifenils) i de les dioxines.

L’ús de diversos productes químics, com ara pesticides, fàrmacs o substàncies administrades als animals, i altres productes agroquímics com ara adobs també contribuïx a la contaminació de la cadena alimentària. Alguns additius emprats en aliments, els processos de fabricació i de processament també són font de contaminants.

Estos contaminants poden tindre efectes perjudicials sobre la salut humana i, en particular, sobre el desenvolupament cerebral dels xiquets exposats a estos contaminants durant la gestació, la lactància i les edats més tendres, en què es produïx el procés principal del desenvolupament cerebral.

Són especialment preocupants els denominats contaminants orgànics persistents (en anglés: persistent organic pollutants, POP), que inclouen, entre d’altres, els PCB, les dioxines i el metilmercuri. Estos contaminants orgànics persistents són molt resistents a la degradació i es degraden molt lentament, per la qual cosa s’acumulen en el medi ambient i arriben a la cadena alimentària.

N’hi ha, per exemple, en el mar, on són ingerits pels peixos, que poden acumular diversos POP (metilmercuri, PCB) que després són ingerits pels animals que s’alimenten dels peixos i també per les persones. La concentració de POP és bastant alta, per exemple, en el greix dels óssos polars. També la llet materna humana conté quantitats significatives d’alguns contaminants orgànics persistents, especialment en zones nòrdiques (com a la península escandinava) on s’acumulen els POP arrossegats pels vents i pels corrents marins.

Ja s’ha prohibit l’ús d’alguns d’estos POP. No obstant això, encara n’hi ha en grans quantitats en el medi ambient. A més, els possibles efectes tòxics dels substituts (per exemple dels èters difenílics polibromats (PBDE), que substituïxen els PCB) encara no han sigut prou estudiats.

Encara que estos contaminants apareixen en el medi ambient simultàniament, la majoria dels estudis efectuats fins fa poc han analitzat els efectes neurotòxics i sobre el desenvolupament cerebral de cada agent individual. Les mescles dels contaminants poden induir efectes distints dels efectes dels agents individuals. Poden actuar de forma sinèrgica i potenciar els efectes perjudicials sobre la funció cerebral i el desenvolupament cerebral o podria ocórrer que algunes substàncies previngueren els efectes d’altres.