El Museu aborda 'La medicina en l'Antic Egipte', entre el mètode científic i les creences màgiques

11/01/2012

Conferència el dijous, 12 de gener, a les 19:30 hores
El Museu aborda 'La medicina en l'Antic Egipte', entre el mètode científic i les creences màgiques

El Museu de les Ciències aborda el dijous 12 de gener, com era la medicina fa 5.000 anys en l'Antic Egipte, una disciplina que es desenvolupava entre el mètode científic i l'aplicació de creences màgiques i religioses, tal com assenyala l'egiptòleg José Lull, que demà oferirà una conferència dins del cicle 'De ciència certa', patrocinat per Cafés Lavazza, d'accés lliure i gratuït, prèvia inscripció.

A partir de les 19.30 hores en l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències, José Lull impartirà la conferència 'La medicina en l'Antic Egipte' que permetrà al públic acostar-se a esta disciplina de gran prestigi en la societat egípcia antiga, i que va començar el seu desenvolupament prompte. Segons explica Lull, "el sacerdot egipci Manetón conta com ja a principis de la I dinastia, fa uns cinc mil anys, el faraó Atotis va practicar la medicina i va escriure llibres d'anatomia".

En l'Egipte Antic, "els metges, anomenats sunu en la seua llengua, eren persones formades ben considerades en la societat egípcia, les quals formaven part de l'elit cultural". Anaven més enllà de la ciència i, en aquelles ocasions en què les respostes no estaven al seu abast, practicaven conjurs màgics a la divinitat a la recerca de solucions.

"Els sunu - exposa Lull - estan entre el mètode científic i l'aplicació de creences màgiques i religioses. Coneixem l'ús de pocions elaborades amb ingredients d'origen animal, vegetal o mineral que, com s'ha comprovat, funcionaven perfectament, però també recorrien a solucions irracionals pròpies d'un món sobrenatural".

Este expert assenyala que la medicina era per als egipcis una disciplina lligada fortament a la religió, i apunta que un exemple d'això és el papir mèdic Ebers, que en la seua introducció indica que va ser trobat davant de l'estàtua del déu Anubis en l'antiga ciutat de Khem, "del que es desprén que les receptes que es donen en el papir van ser inspirades per la pròpia divinitat".

José Lull introduirà el públic en este fascinant món en què estos metges es van enfrontar a més de dos cents tipus de malalties o traumatismes, malalties que afectaven el cor a l'aparell urinari, digestiu, de tipus neurològic, entre altres.

Tal com explica l'egiptòleg, també combatien malalties com el paludisme i l'esquistosomiasi que afectaven comunament els llauradors que treballaven a la vora del Nil i en el delta, en aigües estancades en canals i depòsits; igualment en relació amb la població dedicada a les grans obres, també hi ha molts casos de traumatismes la importància de les quals queda reflectida en papirs com el Smith.

Si t’ho vas perdre o vols tornar a escoltar la conferència de l'egiptòleg, José Lull, punxa ací: conferència de José Lull.