El Dr.Juan Manuel García desvela esta vesprada en l'Oceanogràfic el misteri dels cristalls gegants

29/04/2014

Entrevista amb l'investigador del CSIC
El Dr.Juan Manuel García desvela esta vesprada en l'Oceanogràfic el misteri dels cristalls gegants La Cova dels Cristalls Gegants en la mina de Naica (Mèxic) és una de les més sorprenents exhibicions de bellesa mineral creada per la Naturalesa. Són colossals cristalls d'algeps (sulfat càlcic dihidratat) que superen els onze metres de llarg i el metre de grossària i que es drecen mostrant totes les seues formes cristal·lines. Més enllà de la seua bellesa, desxifrar el mecanisme de la formació d'estos cristalls gegants és un fascinant repte científic. És el misteri dels cristalls gegants que esta vesprada ens desvelarà en la seua conferència Dr. Juan Manuel García (Auditori Mar Rojo, 19:30 h) un dels majors experts a nivell internacional en este camp i que ens avança en esta entrevista.


On és possible trobar cristalls gegants?
Els cristalls gegants són una raresa en la naturalesa. Hi ha molt pocs llocs en el món on s'han trobat. En la major part dels casos els cristalls gegants estan associats a unes roques anomenades pegmatites en l'interior de les quals solen trobar-se grans exemplars de beril·le, de quars i altres minerals silicatats. Però l'espectacularitat dels cristalls d'algeps de Naica és especialment singular: no sols són cristalls colossals sinó que han crescut lliurement en l'interior d'una cova, mostrant així tota la seua bellesa.

De què estan fets els cristalls gegants de Naica?
Estan fets de sulfat càlcic cristal·litzat amb dos molècules d'aigua, una varietat de l'algeps que s'anomena selenita –en honor a Selene, la deessa de la lluna- a causa de la brillantor d'eixos cristalls que recorda el color cendrós de la llum de la lluna.

Quan es va descobrir eixa cova?
La cova es troba a una profunditat de quasi tres-cents metres i es va descobrir a l'abril de l'any 2000 durant els treballs d'exploració en la mina de Naica, una mina que es troba en el desert de Chihuaua, a Mèxic, en la que s'exploten minerals que contenen plom, plata i zinc.

Com es van formar els cristalls gegants de Naica?
En les profunditats de la muntanya de Naica hi ha molta anhidrita, que és una altra varietat de sulfat càlcic que es forma a alta temperatura i es dissol quan descendix la temperatura. Els cristalls es van formar durant l'últim mig milió d'anys quan l'interior de la muntanya es va refredar per davall de 58 graus, la temperatura a què la solubilitat de l'algeps es fa menor que la de l'anhidrita. El lent refredament de la muntanya i el continu subministrament de sulfat de calci per l'anhidrita que es dissol han creat eixos pocs gegants minerals.

I com creixen eixos cristalls?
Els cristalls han crescut molt lentament, a una velocitat imperceptible a simple vista inclús amb la majoria dels microscopis. De fet hem hagut d'usar un microscopi dissenyat a propòsit amb els nostres col·legues japonesos per a mesurar eixes velocitats de creixement tan lenta que han arribat a ser de la grossària d'un cabell cada segle. Però sabem que la velocitat de creixement ha variat al llarg de la seua història, no sabem encara com, però mai degué ser molt ràpida.

Quines són les roques més antigues del planeta que es coneixen?
La Terra té una edat d'uns 4.450 milions d'anys. Però les roques més antigues que es conserven en la superfície terrestre no tenen més de 4.000 milions d'anys. Dels primers 500 milions d'anys no queden sinó uns pocs cristalls de zircó trobats en l'oest d'Austràlia. Són els únics minerals que han sobreviscut a les forces tectòniques que van soterrar per sempre les roques de la primera corfa del planeta.

El seu pròxim projecte d'investigació és…
És un projecte molt bonic però ben difícil sobre la Terra primitiva finançat pel Consell Europeu d'Investigació (Europeten Research Council). Estudiarem els processos d'autoorganització mineral que van ocórrer just després del naixement del planeta i com eixos processos van poder provocar la formació de les molècules orgàniques complexes que van donar lloc a la vida.