El Dr. John A. Musick impartix la conferència 'Sobre taurons i hòmens: un conte de predadors'

10/11/2009

El Dr. John A. Musick impartix la conferència 'Sobre taurons i hòmens: un conte de predadors'

Més de 38 milions de taurons són sacrificats només per les seues aletes i s'estima que 100 milions d'exemplars es pesquen anualment en les pesqueries mundials. Al contrari, dels milions d'humans que entren al mar a l'any, només hi ha entre 5 i 15 accidents mortals d'atacs de taurons, tal com exposarà demà en l'Oceanogràfic el Dr. John A. Musick, un dels majors experts en estes criatures greument amenaçades per l'activitat humana.

Amb la conferència ‘Sobre taurons i hòmens: un conte de predadors'- que tindrà lloc hui dimarts a partir de les 18 hores en l'Auditori Mar Rojo- el Dr. John A. Musick inicia la sisena edició del cicle de conferències ‘Els Dimarts de l'Oceanogràfic', programa en què s'abordarà la biologia, conservació o gestió de poblacions de taurons, un dels grups zoològics que han vist la seua diversitat i població més minvades i que majors implicacions tenen sobre el correcte equilibri dels ecosistemes.

Així mateix, paral•lelament a esta sisena edició, s'ha organitzat una exposició, en col•laboració amb Protect the Sharks, amb l'objectiu d'alertar del perill d'extermini a què s'exposen més de 100 milions de taurons a l'any. La mostra, ubicada en l'Edifici d'Accés, de l'Oceanogràfic, està composta per material fotogràfic únic, amb imatges preses per alguns dels fotògrafs submarins més importants del món.
“Els taurons han sigut vistos amb temor, inclús amb aversió, per moltes generacions d'humans. La raó d'esta aprensió s'ha basat en la ignorància i en els conceptes erronis” afirma el Dr. Musick qui assenyala que els “atacs” molt ocasionals a persones han conduït a estendre la impressió que la majoria dels taurons són perillosos devoradors de persones.

Respecte d'això, assenyala que “menys del 10% dels atacs de taurons han sigut de naturalesa predadora, en els quals un tauró gran (generalment tauró tigre o blanc), ataca un humà com a potencial font d'aliment”.

De fet, la gran majoria dels cridats atacs han sigut mossos de taurons on espècies xicotetes de taurons en aigües térboles han agafat la mà o el peu d'un banyista, confonent-la amb un peix xicotet o amb un altre organisme predador. I en tals situacions, el tauró immediatament solta a la seua presa.

En la seua conferència, l'expert nord-americà exposarà també la greu amenaça que implica la captura no regulada, ja que la majoria dels taurons creixen molt lentament, maduren tard i tenen un número xicotet de descendents. Estos paràmetres demogràfics tenen com resultat un índex natural molt lent d'increment biològic i una capacitat limitada de respondre a les pressions de la pesca. La història de les pesqueries de taurons no regulada abunda amb exemples de ràpid declivi i, en definitiva, de descens dràstic de les poblacions.