ELS CRÀTERS KEPLER I COPERNICUS, EL MARE IMBRIUM O LES LAVES DEL MAR DE LES PLUGES... DESCOBRIX LA LLUNA DES DE L’UMBRACLE

17/02/2016

A causa de les condicions meteorològiques, l’observació de hui es posposa al 10 de març
ELS CRÀTERS KEPLER I COPERNICUS, EL MARE IMBRIUM O LES LAVES DEL MAR DE LES PLUGES... DESCOBRIX LA LLUNA DES DE L’UMBRACLE

A causa de les condicions meteorològiques, l’observació de hui es posposa al 10 de març

Vicente Pelegero, el nostre expert físic del Dpto. de Divulgació de la Ciutat de les Arts i les Ciències, ens conta què veurem demàa dijous per la vesprada en l’Observació amb Telescopis de la Lluna:  "De la mà del personal de l’Associació Valenciana d’Astronomia observarem la Lluna de 10 dies d’edat. En eixe moment serà visible la major part de la seua superfície. La primera cosa que ens crida l’atenció és el seu aspecte geperut. Si la nit acompanya podrem observar multitud de detalls: al sud del cràter Kepler se situa una de les zones més riques en cúpules, elevacions d’estructura volcànica que no van arribar a desenvolupar un cràter en la seua part superior.  

Al nord s’observa la Badia de l’Arc Iris (Sinus Iridum); la seua singular forma es deu al fet que este antic cràter ha perdut part de la muralla sud-est. El seu interior va ser inundat per les laves del mar de les Pluges (Mare Imbrium). Molt prop trobem el cràter "Plato" amb el seu inconfusible fons negre i pla. És un cercle quasi perfecte, un cràter de llibre. 

En el centre es poden observar els magnífics cràters Copernicus, un dels més bells de la Lluna, i Eratosthenes. Els telescopis es dirigiran cap a cada una d’estes zones i personal de l’Associació Valenciana d’Astronomia i de la Ciutat de les Arts i les Ciències explicaran els detalls als assistents". 

Per què hi ha cràters a la Lluna? 

"Els cràters que observem sobre la Lluna són l’empremta de formidables col·lisions que van ocórrer en el passat. Sí, la història del nostre satèl·lit, igual que la de la resta de cossos del sistema solar, està plena d’esdeveniments dramàtics. Eixes cicatrius romanen en la Lluna al llarg de milers de milions d’anys perquè, a diferència del nostre planeta, no hi ha atmosfera, aigua líquida o deriva continental que erosione o esborre eixes cicatrius.   

Sobre la superfície lunar hi ha milions de cràters; alguns tan xicotets com una moneda i altres amb centenars de quilòmetres de diàmetre. El major és la conca Pol Sud - Aitken. Té entre 1.500 i 2.000 quilòmetres de diàmetre i una profunditat major de 5 quilòmetres."

Què són els mars de la Lluna?

"Com hem comentat, en la superfície lunar no trobem aigua líquida. Els mars són en realitat enormes conques d’impacte que es van omplir amb ingents quantitats de lava. Es distingixen molt bé perquè són regions planes i fosques. Tenen noms molt bells com el mar de les pluges, l’oceà de les tempestats, el mar de la tranquil·litat, el mar dels núvols, el mar de la serenitat..."

Esta activitat forma part del programa 'Astronomia en la Ciutat de les Arts i les Ciències'. L’observació de la Lluna es realitzarà després de la conferència-concert 'Astronomia a l’Antiga Xina' impartida per Rubén García, Institut d’Astronomia d’Andalusia, Granada. 

Foto: NASA/GSFC/Arizona State University