L’EXPOSICIÓ DE LLIURE ACCÉS EL JARDÍ D’ASTRONOMIA De l’UMBRACLE ACOSTA AL PÚBLIC ELS PRINCIPIS BÀSICS D’ESTA DISCIPLINA

14/11/2016

Els 'mars' cràters de la Lluna, el moviment aparent dels astres o què és la declinació solar, són alguns dels fenómens que s’expliquen en mòduls interactius
L’EXPOSICIÓ DE LLIURE ACCÉS EL JARDÍ D’ASTRONOMIA De l’UMBRACLE ACOSTA AL PÚBLIC ELS PRINCIPIS BÀSICS D’ESTA DISCIPLINA

El visitant de la Ciutat de les Arts i  les Ciències que passege pel Jardí d’Astronomia de l’Umbracle té l’oportunitat de descobrir esta disciplina mentres es divertix amb diversos instruments astronòmics. Esta exposició de lliure accés es  com un balcó des del que mirar el cel i aprendre astronomia ja que acosta al públic els principis bàsics d’esta ciència a través de dotze elements o mòduls.

Un dels móduclos està dedicat a la Lluna. Fins a la ullada més despreocupada revela que la superfície lunar té zones clares i fosques. Els terrenys clars i accidentats són 'terrae' (terres, en llatí), i les regions fosques són 'maria' (mars, en llatí). Els primers astrònoms creien que estes últimes eren oceans. Després es va saber que allí no hi ha aigua, encara que es va mantindre la denominació. Les zones clares, els suposats continents, se solen cridar també terres altes, ja que tenen major altitud.

La distribució d’ambdós superfícies diferix molt d’una a una altra cara del satèl·lit. Mentres quasi un terç de la cara visible està coberta per mars, en el cas de la cara oculta estos tan sols ocupen un 2%. Però, com van nàixer estes estructures?

Fa uns 3.800 milions d’anys, la Lluna va patir un intens bombardeig d’asteroides que va generar nombroses conques d’impacte, amb diàmetres de centenars de quilòmetres. Més tard, estes conques van ser omplides per magmes que van formar un oceà de roques foses que, al refredar-se, van formar els actuals mars. Els cràters són els accidents lunars més abundants. De fet, hi ha uns 30.000 de diàmetre superior a un quilòmetre en la cara visible, i innumerables més xicotets.

L’astronomia és una ciència estretament relacionada amb instruments d’observació del cel i en este Jardí d’Astronomia s’han reunit algun d’ells. Tots són enginys que ha desenvolupat el ser humà al llarg de la història per a entendre els moviments que descriuen els distints objectes que contemplem en la volta celeste, sobretot el Sol, la Lluna i les estreles.

El públic que utilitze estos mòduls pot comprendre, de forma divertida i interactiva, alguns conceptes com el moviment aparent dels astres, la diferència entre hora solar i hora civil o entre longitud i latitud, quan es produïxen els solsticis i els equinoccis, què és la declinació solar, entre altres.