JAVIER GARCÍA: 'HEM DESCOBERT UNA FORMA D’INCORPORAR PORUS MÉS GRANS A CATALITZADORS PERQUÈ MÉS PETROLI ES TRANSFORME EN COMBUSTIBLE I REDUIR EMISSIONS DE CO2'

20/12/2016

El prestigiós químic, del Laboratori de Nanotecnologia Molecular de la Universitat d’Alacant, ha participat en el cicle de divulgació 'Una Comunitat amb ciència'
JAVIER GARCÍA: 'HEM DESCOBERT UNA FORMA D’INCORPORAR PORUS MÉS GRANS A CATALITZADORS PERQUÈ MÉS PETROLI ES TRANSFORME EN COMBUSTIBLE I REDUIR EMISSIONS DE CO2'

 

Fabricar catalitzadors més eficients per a la generació de gasolina i dièsel, i a més que cuiden el medi ambient. Es una de les principals línies que desenvolupa l’investigador alacantí Javier García Martínez  en el Laboratori de Nanotecnologia Molecular de la Universitat d’Alacant i que ha compartit en una conferència dins del cicle 'Una Comunitat amb ciència'.   

 Quan sorgix la seua vocació per la ciència? 
 
Els meus pares diuen que des que era molt xicotet m’agradava desmuntar-ho tot per a tornar a armar-ho, però mai de la mateixa manera. La meua família va patir amb paciència la meua vocació  per l’experimentació. Comprava productes químics en una drogueria pròxima a la casa dels meus pares. Amb el temps, la meua habitació es va convertir en un laboratori casolà replet de qualsevol tipus de substàncies químiques.
 
La Universitat va afegir estudi i rigor a la meua vocació. Allí vaig conéixer persones a qui admire, dels que tant vaig aprendre i hui són els meus companys. També va ser en la universitat on vaig sentir parlar per primera vegada dels meus grans herois, de Dimitri Ivanovich Mendeleev, d’Antoine Lavoisier, de Linus Pauling, de Michael Faraday i de Marie Curie.
 
 El seu camp d’acció és la nanotecnologia, en què consistix?
 
En general es diu que la nanotecnologia consistix a fer les coses molt xicotetes. En realitat no es tracta d’això. La  veritat és que la nanotecnologia consistix en fer les coses noves. I és que el més interessant que ocorre quan els materials tenen uns nanòmetres no és que siguen molt xicotets; el que és realment interessant  que es comporten de forma totalment distinta. L’or es torna roig i el carbó deixa de ser negre i fràgil per a convertir-se en transparent i més dur que l’acer. I estes noves propietats són la base d’innumerables aplicacions i de noves oportunitats de negoci. La nanotecnologia afegix més colors a la paleta del científic perquè amb els mateixos materials ara podem fer moltes més coses.

Com s’aplica als hidrocarburs?

En les refineries el petroli es transforma en combustibles (com la gasolina i el dièsel) i en molts compostos que s’utilitzen com a matèria primera en química. Estes transformacions es duen a terme utilitzant catalitzadors, que són substàncies que s’afigixen a una reacció perquè ocórrega de forma més ràpida. El problema a què ens enfrontem és que els catalitzadors actuals tenen uns porus tan estrets que bona part de les molècules que formen part del petroli no poden entrar en el seu interior -on es transformen- i en el seu lloc produïxen residus i CO2.  Hem descobert una forma d’incorporar porus més grans a estos catalitzadors amb el que ara molt més petroli es transforma en combustibles i productes útils al mateix temps que es reduïx notablement la generació de residus i les emissions de CO2.

 En què nous treballs i reptes està investigant el seu equip?
 
En el Laboratori de Nanotecnologia Molecular de la Universitat d’Alacant treballem en l’aplicació de la nanotecnologia a la generació d’energia. Com deia anteriorment, una de les nostres línies d’investigació és la fabricació de catalitzadors més eficients per a generació de gasolina i dièsel. És molt probable que continuem utilitzant estos combustibles en els pròxims anys i per tant és fonamente que ho fem de manera que es genere la menor quantitat possible de residus i de CO2. També treballem en la producció de biocombustibles com a alternativa als combustibles fòssils. Una altra línia d’investigació en l’estem treballant és l’emmagatzematge d’hidrogen perquè este puga utilitzar-se com a alternativa als combustibles actuals ja que només genera aigua com a residu. I finalment, estem treballant molt intensament per a millorar l’eficiència de les cel·les solars perquè esta font d’energia renovable puga competir amb altres més contaminants.
 
A més de científic, vosté és també fundador d’una empresa que va nàixer en la universitat. Podria comentar-nos com podria afavorir-se la transferència de coneixement i de tecnologia des de la universitat?
 
Hui en dia és possible estudiar en la millor universitat del món des de qualsevol lloc. Les universitats més prestigioses han posat totes les seues classes en internet, i algunes d’elles inclús donen títols oficials a aquells que superen els seus cursos online. Per això és tan important que les universitats afigen valor al fet d’estar en el campus, per exemple apostant per la investigació d’excel·lència i l’empreniment. Estes activitats no poden fer-se de forma remota i són molt útils per a atraure als millors estudiants. A més l’empreniment des de la universitat ens beneficia a tots perquè acurta el temps que passa des que es realitza un descobriment científic fins que està a l’abast de tots. No oblidem que algunes de les empreses més importants del món les han fundat jóvens universitaris en els últims anys.