RUBÉN GARCÍA “LA MÚSICA A L’ANTIGA XINA TENIA COM A FUNCIÓ MANTINDRE L’HARMONIA ENTRE CEL, TERRA I HOME, I VA TINDRE UNA IMPORTÀNCIA PRÀCTICA EN LA POLÍTICA DE l’ESTAT”

18/02/2016

Entrevista al divulgador i astrofísic de l’Institut d’Astronomia d’Andalusia que esta vesprada oferix la conferència-concert “Astronomia a l’Antiga Xina” en l’Auditori del Museu de les Ciències a les 19:30 hores. Lliure accés prèvia inscripció
RUBÉN GARCÍA “LA MÚSICA A L’ANTIGA XINA TENIA COM A FUNCIÓ MANTINDRE L’HARMONIA ENTRE CEL, TERRA I HOME, I VA TINDRE UNA IMPORTÀNCIA PRÀCTICA EN LA POLÍTICA DE l’ESTAT”

Mansions lunars, planetaris mòbils, rellotges hidràulics gegants, sismògrafs, música per a mantindre en orde l’imperi…Xina té un vast passat científic amb un dels registres històrics més complets i continus. Rubén García-Benito, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia proposa en la seua conferència un viatge a l’antiga Xina per a conéixer els secrets de la seua astronomia mil·lenària, i les seues companyes les matemàtiques i la música.

El públic descobrirà que la música va ocupar una posició d’extrema rellevància per a garantir l’harmonia del cosmos: cel, terra i home. I per a fer honor a eixa importància històrica i facilitar este viatge imaginari, la música Abigaíl Horro interpretarà música xinesa en directe, al mateix temps que els assistents coneixeran qui eren els científics del passat, quina era la seua motivació, i que van trobar en el seu camí d’exploració de la naturalesa.

Quin és el passat científic de Xina?

La paraula "científic", referida a les persones que practiquen ciència, és una paraula relativament moderna, encunyada a principis del segle XX. Quan estudiem el món antic, hem de ficar-nos en la pell de les persones que exploraven la naturalesa i entendre-les en el seu context històric i social. Així, la ciència en el món antic pot entendre’s com una àmplia varietat de práctiques desenvolupades per a estudiar, conceptualitzar i entendre el món, que sovint se solapen amb disciplines com  la filosofia, la teologia, la política, etc. 

Xina té una llarga tradició historiogràfica. Deixar per escrit qualsevol esdeveniment, fet, comentari, va ser quasi una obsessió. Gracias a la importància del text a Xina tenim un dels registres més complets, continus i cronològicament precisos. I este afany per deixar constància de tot i l’interés per descriure el món que els rodejava ve ja des dels primers registres en el segon mil·lenni abans de la nostra era.

Quin perfil tenia el científic de l’Antiga Xina? 

Encara que cada persona tenia la seua pròpia trajectòria, visió i idees, i és difícil generalitzar sobre tan llargs períodes de temps, es pot dir que la burocràcia imperial xinesa, un dels seus grans invents, va ser la institució que més va influir sobre el pensament i actituds dels lletrats, els intel·lectuals de l’antiga Xina. La ciència i la tecnologia eren fonamentals per al desenvolupament i funcionament de la burocràcia, de manera que estes activitats van ser protegides i finançades, a una escala inimaginable, per l’estat.

Quins van ser les seues principals aportacions? En quins camps van destacar especialment?

Hi ha textos sobre quasi qualsevol tema que podem relacionar amb la divisió de les disciplines modernes: arqueologia, fòssils, geologia, energia hidràulica, òptica, metal·lúrgia, maquinària i aparells, etc. Potser els més tradicionals són els relacionats amb les matemàtiques, l’astronomia, l’alquímia o la medicina. 


Quina relació tenien en l’Antiga Xina l’Astronomia, les matemàtiques i la música?

Les matemàtiques i l’astronomia van ser un tàndem indivisible, com s’arreplega en diverses col·leccions imperials. Un dels freqüents estudis fonamentals eren les matemàtiques del so, els harmònics, que exploraven les relacions entre els intervals musicals i les dimensions dels instruments que els produïen. Ací es podia apreciar amb claredat quant profundament els números estaven arrelats en la Naturalesa. Per esta raó, estos estudis es col·locaven sovint en la mateixa categoria que l’astronomia. El seu fonament cosmològic era evident. I açò es reflectia en la importància pràctica de la música en relació amb la política de l’estat i la seua funció de mantindre l’harmonia entre cel, terra i home.