JORDI PEREIRA:'PORTEM UTILITZANT LES ESTRELES PER A ORIENTAR-NOS A TRAVÉS DEL TEMPS (I PER L’ESPAI) DES DEL PALEOLÍTIC'

06/10/2016

Este jueves 6 de octubre imparte la conferencia 'El Universo en una taza de café' a partir de las 19:30 horas en el Museu de les Ciències, libre acceso, previa inscripción
JORDI PEREIRA:'PORTEM UTILITZANT LES ESTRELES PER A ORIENTAR-NOS A TRAVÉS DEL TEMPS (I PER L’ESPAI) DES DEL PALEOLÍTIC'

Per què els oceans són salats, fins a quina altura pot botar un home en la Lluna, com es veu el Sol des de Mercuri o què és això del 'gran atractor'. Estes són algunes de les preguntes que Jordi Pereira respon en  el seu blog 'Ciència de sofà' sobre astronomia, biologia, matemàtiques, física...y que li ha convertit en un dels divulgadors científics més destacats de la blogoesfera amb prop de 200.000 seguidors en Facebook.  En la seua conferència  'L’Univers en un tassa de café' recorrerà la història de l’astronomia.

-En els seus articles apareix una veu en cursiva,  què o  qui és en realitat?
La veu cursiva és la veu crítica que tots tenim dins i que bota quan llegim quelcom que no acaba de quadrar-nos. En este sentit,  utilitze la veu cursiva com una ferramenta per a desenvolupar els matisos que podrien no haver-li quedat clars al lector després de l’exposició d’un fenomen en concret.

-La història de l’astronomia és una història plena de preguntes en  veu cursiva? com la definiria?
No ho havia pensat, però es podria dir que sí [riu]. La història de l’astronomia ha sigut un viatge complicat en el que les creences i els  fets han estat renyits la major part de temps. En realitat, l'astronomía ha pogut avançar a passos engegantits fins a temps relativamente recents, gràcies als descobriments en altres camps  del coneixement (sobretot la física, però també la química).

- Quan van començar a preguntar-nos què eren eixos punts brillants?
Els sers humans portem utilitzant les estreles per a orientar-nos a través del temps (i per l’espai) des del paleolític. Algunes culturas van intentar explicar el que ocorria per damunt dels seus caps con mites i llegendes, però van ser els grecs els primers que intentaron trobar una explicació racional als fenòmens celests i su relació amb la Terra.

-La seua divulgació es basa en l’humor Quina anècdota/s’històriques i curiosas il·lustra millor com hem arribat a saber el que sabem sobre 
astronomia?

A mi em va paréixer especialment curiós veure com les persones que contribuyeron al món de l’astronomia eren precisament això, persones, amb totes les seues inquietuds… I particularitats. Tycho Brahe tenia un ant en el seu castell a què emborratxava durant les festes, Newton estava obsesionat amb la bíblia i Pitàgores odiava els fesols per motius que aún no estan clars del tot.

-Des del seu blog 'Ciència de sofà' explica de forma amena i senzilla  temes complexos sobre astronomia, biologia, matemàtiques... a més de amb humor, com creu que s’ha de divulgar la ciència?
Crec que la divulgació ha de ser amena per damunt de tot i això no implica necessàriament que haja d’incloure l’humor. L’humor ajuda, per descomptat, però si t’intentes passar de graciós pots acabar llenando una entrada amb bromes que no vénen al cas i acabar donant repelús. En tot cas, crec que sempre és millor optar per un llenguatge  amé i pròxim abans que colar bromes innecessàries amb calçador en un artículo divulgatiu.