Hui es el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

11/02/2021

El Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, que se celebra cada any l'11 de febrer, va ser aprovat en 2016 per l'Assemblea General de les Nacions Unides per a promoure l'accés i la participació equitativa de les dones i les xiquetes en la ciència. Amb motiu d'aquesta celebració, li preguntem a quatre científiques que participen en els nostres cicles de conferències sobre els principals reptes als quals s'han enfrontat, els seus referents i què els dirien a les noves generacions. La matemàtica Mª José Martínez Usó, la viròloga Pilar Domingo-Calap, la catedràtica de Genètica Amparo Latorre i la catedràtica de Tecnologia d'Aliments Amparo Chiralt ens expliquen com viuen la seua passió per la ciència.
Hui es el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

1- Quins han sigut els principals reptes als quals ha hagut d'enfrontar-se en la seua carrera?
2- Tenia una referent, una científica que li inspirara?
3- Què li diria a una jove que vulga dedicar-se a la ciència?

 

Mª José Martínez Usó, investigadora del departament de Matemàtica Aplicada, de la Universitat Politècnica de València i experta en història de l'astronomia
 
“En començar els meus estudis a vegades la gent a la qual deia que estava estudiant matemàtiques no entenia que m'anara a dedicar a una professió tan poc "femenina". Però d'això fa més de trenta anys i hui està més que superat”
“La ciència exigeix molt, però també aporta molt i pots ser partícip de coses meravelloses” 
“Madame Curie és especialment admirable per tots els problemes que va haver de superar i Hipatia d'Alexandria va ser una científica en una època en la qual aquesta paraula no tenia sentit”

 
1- Al llarg de la meua carrera jo he sigut de les privilegiades que no han trobat massa obstacles per raó de sexe per a aconseguir les metes que m'he proposat. Sempre m'he sentit secundada per la meua família i els professors m'han tractat igual que a la resta dels meus companys masculins. Sí que és cert que en començar els meus estudis a vegades  la gent a la qual deia que estava estudiant matemàtiques no entenia que m'anara a dedicar a una professió tan poc "femenina". En aquell moment el normal era que les xiques estudiaren carreres de lletres i els xics carreres de ciències. Però d'això fa més de trenta anys i hui està més que superat.

2 - Tenia, i continue tenint, dos referents: una és Marie Sklodowska, Madame Curie. Vaig llegir la seua biografia i em va impressionar tot d'ella des dels anys d'estudiant pobre a París fins a la seua tenacitat i persistència en les investigacions que va dur a terme i que la van portar a guanyar dos premis Nobel. És especialment admirable per tots els problemes que va haver de superar a causa dels costums socials de l'època. Sí, va guanyar dos premis Nobel, però el primer van voler concedir-li-ho només al seu marit qui es va negar a acceptar-lo llevat que també li ho concediren a ella. Sí, va ser la primera dona a ocupar un lloc de professora en la universitat de París, però l'havien rebutjada moltes vegades anteriorment. La meua altra referent, més pròxima a la branca a la qual em dedique, ha sigut Hipatia d'Alexandria. Filòsofa, matemàtica, astrònoma… encara que no s'ha conservat cap de les seues obres sabem que va ser una gran investigadora perquè molts autors posteriors que sí que van poder llegir els seus treballs fan referència als seus assoliments. Ella va ser una científica en una època en la qual aquesta paraula no tenia sentit i qualsevol tipus de saber estava restringit a un grup de privilegiats, la majoria homes.

3- Que avance, per descomptat! La ciència exigeix molt, però també aporta molt i poden ser partícips de coses meravelloses. Mireu, sense anar més lluny, la qual cosa s'ha aconseguit enguany. S'ha desenvolupat una vacuna contra el virus que ha provocat la pitjor pandèmia a nivell mundial de l'últim segle en menys d'un any!! No sols això, tenim telescopis que són capaços de veure quasi, quasi, el principi de l'univers. Tenim sondes espacials que viatgen a mons amb els quals fa cent anys només somiàvem… Vinga, xiques, que la ciència també és nostra!!

 
Pilar Domingo-Calap, investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC
 
“Des de xicoteta volia ser científica, m'interessaven les coses invisibles a l'ull humà”
“La virologia és un món apassionant en el qual hi ha moltes científiques brillants”
“Com a dona, en unes certes ocasions al llarg de la meua carrera professional he detectat desigualtat entre homes i dones, la qual cosa em sembla inadmissible en la societat actual” “Les noves generacions ja estan més prop de la igualtat, encara que és veritat que encara queda molt per fer”

 
1-La meua carrera com a científica podria descriure-la com una successió de reptes de superació personal. Des de xicoteta volia ser científica, m'interessaven les coses invisibles a l'ull humà, i ja des de xiqueta els meus pares em van comprar un microscopi per a poder observar una nova dimensió de la naturalesa. Això em va portar a estudiar Biologia, i a poc a poc m'he anat especialitzat en la Virologia, un món apassionant en el qual hi ha moltes científiques brillants. Al llarg de la meua experiència, a vegades ha sigut complicat compaginar la vida personal i amb la professional, ja que el camí cap a l'estabilització en el món de la investigació ens fa viatjar molt (jo per exemple he viscut molts anys a França), així com tindre uns horaris intempestius. Com a dona, en unes certes ocasions al llarg de la meua carrera professional he detectat desigualtat entre homes i dones, la qual cosa em sembla inadmissible en la societat actual. Espere que a poc a poc es vagen eliminant unes certes barreres i puguem sentir-nos persones iguals, sent valorades per les nostres capacitats i no per altres aspectes que no haurien de ser tinguts en compte.
 
2- La veritat és que no podria dir que he tingut o tinga com a referent una científica en si. Crec que totes aqueixes dones que en el passat van aconseguir arribar a fer grans descobriments lluitant contra vent i marea per a poder demostrar que les dones podem ser igual que els homes, haurien de ser referents per a nosaltres i parell la societat en general. Per descomptat, si he de triar a algú, em quede amb Marie Curie, una científica brillant i reconeguda amb dos Premis Nobel, que va donar la seua vida per i per a la ciència, i que per desgràcia encara sent a vegades dir, que si va arribar fins ací va ser gràcies al seu marit… També m'agradaria destacar a Rosalind Franklin, que va fer possible el descobriment de l'estructura de l'ADN i el nom del qual no sol esmentar-se. Finalment,  Margarita Salas, viròloga espanyola que va introduir la biologia molecular al nostre país, que va descobrir l'ADN polimerasa del virus *Phi29, i va ser la primera dona espanyola a ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, un reconeixement internacional al qual molt pocs investigadors poden optar.
 
3- Qualsevol persona hauria de poder tindre accés i llibertat de triar el seu futur professional, sense tindre en compte si és home o dona. Per sort, les noves generacions ja estan més prop de la igualtat, encara que és veritat que encara queda molt per fer. No hauria d'haver-hi carreres ni posicions per a homes o per a dones, qualsevol amb les capacitats necessàries hauria de poder aconseguir un lloc de treball. Jo intente transmetre això, que les joves no vegen que hi ha barreres per ser dona, que seguisquen la seua vocació i intenten ser les millors en el que fan i facen, el mateix que li diria a qualsevol persona.
 
Amparo Latorre. Catedràtica de Genètica. Investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (l2SysBio). Universitat de València-CSIC. 
 
“No em vaig plantejar presentar-me a les oposicions a Càtedra fins que els meus fills estaven en la Universitat”
“Només coneixia a Marie Curie però prompte vaig començar a saber de moltes injustícies: Rosalind Franklin la gran ignorada en el descobriment de la doble hèlice; Esther Lederberg la microbiòloga que tant va aportar a la Biologia i que només al seu marit li van donar el Nobel”
“El camí no és fàcil, és competitiu i, a més, no et sols enriquir. Però la ciència també pot ser divertida. Et relaciones amb gent extraordinària de tot el món”

 
1- Reptes molts, però indubtablement, el principal ha sigut ser dona en un món d'homes. Només amb mirar quantes de les xiquetes que estudiem en el col·legi hem arribat a ser investigadores (Catedràtica d'Universitat, en el meu cas), el resultat és, certament, trist. Hi ha, a més, el repte dels fills (dos) que, en el meu cas, vaig haver de compaginar amb una intensa activitat docent i investigadora, la qual cosa implica dubtar sempre si els estaré dedicant tot el temps que es mereixen. Servisca com a mostra que no em vaig plantejar presentar-me a les oposicions a Càtedra fins que tots dos estaven en la Universitat. Hi ha, a més, reptes menors com haver d'aprendre anglés perquè jo venia d'una època en què s'estudiava francés; no tindre molts diners per a comprar llibres, etc. Afortunadament han canviat moltes coses que poden fer una cosa més fàcil a la dona actual superar molts reptes, però encara és insuficient.
 
2- En estudiar biologia era difícil tindre una científica com a referent perquè els investigadors rellevants eren homes. Només Marie Curie era coneguda per a mi, encara que sí que llegia molt i sabia de nombroses dones que lluitaven per obrir-se pas. Però prompte vaig començar a saber de moltes injustícies: Rosalind Franklin la gran ignorada en el descobriment de la doble hèlice; Esther Lederberg la microbiòloga que tant va aportar a la Biologia i que només al seu marit li van donar el Nobel; Barbara MacClintock que, afortunadament va ser longeva i als 81 anys va rebre el Nobel; Lynn Margulis a qui no li publicaven les seues idees; i algunes altres. En la Universitat també hi havia poques dones professores, però vaig tindre la sort que la meua directora de tesi va ser la Dra Rosa de Frutos i em va transmetre la passió per la docència i la ciència. 
 
3- Que estudie molt, que llija molt, que tinga una ment oberta perquè la ciència és multidisciplinària i si una es dedica “només al seu tema” perd perspectiva. Que reflexione sobre el seu paper en la societat com a científica, per a això és essencial que adquirisca una visió humanista coneixent el que preocupa altres pensadors (dones i homes en aquest cas). A més, li donaria molts ànims perquè el camí no és fàcil, és competitiu i, a més, no et sols enriquir. Però la ciència també pot ser divertida. Et relaciones amb gent extraordinària de tot el món i fins i tot fas grans amistats. L'assistència a Congressos, per exemple, et permet conéixer llocs i ambients molt particulars. En resum, que, si ho té clar, avance. 
 
Amparo Chiralt, doctora en Química i catedràtica de Tecnologia d'Aliments, Universitat Politècnica de València (UPV) 
 
“El meu primer contacte amb la investigació va ser amb la meua tesi doctoral i vaig tindre un excel·lent director, el Professor Sr. Eduardo Primo Yúfera. Ell va ser el meu principal inspirador amb el seu rigor”
“Fer el que t'agrada i complir els teus somnis és el major al·licient i la ciència pot motivar moltíssim a determinades persones, però no a totes. El món de la ciència és molt competitiu”
“Un ha de sentir-se bé en aqueix entorn competitiu i col·laboratiu alhora, on el gran al·licient és sentir que s'és capaç d'aportar solucions a problemes reals de la societat”

 
1- El meu principal repte ha sigut sempre tractar de fer una identificació adequada dels problemes i buscar solucions basades en la investigació i en l'avanç del coneixement, d'una forma rigorosa i amb l'enfocament adequat, analitzant a cada moment els avanços duts a terme en aqueix àmbit en concret i en uns altres que poden oferir solucions interdisciplinàries. 
 
2- El meu primer contacte amb la investigació va ser amb la meua tesi doctoral i vaig tindre un excel·lent director, el Professor Sr. Eduardo Primo Yúfera. Ell va ser el meu principal inspirador amb el seu rigor, la seua visió dels problemes que només pot resoldre's amb la investigació rigorosa i basada en els avanços obtinguts amb anterioritat. 
 
3- El primer és que li agrade la investigació, que tinga un gran interés pel coneixement i que gaudi amb tot això, al marge de les dificultats que comporta la carrera investigadora. Fer el que t'agrada i complir els teus somnis és el major al·licient i la ciència pot motivar moltíssim a determinades persones, però no a totes. El món de la ciència és molt competitiu, en el qual constantment es mesuren els mèrits per la producció i la bona faena realitzada. Tot això comporta moltes satisfaccions, però un ha de sentir-se bé en aqueix entorn competitiu i col·laboratiu alhora, on el gran al·licient és sentir que s'és capaç d'aportar solucions a problemes reals de la societat.