Àrtic

Veure vídeo 'Artic i belugues de l'Oceanogràfic' en el canal Youtube de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

L’Oceanogràfic ha triat per a representar este ecosistema un iglú gegant de 12 metres d’alt que té l’interior dividit en dos nivells.  El nivell superior ens oferix una primera visió dels dos tancs que configuren esta instal•lació. El primer ens mostra una platja rocosa característica de les regions àrtiques on s’exhibix un dels animals més emblemàtics del parc, les morses. L’Oceanogràfic és el segon centre d’Europa que té exemplars de morses, a més del Dolfinarium of Harderwijk a Holanda.

El segon aquari ens obri una finestra als mars gelats, grans blocs de gel tematitzats convertixen este tanc en l’hàbitat perfecte per als segons protagonistes d’esta instal•lació, les belugues.

El nivell inferior, que ens permet gaudir de prop d’este ecosistema i dels seus habitants, ens mostra una perspectiva submarina que ens ajuda a submergir-nos en estes gèlides aigües.


El cas de les belugues, únics exemplars que en l’actualitat es troben en un recinte zoològic a Europa, és una experiència pionera a tot Europa perquè permet estudiar una classe de mamífer marí la biologia del qual és encara molt desconeguda. Esta espècie és també coneguda pel nom de canaris del mar i es caracteritza per tindre un dels repertoris acústics més rics entre els odontocets (dofins, orques, etc.) estudiats fins ara. Gràcies a un projecte de recerca que es du a terme en les instal•lacions de l’Oceanogràfic es vol aprofundir en l’estudi bioacústic en captivitat d’este animal de singular bellesa i personalitat.

Per a saber més, allò que sempre vas voler saber sobre...les belugues de l'Oceanogràfic.

L' Àrtic

L’Àrtic és un mar gelat l’extensió del qual és molt difícil de delimitar. Una capa gruixuda de gel cobrix tota la superfície d’este mar com si fóra una praderia blanca.  De contorn molt irregular, hi ha científics que el comparen amb un triangle, mentre que d’altres tracten de calcular-ne l’àrea i treballen amb xifres de 14 milions de km² com a màxim i de vora 12 milions de km² com a mínim.

El fred el convertix en un lloc especial on l’hivern assolix les temperatures més baixes durant el mes de febrer. L’estiu, encara que fred, assolix temperatures més altes que provoquen el desgel d’àmplies zones.

El fet que les plaques de gel es fonguen o se separen condiciona molt la vida en el casquet polar de l’hemisferi nord. Això se suma al fet que a l’estiu les hores de llum es van allargant fins al punt que el Sol no arriba a pondre’s durant vora sis mesos; en esta etapa sempre és de dia.

Quan arriba la tardor les temperatures comencen a baixar i la foscor hivernal s’ensenyorix de l’Àrtic. Durant este temps el Sol no ix mai.