La mostra ha sigut creada pel Pavilhão do Conhecimento - Centro Ciência Viva de Lisboa en cooperació amb Cité des Sciences et de l'Industrie a París i Heureka a Hèlsinki.
Recomanada per a alumnat des de 3r de primària
| Descàrrega material didàctic |  |
L'exposició ‘Instants’, amb els guanyadors del concurs organitzat en la xarxa social Instagram, arreplega només una mostra de les múltiples imatges que proporciona un complex en què cada dia és possible descobrir un nou racó, un enquadrament diferent, una composició original, un instant inèdit.
En el compte oficial d'Instagram @ciudadartesciencias estan publicades totes les fotografies dels edificis i/o continguts de la Ciutat de les Arts i les Ciències que han participat en el concurs utilitzant l'etiqueta #25anysCiutatArtsCiències.
]]>
19.00 hores. Dijous, 9 de febrer de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>En el llibre: AstronautA. Pioneres de l'exploracó espacial, podran trobar-se amb moltes d’estes pioneres, conéixer les seues lluites, esperances i anècdotes viscudes en un camp que durant dècades va ser exclusivament masculí.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
L'exposició es vertebra en dos àmbits:
Vivint la Ciutat. Sentir, gaudir, habitar, compost per 52 imatges que reprodueixen moments de la vida de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Arquitectura. Reflexionar, crear, materialitzar, 16 lones de gran format que descriuen a través de breus textos i fotos, les característiques arquitectòniques de les diferents edificacions que conformen el complex.
]]>19.00 hores. Dijous, 20 d'abril de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>
Segons estimacions de l’OMS, al voltant de 2000 milions de persones, la qual cosa representa la quarta part de la població mundial, viuen en zones endèmiques per al VHE i, per tant, estan en risc d’infecció. La millora en les tècniques de diagnòstic ha aportat les dades necessàries per a demostrar que en els països desenvolupats la infecció pel VHE és freqüent, té caràcter autòcton i un patró epidemiològic distint, associant-se al contacte amb animals domèstics (zoonosi), especialment el porc. Un altre aspecte interessant és que el VHE pot produir hepatitis cròniques en trasplantats, inmunodeprimits i inclús en inmunocompetents.
En esta conferència descriurem els nous avanços en el coneixement del virus i de la malaltia, que poden tindre una transcendència notable des del punt de vista epidemiològic i sanitari.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>
19.00 hores. Dijous, 4 de maig de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>Els temes matemàtics imprescindibles en tot això comprenen des d'aspectes clàssics i relativament elementals, a desenvolupaments recents molt sofisticats que inclouen, per exemple, els nombres primers, grafos, matrius i autovalors, transformada de Radon, ondícules i transformades de Fourier, entre moltes altres qüestions.
El propòsit de la conferència és presentar algunes d'estes aplicacions, explicar alguns dels resultats matemàtics relacionats amb elles i, sobretot, emfatitzar que l'actiu, canviant i alhora universal, caràcter de les matemàtiques, les fa imprescindibles en el desenvolupament de les noves tecnologies, i seguiran sens dubte, provant la seua positiva influència en totes les esferes de l'activitat humana i la seua immensa contribució social.
Programa
18.30: Accés a la sala
19.00: Conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: Fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: Fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>19.00 hores. Dijous, 1 de juny de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>Esta és la primera ocasió en la història en què la comunitat científica ha pogut assistir i analitzar en directe l’aparició d’un nou patogen per a la nostra espècie i en esta conferència el Dr. González Candeles exposarà les principals fites en l’evolució del virus. Per a això, distingirà quatre fases en la pandèmia: la primera fase, o fase 0, correspon a l’origen del virus i l’inici de la seua dispersió en la regió de Hubei a Xina. La fase 1 es va caracteritzar per l’expansió a nivell global del virus, infectant a poblacions immunològicament naive. En eixa fase es va observar l’aparició d’algunes mutacions, arribant inclús una d’elles a fixar-se, però sense que tingueren clares diferències en el seu comportament epidemiològic o clínic. L’inici de la fase 2 va vindre marcada per la sorprenent aparició d’una variant amb un gran nombre de mutacions respecte al seu avantpassat més pròxim conegut.
La variant Alfa va inaugurar una fase en què es van començar a administrar vacunes que completaven la immunitat creixent de les poblacions derivada d’un gran nombre d’infeccions. Distintes variants de preocupació (VOC), com la pròpia alfa i delta, van aconseguir ràpidament la fixació en pràcticament totes les poblacions mundials, si bé este procés va estar esguitat per l’aparició d’altres VOC i VOI (variants d’interés), que mostraven clares diferències tant genètiques com en les seues capacitats de transmissió i capacitat de ser neutralitzades per anticossos, tant els monoclonals usats terapèuticament, com els produïts pel sistema immunitari com resultat d’infecció o de la vacunació.
L’última fase es caracteritza en l’actualitat per l’aparició i expansió d’una constel·lació de noves subvariants de la VOC Òmicron. La característica més destacada d’Òmicron és la seua gran transmissibilitat, que ha portat a pics epidèmics molt superiors als aconseguits en totes les fases anteriors. Una altra característica important d’Òmicron és la falta d’un llinatge o subvariant dominant: en l’actualitat, hi ha diversos subllinatges que coexistixen, amb distinta prevalença en segons quines poblacions, i que estan convergint en la regió més interessant del genoma viral a una seqüència comuna. Esta evolució convergent pot estar marcant l’arribada a un “pic adaptatiu” del que encara no sabem com afectarà l’evolució futura del virus.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>
19.00 hores. Dimecres, 20 de setembre de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>La principal font d’entrada d’estos compostos en el medi ambient aquàtic són les aigües residuals. Els processos de depuració no sempre són capaços d’acabar amb ells.
Els riscos que seguixen a la contaminació de l’aigua són difícils de precisar, ja que moltes vegades les dosis tòxiques sobre les quals es treballa són molt xicotetes, i el problema encara es complica més per la presència simultània de diversos contaminants.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>
Coneix l'encant de l'interior de la Comunitat Valenciana, en una ruta pels 24 pobles amb menys de 100 habitants.
]]>A continuació, indiquem els pobles que formen la Ruta 99:
Alacant:
- Benillup
- Benimassot
- Famorca
- Tollos
Castelló:
- Castell de Cabres
- Espadilla
- Fuente la Reina
- Fuentes de Ayódar
- Herbers
- Higueras
- Matet
- Palanques
- Pavías
- Sacañet
- Torralba del pinar
- Torrechiva
- Vallat
- Vallibona
- Villamalur
- Villanueva de Viver
- Villores
València:
- Carrícola
- Puebla de San Miguel
- Sempere
Descàrrega el catàleg digital de l'exposició.
]]>Complint amb els seus objectius en el marc del seu compromís social, la Ciutat de les Arts i les Ciències pretén, a través d'esta acció, facilitar i estendre l'accés a la cultura i a la ciència de la població de major edat.
Els grups que desitgen adscriure's a esta iniciativa, a través del seu ajuntament, disfrutaran d'una tarifa especial de 4,7 € per persona, per a una entrada de l'Hemisfèric o del Museu de les Ciències. A més, es pot completar esta activitat amb una visita guiada gratuïta al Palau de la Generalitat Valenciana, amb motiu dels 600 anys de la construcció de l'edifici.
Els ajuntaments interessats poden contactar a través del correu electrònic relacionesinstitucionales@cac.es o en el telèfon 96 197 55 44.
]]>19.00 hores. Dijous, 17 de novembre de 2022
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències
]]>L'accés a l'activitat s'efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu de les Ciències (al costat de l'Hemisfèric).
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
Podràs seguir la conferència en directe a través del nostre canal de Youtube:
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>
19.00 hores. Dijous, 13 d'octubre de 2022
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències
]]>Les xicotetes partícules de pols còsmica són les rajoles a partir de les quals es formen els sistemes planetaris inclòs, és clar, el nostre sistema solar. En esta conferència veurem on i com es forma la pols còsmica. Per què és important saber la seua grandària i com podem caracteritzar-lo a partir de l'anàlisi d'observacions astronòmiques o de les dades proporcionades per missions espacials. En particular parlarem de la missió Rosetta de l'Agència Espacial Europea (ESA) que ha acompanyat al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko en el seu viatge al voltant del Sol. Les dades proporcionades per Rosetta han revolucionat, entre moltes altres coses, el coneixement que teníem sobre la pols cometària. A més, es presentarà el Laboratori de Pols Còsmica de l'IAA, on se simula la interacció de la llum solar (o de qualsevol altra estrela) amb núvols de pols còsmica.
Al final de la conferència, si les condicions meteorològiques ho permeten, es realitzarà una observació de la Galàxia d'Andròmeda i Júpiter al Jardí d'Astronomia de l'Umbracle a càrrec de l'Associació Valenciana d'Astronomia (AVA).
Accés lliure prèvia inscripció. La inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència
Programa:
19.00: conferència a l'Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència
20.30: observació
L'accés a l'activitat s'efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (al costat de l'Hemisfèric)
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
Podràs seguir la conferència en directe a través del nostre canal de Youtube:
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat
]]>
19.00 hores. Dimecres, 29 de juny de 2022.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències
]]>La Ciutat de les Arts i les Ciències en col·laboració amb l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), CSIC-Universitat de València celebra, per sisé any consecutiu, el Dark Matter Day.
Tota la matèria visible al nostre al voltant, que consistix en galàxies, estreles, planetes i éssers vius, constituix només el 5% de l'energia total de l'univers. La resta de l'energia de l'univers, el 95%, és invisible, i està formada per dues substàncies desconegudes: l'energia fosca (un 70%) i la matèria fosca (un 25%). Entre els enigmes més importants de la física fonamental es troben l'origen de les diminutes masses dels neutrins i la naturalesa de la matèria fosca.
El dijou, 27 d'octubre, a les 19.00 hores a l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències, Juan Herrero García, investigador distingit CIDEGENT i membre del IFIC (Institut de Física Corpuscular, CSIC-Univertitat de València) ens explicarà què són els neutrins i l'evidència observacional per a l'existència de la matèria fosca. Totes dues partícules són molt abundants, però alhora són extremadament difícils de detectar a causa de les seues febles interaccions amb els àtoms. Si bé s'han aconseguit detectar neutrins experimentalment, la matèria fosca encara no s'ha pogut observar o produir directament en el laboratori. En esta xarrada ens endinsarem en l'univers fosc, tractant de llançar un poc més de llum.
Lliure accés prèvia inscripció. La inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència
18.30: accés a la sala
19.00: conferència a l'Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l'activitat
L'accés a l'activitat s'efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu de les Ciències (al costat de l'Hemisfèric).
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
Podràs seguir la conferència en directe a través del nostre canal de Youtube.
19.00 hores. Dijous, 21 d'abril de 2022
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències
]]>Al començament del segle XX descobrim que la nostra llar en el cosmos és una galàxia entre moltes altres. La diversitat de les galàxies va ser palesa des del primer moment, amb galàxies el·líptiques de forma esferoidal i poblacions estel·lars envellides, galàxies espirals amb braços i formació estel·lar intensa, galàxies irregulars sense una forma definida i galàxies peculiars amb característiques notables. Ara entenem estos objectes peculiars com a galàxies xocant en un procés de fusió. Al llarg d'esta ponència descobrirem l'origen de les galàxies peculiars, el seu impacte en l'evolució de l'univers i la seua importància per al futur de la nostra galàxia, la Via Làctia.
Accés lliure prèvia inscripció. La inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència
Programa:
19.00: conferència a l'Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l'activitat
L'accés a l'activitat s'efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (al costat de l'Hemisfèric)
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat
Els col·legis interessats a participar poden enviar les seues preguntes al correu divulgación@cac.es, abans del 5 de març, amb les dades del centre i els noms dels alumnes que formulen les qüestions. Es realitzarà una selecció.
L'accés a l'activitat s'efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (al costat de l'Hemisfèric).
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
]]>19.00 hores. Dijous, 10 de març de 2022
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències
]]>Gràcies a Einstein, sabem que mirar lluny en l'espai és mirar arrere en el temps. Així que hem capturat la llum i pres fotografies no sols de l'univers contemporani sinó també de l'univers jove, adolescent i infantil. En el camí hem aprés molt sobre el cosmos que ens envolta, el seu origen, evolució i les lleis físiques que el regixen. El model cosmològic estàndard ha sigut establit i els seus paràmetres han sigut mesurats amb una precisió sense precedents. No obstant això, encara hi ha moltes preguntes encara sense resposta: de què es compon l'univers? com va començar tot? què és el que propulsa la seua expansió? Esta dècada serà l'època daurada dels grans cartografiats, un gran esforç coordinat de la comunitat científica en el camp està en marxa per a "fotografiar” el cosmos produint una quantitat de dades exponencialment creixent. Això ens proporcionarà nous desafiaments i oportunitats.
Accés lliure prèvia inscripció. La inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència
Programa:
19.00: conferència a l'Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l'activitat
L'accés a l'activitat s'efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (al costat de l'Hemisfèric)
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
]]>19.00 hores. Dijous, 10 de febrer de 2022
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències
]]>Els interferòmetres de les col·laboracions Virgo, LIGO i KAGRA estan dissenyats per a detectar de manera directa ones gravitatòries. Són un fenomen físic que apareix en la teoria de la Relativitat General d'Einstein, proposta en 1915. Després d'un segle d'esforços teòrics, computacionals i tecnològics, i malgrat els dubtes del mateix Einstein, les recents deteccions d'ones gravitatòries estan revolucionant la comprensió dels esdeveniments més violents de l'univers i juntament amb altres tipus de senyals estan marcant l'inici de l'astronomia de multi-missatgers. En esta conferència explicarem què són les ones gravitatòries, com podem detectar-les, quins senyals hem sigut capaços de detectar i els futurs passos que estan per arribar en este camp. Les deteccions actuals ens han permés corroborar l'existència d'objectes amb propietats mai vistes fins ara i les futures observacions ens faran anar més enllà llançant llum sobre les propietats de les poblacions d'aquests i altres objectes.
Al final de la conferència, si les condicions meteorològiques ho permeten, es realitzarà una observació de la Lluna Gibosa al Jardí d'Astronomia de l'Umbracle a càrrec de l'Associació Valenciana d'Astronomia (AVA).
Accés lliure prèvia inscripció. La inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència sobre l'activitat
Programa:
19.00: conferència a l'Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència
20.30: observació
L'accés a l'activitat s'efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (al costat de l'Hemisfèric)
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat
| Descàrrega material didàctic | |