Exposiciones RSS http://www.cac.es/va/exposiciones-rss.html ca De 10:00 a 18:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-18-00-h.-Oceanografic0.html dt., 12 de gen. 2021 15:02:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-18-00-h.-Oceanografic0.html De 10:00 a 17:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-17-00-h.-Oceanografic.html dt., 12 de gen. 2021 14:49:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-17-00-h.-Oceanografic.html CONFERÈNCIA AJORNADA. Materials biodegradables actius per a l’envasament d’aliments /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-materiales-biodegradables-museu.html dl., 11 de gen. 2021 13:00:00 +0100 CONFERÈNCIA AJORNADA. Amparo Chiralt. Doctora en Química i catedràtica de Tecnologia d'Aliments. Universitat Politècnica de València (UPV)

19:30 hores. Dijous, 28 de gener de 2021.

Auditori Santiago Grisolía. Museu de les Ciències 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-materiales-biodegradables-museu.html CONFERÈNCIA AJORNADA. Els envasos de plàstics permeten una millor conservació dels aliments frescos, però el 63 % dels residus plàstics provenen de l’envasament i menys del 14 % són reciclables. Els bioplàstics poden fer les funcions dels plàstics, però d’una forma més ecològica i sostenible. Estos provenen de fonts renovables o són biodegradables o ambdues coses.  Els biodegradables són sensibles a l’acció dels enzims excretats pels microorganismes, convertint-se en molècules més xicotetes que poden ser metabolitzades per ells, generant biomassa, aigua i anhídrid carbònic, integrant-se així en el cicle de la matèria orgànica.


Amb estos biopolímers es poden obtindre materials avançats per a la conservació d’aliments, com són els envasos actius, que exercixen accions específiques per a allargar la vida útil dels productes amb més seguretat alimentària. En l’elaboració d’estos materials, la utilització de compostos actius d’origen natural pot contribuir a la reutilització de residus vegetals i alimentaris al mateix temps que oferix solucions més saludables per al consumidor. 

Lliure accés prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat
 
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric).

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.

]]>
Conferència. Simbiosi en insectes: aprenent a conviure /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-simbiosis-insectos-museu.html dl., 11 de gen. 2021 12:00:00 +0100 Amparo Latorre. Catedràtica de Genètica. Investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (l2SysBio). Universitat de València - CSIC.

19:30 horas. Dijous, 18 de febrer de 2021.

Auditori Santiago Grisolía. Museu de les Ciències

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-simbiosis-insectos-museu.html Des que a finals de 1960 Lynn Margulis, per mitjà de la seua teoria simbiòtica per a l’evolució cel·lular, va proposar que els procariotes van ser essencials en la generació de la cèl·lula eucariòtica, simbiosis estables entre eucariotes i procariotes han sigut documentades en pràcticament qualsevol llinatge principal de l’arbre de la vida. Actualment, gràcies principalment als avanços de la Genòmica, que es consolida com a tal després de la publicació del Genoma Humà fa 20 anys, es reconeix el paper essencial d’estes associacions per a l’emergència de novetats evolutives en els eucariotes. La majoria d’estes associacions tenen una funció nutricional, subministrant els bacteris endosimbiòtics els nutrients que l’hospedador eucariota no pot ni fabricar ni obtindre de la seua dieta. De vegades, les associacions són mutualistes, on tots els membres (dos o més) es beneficien, com és el cas de les simbiosis en insectes. La relació pot ser tan íntima que els bacteris es troben “segrestats” en cèl·lules especialitzades de l’hostatjat, els bacteriets. Durant la transició des de vida lliure a intracel·lular, el bacteri patix profunds canvis metabòlics, genètics i estructurals, sent una característica comuna en tots els sistemes estudiats una dràstica reducció del genoma per pèrdua de gens.

Un cas model és Buchnera aphidicola, l’endosimbionte obligat dels pugons, a qui subministra els compostos que falten en la seua desequilibrada dieta (el floema de les plantes), principalment aminoàcids essencials i algunes vitamines. A més de Buchnera, molts pugons alberguen altres bacteris, conegudes com endosimbiontes secundaris o facultatives. Entre estos, Serratia symbiotica és un cas molt interessant per a estudiar el procés d’erosió genòmica, ja que hi ha diferències notables en la grandària del genoma en diferents llinatges. La genòmica comparada de tots estos endosimbiontes, junt amb genomes d’espècies de Serratia de vida lliure (la majoria bacteris patògens), ens ha permés postular un escenari evolutiu del procés de transició des de vida lliure a endosimbionte obligat.

Accés lliure prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat
 
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric)

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.

]]>
Conferència. Com viure per a envellir millor? /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-envejecimiento-calidad-vida-museu.html dl., 11 de gen. 2021 11:00:00 +0100 José Viña. Catedràtic de Fisiologia de la Universitat de València. Col·laborador del Centre d'Investigació Príncipe Felipe (CIPF)

19:30 hores. Dijous, 25 de febrer de 2021.

Auditori Santiago Grisolía. Museu de les Ciències 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-envejecimiento-calidad-vida-museu.html Un dels grans problemes de la societat actual és l’envelliment de la població. No obstant això, hem de veure-ho més com una oportunitat que com un problema. Naturalment, hem aconseguit que la major part de la població arribe a ser major, és a dir, passe dels 70 anys. En l’actualitat, es tracta sobretot que els últims anys de vida siguen un exemple de qualitat de la mateixa. Les persones majors solen ser més feliços que les jóvens perquè saben el seu lloc en el món. No obstant això, si no s’han preparat per a tindre una vellesa sana, els alifacs i molèsties poden impedir esta etapa de felicitat. És molt important saber que l’envelliment és modulable. Per mitjà de senzilles pràctiques com fer exercici, cuidar l’alimentació, controlar l’estrés i la medicina preventiva, podem augmentar molt la qualitat de les persones majors. 

En la xarrada, discutirem la importància del control de l’estrés, la importància de la son, la de l’exercici físic i la de l’alimentació. A més, farem insistència en com millorar la qualitat de vida durant el treball i les relacions laborals i personals. Finalment, s’abordarà el fet de que envellir no és una malaltia, encara que hi ha moltes malalties associades a l’envelliment. Acabarem amb unes reflexions sobre com els considerables avanços en la ciència bàsica de l’envelliment, açò és la gerontologia, poden portar-se a la pràctica en la geriatria (és a dir, el tractament mèdic de les persones majors) i inclús de la gerontologia social. Les expectatives que oferix la ciència actual per a un envelliment saludable i feliç són enormes i es discutiran en esta xarrada.

La conferència serà presentada per José Manuel García Verdugo, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Accés lliure prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat         
 
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet. 

]]>
CONFERÈNCIA. 100 anys de malalties rares del metabolisme, què hem aprés? /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-enfermedades-metabolismo.html dl., 11 de gen. 2021 10:00:00 +0100 Isidro Vitoria. Cap de la Unitat de Nutrició i Metabolopaties. Hospital Universitari La Fe.

19.30 hores. Dimarts, 2 de març de 2021.

Auditori Santiago Grisolía. Museu de les Ciències

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-enfermedades-metabolismo.html Les metabolopaties descrites per primera vegada pel Prof. Sir Archilbald Garrod en 1908 com malalties del metabolisme congènites i hereditàries, són considerades rares, encara que en el seu conjunt suposen un cas per cada 600-800 nounats. Hi ha grups de població com els amish en els quals són més freqüents. La major capacitat diagnòstica gràcies als avanços de la Bioquímica i la Genètica, ha permés incorporar moltes d'elles al cribatge del nounat. Amb el diagnòstic precoç neonatal s'instauren tractaments nutricionals i farmacològics que eviten les conseqüències de la malaltia. Així doncs, en estos 100 anys hem aprés a tractar unes malalties greus abans que donen símptomes i així millorar la qualitat de vida dels pacients.

La conferència serà presentada per Vicente Rubio de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC & CIBERER-ISCIII) i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Lliure accés prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat

L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric).

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.

]]>
Conferència. Cèl·lules mare i envelliment: Podem manipular este procés? /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-celulas-madre-envejecimiento-museu.html dl., 11 de gen. 2021 08:00:00 +0100 Pura Muñoz-Cánoves. ICREA i Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (Madrid).

19:30 horas. Dimarts, 27 d'abril de 2021.

Auditori Santiago Grisolía. Museu de les Ciències. 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-celulas-madre-envejecimiento-museu.html L’envelliment és el factor de risc més important per a les malalties humanes. Les causes subjacents de l’envelliment ja comencen a entendre’s i els investigadors de tot el món estan començant a construir una visió integrada dels mecanismes bàsics subjacents al procés d’envelliment. En tots els organismes vius, l’envelliment compromet l’estructura i la funció dels teixits adults. La disminució de la funció dels teixits relacionada amb l’edat s’ha relacionat amb la desregulació de diversos processos biològics, denominats segells d’envelliment. La funció adequada d’estos processos és necessària per a mantindre l’homeòstasi del teixit al llarg de la vida. En els mamífers, un dels mecanismes que garantixen l’homeòstasi microorganisme és la regeneració o reparació de teixits, sostinguda per cèl·lules mare adultes residents en teixits.

La funció de cèl·lules mare és fonamental per a la regeneració del teixit i es considera un punt important de convergència per als processos relacionats amb l’envelliment de l’organisme. Les cèl·lules mare s’activen per a promoure el reemplaçament de cèl·lules durant la rotació del teixit normal i, de manera crítica, evitar la pèrdua del teixit després de lesions i malalties. Encara que la funció de cèl·lules mare es conserva a través de teixits i espècies, l’activitat de les cèl·lules mare depén de la facturació del teixit hoste. En condicions de repòs, la majoria dels tipus de cèl·lules mare es troben en un estat inactiu, activant-se i expandint-se només en resposta a estrés o lesió per a reparar el teixit deteriorat. A mesura que els animals envellixen, la funció de cèl·lules mare defectuosa es detecta en múltiples òrgans. Encara que les conseqüències funcionals varien molt depenent del teixit hoste, els mecanismes moleculars subjacents a la disminució de la capacitat regenerativa relacionada amb l’edat es conserven molt bé entre espècies i teixits, suggerint l’existència d’objectius comuns per a la intervenció per a millorar la capacitat de regeneració en ancians.

Els laboratoris en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a Barcelona, i en el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) de Madrid, tenen com a objectiu central entendre el procés de pèrdua de capacitat regenerativa del múscul esquelètic durant l’envelliment i en malalties neuromusculars degeneratives utilitzant ratolins com a model d’estudi. Les troballes del nostre laboratori han permés demostrar que alteracions en els mecanismes de control de la qualitat de proteïnes són els principals conductors de la destrucció de la capacitat regenerativa de les cèl·lules mare musculars al llarg del temps, particularment en l’etapa geriàtrica de la vida. No obstant això, podem actuar sobre algunes alteracions i millorar la capacitat regenerativa de teixits de ratolins geriàtrics, rejovenint-los. El nostre laboratori continuarà investigant per a tindre una millor comprensió d’estes alteracions, per a obrir el camí cap a nous tractaments per a previndre la disminució regenerativa associada a l’edat.

La conferència serà presentada per José Manuel García Verdugo, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Lliure accés prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència
 
Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat
 
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet. 

]]>
De 11:00 a 20:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-20-00-h.-Oceanografic.html dt., 22 de des. 2020 09:27:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-20-00-h.-Oceanografic.html De 11:00 a 18:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-18-00-h.-Oceanografic.html dt., 22 de des. 2020 09:16:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-18-00-h.-Oceanografic.html "Química en acció" i "La ciència invisible" (PÚBLIC GENERAL) /va/museu-de-les-ciencies/talleres/ciencia-escena-museu.html dc., 16 de des. 2020 12:01:00 +0100 L'aposta per la ciència més interactiva està en la Ciutat de les Arts i les Ciències. T'esperem en "La Ciència a Escena", en les sessions especials "Química en acció" i "La ciència invisible". 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/talleres/ciencia-escena-museu.html Les sessions especials de "La Ciència a Escena", "Química en acció" i "La ciència invisible" reunixen les millors experiències de "Màgia Química", "Fred, fred" "aLUZina!", "Horror al buit" i "En calent".

S'oferixen el dissabtes i diumegnes per a un públic a partir de 8 anys ("Química en acció" a la sala 1) i "La ciència invisible", recomanada a partir dels 10 anys que es realitza a la sala 2 

Horaris cap de setmana:

- Sala 1: 11.30 i 16.00 hores
- Sala 2: 13.00 i 17.15 hores

Consultar horaris per als dies especials 24 i 25 de desembre, i 1 de gener

AFORAMENT: 10 PERSONES

Els xiquets menors de 12 anys han d'anar acompanyats d'un adult qui també haurà d'adquirir l'entrada. Preu: 3,5 euros per taller i persona. PROGRAMACIÓ SUBJECTA A CANVIS

 

]]>
Les Nocturnes d'hivern /va/hemisferic/planetarios-en-directo/Las-Nocturnas/Las-Nocturnas-de-invierno.html dc., 16 de des. 2020 11:00:00 +0100 La millor forma de passar les nits d'hivern és... mirant al cel. Sessions de planetari amb narració en directe. 19 i 26 de desembre de 2020. Dissabtes del 2 de gener al 13 de març de 2021. A les 20:00 hores

 

]]>
CAC /va/hemisferic/planetarios-en-directo/Las-Nocturnas/Las-Nocturnas-de-invierno.html En l’Hemisfèric pots disfrutar del planetari "Les Nocturnes d’hivern" que unix música i astronomia per a conéixer com és el cel nocturn durant l’estació més freda. Guiats per la narració en directe d’un educador, visita alguns dels llocs més fascinants del cel hivernal: en la constel·lació d’Orió et submergiràs en algunes de les nebuloses més brillants, en Canis Major descobriràs agrupacions estel·lars formades per centenars de components i en Ursa Major assistiràs a la majestuosa dansa còsmica que protagonitzen Mizar i Alcor. 

Durant la sessió coneixeràs fascinants històries mitològiques, com naixen, evolucionen i moren les estreles i els planetes més estranys, alguns d’ells tan sorprenents que fins fa poc es creia impossible la seua existència. Vine i realitza un autèntic viatge en el temps per a conéixer l’exoplaneta més antic o sobrevolar mons de foc i gel, planetes gegants i molt, molt més...

PROGRAMA:
Dissabtes 19 i 26 de desembre de 2020. Dissabtes del 2 de gener al 13 de març de 2021
Totes les sessions se celebraran en la sala de projeccions de l’Hemisfèric a les 20:00 hores

]]>
De 16:00 a 20:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.-Museu.html dt., 15 de des. 2020 17:09:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.-Museu.html De 17:00 a 21:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-17-00-a-21-00-h.-Museo.html dt., 15 de des. 2020 14:03:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-17-00-a-21-00-h.-Museo.html De 16:00 a 20:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.Museu.html dt., 15 de des. 2020 13:56:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.Museu.html CONFERÈNCIA. "VIRUS COM A TERÀPIA ALTERNATIVA EN LA LLUITA CONTRA BACTERIS MULTIRESISTENTS". 2 DE FEBRER 2021 /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-virus-terapia-contra-bacterias.html dt., 15 de des. 2020 13:00:00 +0100 Conferencia "Virus com a teràpia alternativa en la lluita contra bacteris multiresistents" a càrrec de Pilar Domingo-Calap, investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (Universitat de València-CSIC). Cicle "Actualitat" de lliure accés prèvia inscripció, se celebrarà el dimarts, 2 de febrer de 2021 a l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències a partir de les 19.30 hores.

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-virus-terapia-contra-bacterias.html El mal ús dels antibiòtics ha afavorit l'emergència de bacteris multiresistents, sent hui dia un problema de salut mundial. En absència de tractaments actuals, és necessari investigar aproximacions terapèutiques alternatives que ens permeten tractar infeccions bacterianes de manera específica i eficaç. En este sentit, els fags, virus de bacteris, es postulen com una eina prometedora en la lluita contra bacteris multiresistents. Els fags presenten excel·lents qualitats, entre elles la seua elevada especificitat pel bacteri diana, i són ecològicament segurs. Això fa que no solament resulten interessants des del punt de vist clínic, també poden ser útils en altres àrees com l'agricultura, el control alimentari, o en la indústria. És necessari conscienciar a la població de la problemàtica actual i invertir en noves línies d'investigació basades en el desenvolupament de nous tractaments per al control dels bacteris multiresistents, sent la teràpia amb fags una estratègia molt prometedora.

Accés lliure prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa: 
19:30: conferència en l'auditori Santiago Grisolía
20:30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21:00: fi de l'activitat

L'accés a l'activitat es realitzarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l'Hemisfèric) 

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet. 

 

]]>
De 10:00 a 14:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-14-00-h.-Museo.html dt., 15 de des. 2020 12:37:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-14-00-h.-Museo.html De 10:00 a 21:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-21-00-h.-Museu.html dt., 15 de des. 2020 12:33:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-21-00-h.-Museu.html CONFERÈNCIA. "CANVIS CLIMÀTICS EN LA HISTÒRIA GEOLÒGICA". 23 DE MARÇ DE 2021 /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-cambio-climatico-historia-geologica.html dt., 15 de des. 2020 12:00:00 +0100 Conferència "Canvis climàtics en la història geológica" a càrrer de Rafael Fernández Rubio, Premi Rei Jaume I Protecció del Medi Ambient (2006) i catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Madrid. Cicle "Actualitat" de lliure accés prèvia inscripció, se celebrarà el dimarts, 23 de març 2021 en l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències a partir de les 19:30 hores.

La conferència serà presentada per José Luis Rubio, Premi Rei Jaume I Protecció al Medi Ambient (1996) i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-cambio-climatico-historia-geologica.html La història geològica és la història del canvi climàtic; procés que va ser d'ahir, és de hui i serà de siempre...No podem tindre una concepció precisa dels canvis climàtics sense l'anàlisi dels canvis que es van produir en el geoide terrestre, al llarg d'una història de milers de milions d'anys. Esta geo-història ha quedat indeleblement escrita, en les pàgines obertes que ens oferix la litosfera, epidermis del nostre planeta. L'estudi de les roques i els seus fòssils, vegetals i animals, permet endinsar-nos en el més singular i apassionant registre, al llarg del temps i de l'espai, d'una apassionant singladura en un cosmos variable. En esta conferència s'escodrinya el relat, molt il·lustrat, d'este succeir, i es mostren relats dels seus impressionants avatars, que naixen i desapareixen, amb els seus períodes càlids i freds, plujosos i tòrrids, que fan evolucionar a les seues espècies vegetals i animals. No som el melic del món, no som els més influents en la seua atmosfera i la seua hidrosfera però, sens dubte, hui podem ser actores d'una deriva antròpica difícil de predir.

Accés lliure prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa: 
19:30: conferència en l'auditori Santiago Grisolía
20:30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21:00: fi de l'activitat

L'accés a l'activitat es realitzarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l'Hemisfèric) 

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet. 

 

]]>
De 10:00 a 19:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-19-00-h.-Museu.html dt., 15 de des. 2020 11:30:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-19-00-h.-Museu.html CONFERÈNCIA. "ELS DESAFIAMENTS CIENTÍFICS, SOCIALS I ECONÒMICS DEL CANVI CLIMÀTIC". 25 DE MARÇ DE 2021 /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-desafios-cambio-climatico.html dt., 15 de des. 2020 11:00:00 +0100 Conferència "Els desafiaments científics, socials i econòmics del canvi climàtic" a càrrer de Fernando Valladares, director del grupo d'Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)  .Cicle "Actualitat" de lliure accés prèvia inscripció, se celebrarà el dijous, 25 de març 2021 en l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències a partir de les 19:30 hores.

La conferència serà presentada per José Luis Rubio, Premi Rei Jaume I Protecció al Medi Ambient (1996) i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-desafios-cambio-climatico.html L'alteració del clima produïda per la crema de combustibles fòssils i l'emissió de gasos amb efecte hivernacle és la principal amenaça de la humanitat. Allò paradoxal és que l'amenaça esta generada per nosaltres i és a nosaltres a qui més amenaça. Inclús no comprenem amb precisió tots els mecanismes implicats i totes les conseqüències d'estar calfant l'atmosfera, però sabem prou per a afirmar que som el problema i per tant som també la solució. Amb la pandèmia hem aprés a tindre por de problemes globals que afecten la nostra salut. El canvi climàtic és molt més greu i  no li tenim ni la mitat de por. És bo entendre les coses que hem iniciat i que no pareix que siguem capaços de frenar, així com la magnitud global d'estes coses. El calfament emmagatzemat en mars i masses de gel, per exemple, induïx una inèrcia climàtica molt gran que ens ha de fer reflexionar i actuar com més prompte millor, de la mateixa manera que els cicles de retroalimentació que es generen al fondre's el permafrost i alliberar-se el diòxid de carboni i el metà que estaven segrestats mentres romanien congelats. Les accions requerides passen per revisar la nostra empremta ambiental i el model socioeconòmic. Com més prompte millor ens posem a això més possibilitats tindrem d'aconseguir objectius com els acordats en el tractat de París i menys patiment per a milions de persones. Repassem la ciència però també la consciència.

Accés lliure prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa: 
19:30: conferència en l'auditori Santiago Grisolía
20:30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21:00: fi de l'activitat

L'accés a l'activitat es realitzarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l'Hemisfèric) 

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet. 

 

]]>