Exposiciones RSS http://www.cac.es/va/exposiciones-rss.html ca ACTIVITATS EN ELS LLACS /va/home/agenda/Actividades-y-concursos/actividades/actividades-lagos.html dv., 26 de març 2021 11:00:00 +0100 Vine a provar les activitats que oferim en els nostres llacs: Barques i caiacs

 

]]>
CAC /va/home/agenda/Actividades-y-concursos/actividades/actividades-lagos.html
PIONERES DE L'ENGINYERIA. FINS AL 6 DE JUNY DE 2021 /va/museu-de-les-ciencies/exposiciones/temporales/exposicion-pioneres-enginyeria.html dv., 05 de març 2021 11:20:00 +0100 Exteriors.- L'enginyeria també és territori femení. L'exposició "Pioneres de l'Enginyeria" explica com la dona s'ha incorporat amb èxit a una disciplina tradicionalment vinculada al gènere masculí.

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/exposiciones/temporales/exposicion-pioneres-enginyeria.html Les dones construixen ponts, dissenyen viaductes, investiguen materials... La mostra "Pioneres de l’Enginyeria", realitzada en col·laboració amb la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València, aborda com la dona ha ingressat en l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports. L'exposició se centra en dos aspectes. D'una banda, la figura d'Araceli Sánchez Urquijo (1920-2010), “xiqueta de la guerra” l'obra de la qual aconseguiria impacte internacional. A més, proposa una aproximació a les primeres professionals de la matèria en l'àmbit valencià, pioneres formades a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de València o que han desenvolupat la seua activitat en el nostre territori.

La mostra dona a conéixer figures claus com la de María José Pelufo, la primera dona que va obtindre el títol a la Comunitat Valenciana en 1977, i la trajectòria professional de la qual la convertix en pionera de la investigació. Encara que no estan totes les que són, sí que són totes les que estan: pioneres en l'organització col·legial, pioneres en l'administració pública, pioneres en l'empresa privada… "Pioneres de l'Enginyeria" pretén visibilitzar una part brillant i desconeguda de la nostra història. Les noves generacions requerixen referents que ajuden a derrocar barreres de gènere per a estudiar carreres científiques, Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM per les seues sigles en anglés). Estes pioneres són el millor exemple.

MÉS INFORMACIÓ PIONERES DE L'ENGINYERIA

]]>
ELLAS TIENEN LA FÓRMULA (Itinerant) /va/museu-de-les-ciencies/exposiciones/Itinerantes/ellas-tienen-la-formula-itinerante.html dl., 08 de febr. 2021 09:23:00 +0100 Itinerància de l'exposició “Ellas tienen la fórmula” 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/exposiciones/Itinerantes/ellas-tienen-la-formula-itinerante.html En 2019, coincidint amb l'Any Internacional de la Taula periòdica, la Ciutat de les Arts i les Ciències va produir “Ellas tienen la fórmula”, una mostra que presentava el treball de les dones que s'han dedicat a l'estudi de la química des de l'antiguitat fins al moment actual. 
 
L'exposició constava d'una sèrie de panells amb les científiques la investigació de les quals va resultar transcendental per al desenvolupament de l'alquímia en primer lloc i després de la Química. “Ellas tienen la fórmula” descriu el treball de 39 dones des de Tapputi-*Beletakallim (1200 a. C.), considerada la primera química de la història, fins a joves promeses de l'actualitat com Cristina Nevado. 
 
Després de l'èxit de la seua exhibició en els exteriors de la Ciutat de les Arts i les Ciències han sigut moltes les peticions de reproducció realitzades per diferents organismes i institucions. Diferents adaptacions de l'exposició original es troben en els següents llocs: 
  • Dubai. Emirats Àrabs Units (EAU). A través de l'Ambaixada d'Espanya en EAU i l'Associació de Científics i Investigadors espanyols en EAU. 
  • Adaptació digital. La American University of Afghanistan ha realitzat la traducció a dialectes locals del catàleg de “Elles tenen la fórmula” per a la seua difusió en centres escolars
  • Universitat Jaume I de Castelló. Coincidint amb el 30 aniversari d'aquesta Universitat

L'exposició també ha pogut veure's a l'Ajuntament de Bonrespós i Mirambell (València) l'any 2020.

]]>
MART. LA CONQUISTA D'UN SOMNI (Itinerant) /va/museu-de-les-ciencies/exposiciones/Itinerantes/marte-conquista-sue-o-itinerante.html dl., 08 de febr. 2021 07:25:00 +0100 Itinerància de l'exposició "Mart. La conquista d'un somni"

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/exposiciones/Itinerantes/marte-conquista-sue-o-itinerante.html La mostra “Mart. La conquista d'un somni” ens acosta a la fascinació pel planeta roig i als reptes d'una futura colonització humana. Oferix una visió de totes les perspectives del planeta, tant des del punt de vista científic com cultural i històric.

El Museu Casa de la Ciència de Sevilla, centre de divulgació i cultura científica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) compta amb una adaptació d'esta exposició que permet conéixer Mart amb peces reals i elements interactius.

 

]]>
Astromenuts. Públic general /va/hemisferic/planetarios-en-directo/Astromenuts/planetario-astromenuts-publico-general.html dj., 04 de febr. 2021 13:16:00 +0100 Sessió de planetari en directe per a públic infantil de 3 a 6 anys. Dissabtes a les 12 hores 

]]>
CAC /va/hemisferic/planetarios-en-directo/Astromenuts/planetario-astromenuts-publico-general.html L'Hemisfèric es convertix en una nau espacial que espera als astronautes del futur. El públic infantil, de 3 a 6 anys, descobrix els secrets del dia i la nit, les fases de la Lluna o les meravelles que envolten les constel·lacions.

En un vertiginós viatge a través del sistema solar recorren planetes i intenten atrapar alguna estrela que troben pel camí. Una manera d'iniciar-se en les ciències de l'espai a través de divertits dibuixos, històries i animacions. Una aventura única que no poden perdre's. Duració 30 minuts. 

Sessió basada en el programa "Bebenautas" del planetari d'Osca Espai 042. 

]]>
De 10:00 a 18:00 h. Oceanogràfic /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-18-00-h.-Oceanografic0.html dt., 12 de gen. 2021 15:02:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-18-00-h.-Oceanografic0.html De 10:00 a 17:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-17-00-h.-Oceanografic.html dt., 12 de gen. 2021 14:49:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-17-00-h.-Oceanografic.html Conferència en línia. Simbiosi en insectes: aprenent a conviure /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-simbiosis-insectos-museu.html dl., 11 de gen. 2021 12:00:00 +0100 Amparo Latorre. Catedràtica de Genètica. Investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (l2SysBio). Universitat de València - CSIC.

19:30 horas. Dijous, 18 de febrer de 2021.

Conferència en línia

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-simbiosis-insectos-museu.html Des que a finals de 1960 Lynn Margulis, per mitjà de la seua teoria simbiòtica per a l’evolució cel·lular, va proposar que els procariotes van ser essencials en la generació de la cèl·lula eucariòtica, simbiosis estables entre eucariotes i procariotes han sigut documentades en pràcticament qualsevol llinatge principal de l’arbre de la vida. Actualment, gràcies principalment als avanços de la Genòmica, que es consolida com a tal després de la publicació del Genoma Humà fa 20 anys, es reconeix el paper essencial d’estes associacions per a l’emergència de novetats evolutives en els eucariotes. La majoria d’estes associacions tenen una funció nutricional, subministrant els bacteris endosimbiòtics els nutrients que l’hospedador eucariota no pot ni fabricar ni obtindre de la seua dieta. De vegades, les associacions són mutualistes, on tots els membres (dos o més) es beneficien, com és el cas de les simbiosis en insectes. La relació pot ser tan íntima que els bacteris es troben “segrestats” en cèl·lules especialitzades de l’hostatjat, els bacteriets. Durant la transició des de vida lliure a intracel·lular, el bacteri patix profunds canvis metabòlics, genètics i estructurals, sent una característica comuna en tots els sistemes estudiats una dràstica reducció del genoma per pèrdua de gens.

Un cas model és Buchnera aphidicola, l’endosimbionte obligat dels pugons, a qui subministra els compostos que falten en la seua desequilibrada dieta (el floema de les plantes), principalment aminoàcids essencials i algunes vitamines. A més de Buchnera, molts pugons alberguen altres bacteris, conegudes com endosimbiontes secundaris o facultatives. Entre estos, Serratia symbiotica és un cas molt interessant per a estudiar el procés d’erosió genòmica, ja que hi ha diferències notables en la grandària del genoma en diferents llinatges. La genòmica comparada de tots estos endosimbiontes, junt amb genomes d’espècies de Serratia de vida lliure (la majoria bacteris patògens), ens ha permés postular un escenari evolutiu del procés de transició des de vida lliure a endosimbionte obligat.

Veure la conferència:

]]>
Conferència en línia. Com viure per a envellir millor? /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-envejecimiento-calidad-vida-museu.html dl., 11 de gen. 2021 11:00:00 +0100 José Viña. Catedràtic de Fisiologia de la Universitat de València. Col·laborador del Centre d'Investigació Príncipe Felipe (CIPF)

19:30 hores. Dijous, 25 de febrer de 2021.

Conferència en línia

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-envejecimiento-calidad-vida-museu.html Un dels grans problemes de la societat actual és l’envelliment de la població. No obstant això, hem de veure-ho més com una oportunitat que com un problema. Naturalment, hem aconseguit que la major part de la població arribe a ser major, és a dir, passe dels 70 anys. En l’actualitat, es tracta sobretot que els últims anys de vida siguen un exemple de qualitat de la mateixa. Les persones majors solen ser més feliços que les jóvens perquè saben el seu lloc en el món. No obstant això, si no s’han preparat per a tindre una vellesa sana, els alifacs i molèsties poden impedir esta etapa de felicitat. És molt important saber que l’envelliment és modulable. Per mitjà de senzilles pràctiques com fer exercici, cuidar l’alimentació, controlar l’estrés i la medicina preventiva, podem augmentar molt la qualitat de les persones majors. 

En la xarrada, discutirem la importància del control de l’estrés, la importància de la son, la de l’exercici físic i la de l’alimentació. A més, farem insistència en com millorar la qualitat de vida durant el treball i les relacions laborals i personals. Finalment, s’abordarà el fet de que envellir no és una malaltia, encara que hi ha moltes malalties associades a l’envelliment. Acabarem amb unes reflexions sobre com els considerables avanços en la ciència bàsica de l’envelliment, açò és la gerontologia, poden portar-se a la pràctica en la geriatria (és a dir, el tractament mèdic de les persones majors) i inclús de la gerontologia social. Les expectatives que oferix la ciència actual per a un envelliment saludable i feliç són enormes i es discutiran en esta xarrada.

La conferència serà presentada per José Manuel García Verdugo, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Veure conferència:

]]>
CONFERÈNCIA EN LÍNIA. 100 anys de malalties rares del metabolisme, què hem aprés? /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-enfermedades-metabolismo.html dl., 11 de gen. 2021 10:00:00 +0100 Isidro Vitoria. Cap de la Unitat de Nutrició i Metabolopaties. Hospital Universitari La Fe.

19.30 hores. Dimarts, 2 de març de 2021.

Conferència en línia

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-enfermedades-metabolismo.html Les metabolopaties descrites per primera vegada pel Prof. Sir Archilbald Garrod en 1908 com malalties del metabolisme congènites i hereditàries, són considerades rares, encara que en el seu conjunt suposen un cas per cada 600-800 nounats. Hi ha grups de població com els amish en els quals són més freqüents. La major capacitat diagnòstica gràcies als avanços de la Bioquímica i la Genètica, ha permés incorporar moltes d'elles al cribatge del nounat. Amb el diagnòstic precoç neonatal s'instauren tractaments nutricionals i farmacològics que eviten les conseqüències de la malaltia. Així doncs, en estos 100 anys hem aprés a tractar unes malalties greus abans que donen símptomes i així millorar la qualitat de vida dels pacients.

La conferència serà presentada per Vicente Rubio de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC & CIBERER-ISCIII) i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Veure conferencia:

 

]]>
CONFERÈNCIA. Materials biodegradables actius per a l’envasament d’aliments /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-materiales-biodegradables-museu.html dl., 11 de gen. 2021 08:00:00 +0100 Amparo Chiralt. Doctora en Química i catedràtica de Tecnologia d'Aliments. Universitat Politècnica de València (UPV)

19:30 hores. Dijous, 20 de maig de 2021.

Auditori Santiago Grisolía. Museu de les Ciències 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Una-Comunitat-amb-Ciencia/conferencia-materiales-biodegradables-museu.html Els envasos de plàstics permeten una millor conservació dels aliments frescos, però el 63 % dels residus plàstics provenen de l’envasament i menys del 14 % són reciclables. Els bioplàstics poden fer les funcions dels plàstics, però d’una forma més ecològica i sostenible. Estos provenen de fonts renovables o són biodegradables o ambdues coses.  Els biodegradables són sensibles a l’acció dels enzims excretats pels microorganismes, convertint-se en molècules més xicotetes que poden ser metabolitzades per ells, generant biomassa, aigua i anhídrid carbònic, integrant-se així en el cicle de la matèria orgànica.


Amb estos biopolímers es poden obtindre materials avançats per a la conservació d’aliments, com són els envasos actius, que exercixen accions específiques per a allargar la vida útil dels productes amb més seguretat alimentària. En l’elaboració d’estos materials, la utilització de compostos actius d’origen natural pot contribuir a la reutilització de residus vegetals i alimentaris al mateix temps que oferix solucions més saludables per al consumidor. 

Lliure accés prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat
 
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric).

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.

]]>
De 11:00 a 20:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-20-00-h.-Oceanografic.html dt., 22 de des. 2020 09:27:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-20-00-h.-Oceanografic.html De 11:00 a 18:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-18-00-h.-Oceanografic.html dt., 22 de des. 2020 09:16:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-11-00-a-18-00-h.-Oceanografic.html CONFERÈNCIA. "VIRUS COM A TERÀPIA ALTERNATIVA EN LA LLUITA CONTRA BACTERIS MULTIRESISTENTS". 6 DE MAIG 2021 /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-virus-terapia-contra-bacterias.html dt., 22 de des. 2020 09:00:00 +0100 Conferencia "Virus com a teràpia alternativa en la lluita contra bacteris multiresistents" a càrrec de Pilar Domingo-Calap, investigadora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (Universitat de València-CSIC). Cicle "Actualitat" de lliure accés prèvia inscripció, se celebrarà el dijous, 6 de maig de 2021 a l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències a partir de les 19.30 hores.

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/Ciclos-y-conferencias/Actualidad/conferencia-virus-terapia-contra-bacterias.html El mal ús dels antibiòtics ha afavorit l'emergència de bacteris multiresistents, sent hui dia un problema de salut mundial. En absència de tractaments actuals, és necessari investigar aproximacions terapèutiques alternatives que ens permeten tractar infeccions bacterianes de manera específica i eficaç. En este sentit, els fags, virus de bacteris, es postulen com una eina prometedora en la lluita contra bacteris multiresistents. Els fags presenten excel·lents qualitats, entre elles la seua elevada especificitat pel bacteri diana, i són ecològicament segurs. Això fa que no solament resulten interessants des del punt de vist clínic, també poden ser útils en altres àrees com l'agricultura, el control alimentari, o en la indústria. És necessari conscienciar a la població de la problemàtica actual i invertir en noves línies d'investigació basades en el desenvolupament de nous tractaments per al control dels bacteris multiresistents, sent la teràpia amb fags una estratègia molt prometedora.

Accés lliure prèvia inscripcióLa inscripció finalitza a les 14 hores del dia de la conferència

Programa: 
19:30: conferència en l'auditori Santiago Grisolía
20:30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21:00: fi de l'activitat

L'accés a l'activitat es realitzarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l'Hemisfèric) 

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet. 

 

]]>
"Química en acció" i "La ciència invisible" (PÚBLIC GENERAL) /va/museu-de-les-ciencies/talleres/ciencia-escena-museu.html dc., 16 de des. 2020 12:01:00 +0100 L'aposta per la ciència més interactiva està en la Ciutat de les Arts i les Ciències. T'esperem en "La Ciència a Escena", en les sessions especials "Química en acció" i "La ciència invisible". 

]]>
CAC /va/museu-de-les-ciencies/talleres/ciencia-escena-museu.html Les sessions especials de "La Ciència a Escena", "Química en acció" i "La ciència invisible" reunixen les millors experiències de "Màgia Química", "Fred, fred" "aLUZina!", "Horror al buit" i "En calent".

S'oferixen per a un públic a partir de 8 anys ("Química en acció" a la sala 1) i "La ciència invisible", recomanada a partir dels 10 anys que es realitza a la sala 2 

Horaris cap de setmana i de l'1 al 12 d'abril:

- Sala 1: 11.30 i 16.00 hores (també a les 19:30 hores els dies 2 i 3 d'abril)
- Sala 2: 13.00 i 17.15 hores (a les 13:00 i 18:15 hores els dies 2 i 3 d'abril)

AFORAMENT: 10 PERSONES

Els xiquets menors de 12 anys han d'anar acompanyats d'un adult qui també haurà d'adquirir l'entrada. Preu: 3,5 euros per taller i persona. PROGRAMACIÓ SUBJECTA A CANVIS

 

]]>
De 16:00 a 20:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.-Museu.html dt., 15 de des. 2020 17:09:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.-Museu.html De 17:00 a 21:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-17-00-a-21-00-h.-Museo.html dt., 15 de des. 2020 14:03:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-17-00-a-21-00-h.-Museo.html De 16:00 a 20:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.Museu.html dt., 15 de des. 2020 13:56:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-16-00-a-20-00-h.Museu.html De 10:00 a 14:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-14-00-h.-Museo.html dt., 15 de des. 2020 12:37:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-14-00-h.-Museo.html De 10:00 a 21:00 h. /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-21-00-h.-Museu.html dt., 15 de des. 2020 12:33:00 +0100 CAC /va/hemisferic/proyecciones/De-10-00-a-21-00-h.-Museu.html