Exposiciones RSS

Visita guiada exposició Arne Quinze

CAC — dl., 10 de febr. 2020 14:37:00 +0100

Visita guiada gratuïta a l'exposició d'escultures "My secret garden" de l'artista belga Arne Quinze. 12:30 hores. Dissabtes del mes de febrer.

Dia Internacional de l'Audició

CAC — dv., 07 de febr. 2020 13:21:00 +0100

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir este dia l'any 2007 per a crear consciència sobre com previndre la sordesa i la pèrdua de l'audició i promoure l'audició i la cura auditiva a tot el món.

Dia Internacional de la Diversitat Biològica

CAC — dv., 07 de febr. 2020 11:18:00 +0100

El Conveni sobre la Diversitat Biològica és l'instrument internacional per a "la conservació de la diversitat biològica, la utilització sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa en els beneficis que es deriven de la utilització dels recursos genètics". Donada la importància de l'educació i la consciència públiques per a l'aplicació del Conveni a tots els nivells, l'Assemblea General de Nacions Unides va proclamar el 22 de maig Dia Internacional de la Diversitat Biològica.

Dia Internacional de la Mare Terra

CAC — dv., 07 de febr. 2020 11:07:00 +0100

Celebrem el Dia Internacional de la Mare Terra per a recordar que el planeta i els seus ecosistemes ens donen la vida i el manteniment. Amb aquest dia, assumim, a més, la responsabilitat col·lectiva, com ens recordava la Declaració de Río de 1992, de fomentar esta harmonia amb la naturalesa i la Mare Terra.

ACTIVITATS EN ELS LLACS

CAC — dv., 07 de febr. 2020 11:00:00 +0100

Vine a provar totes les activitats que oferim en els nostres llacs: Waterballs, caiacs i barques

Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats

CAC — dv., 07 de febr. 2020 11:00:00 +0100

El 12 d'abril de 1961, el rus Yuri Gagarin va realitzar el primer vol espacial tripulat, un esdeveniment històric que va obrir el camí a l'exploració de l'espai en benefici de tota la humanitat. Eixa és la raó per la qual l'Assemblea General de l'ONU va aprovar el 12 d'abril com a Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats.

Dia Meteorològic Mundial

CAC — dj., 06 de febr. 2020 14:23:00 +0100

Cada 23 de març se celebra el Dia Meteorològic Mundial (DMM) per a commemorar l'entrada en vigor, en 1950, del Conveni pel qual es va establir l'Organització Meteorològica Mundial. Esta commemoració posa en relleu la contribució fonamental que aporten els Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals (SMHN) a la seguretat i al benestar de la societat

Dia Mundial de l'Aigua

CAC — dj., 06 de febr. 2020 14:17:00 +0100

En 2010, les Nacions Unides van reconéixer que “el dret a l'aigua potable i el sanejament és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida i de tots els drets humà". Una gota d'aigua és flexible. Una gota d'aigua és poderosa. Una gota d'aigua és més necessària que mai.

Dia Internacional dels Boscos

CAC — dj., 06 de febr. 2020 14:16:00 +0100

Cada 21 de març, les Nacions Unides reten homenatge a la importància de tots els tipus de boscos i intenta generar una major consciència sobre aquest tema. Investiga, explora, meravella't i aprén sobre els boscos

Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

CAC — dj., 06 de febr. 2020 13:08:00 +0100

Amb la finalitat d'aconseguir l'accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les xiquetes, i a més per a aconseguir la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones i les xiquetes, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l'11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència.

Exposició del Ninot 2020

CAC — dt., 21 de gen. 2020 11:37:00 +0100

De l'1 de febrer al 15 de març de 2020, el Museu de les Ciències acull esta exposició amb més de 700 ninots seleccionats per les diferents comissions falleres, que buscaran guanyar-se els vots dels visitants per a salvar-se de les flames. Els dos ninots (infantil i major) més votats passaran a formar part dels “privilegiats” i ingressaran en el Museu Faller.

La mostra està formada pels ninots, representacions artístiques on la crítica i l’humor es conjuguen en este ampli repertori d’imatges de l’actualitat convertides en escenes de cartó pedra.

Horari: de dilluns a dijous de 10 a 20 hores i divendres, dissabte i diumenge, de 10 a 21 hores. El 6 de març se celebra "La Nit del Ninot", l'exposició romandrà oberta fins a les 0:00 hores. Els dies 14 i 15 de març l'exposició tancarà a les 15 hores. El 15 de març només estaran exposats els ninots grans ja que el dia 14 ja s'hauran arreplegat els infantils.

Preu: 3 euros adult i 1,5 euros per a xiquets de 4 a 12 anys, majors de 65 anys, persones amb diversitat funcional i socis del Club Ciutat de les Arts i les Ciències i Club CienciAmics. Grups d’adults de més de 20 persones tarifa especial de 2 euros per persona.

Fins al 15 de març de 2020, presentant l’entrada de l’Exposició del Ninot en taquilles del Museu de les Ciències o de l’Hemisfèric, els visitants podran beneficiar-se d'una tarifa única de 5 euros tant per a adult com reduïda, al comprar una entrada de Museu o de l'Hemisfèric.

CONFERÈNCIA. EL BENEFICI DE LES VACUNES PER A LES NOSTRES SOCIETATS: REALMENT HO APRECIEM? 20 DE FEBRER DE 2020

CAC — dj., 09 de gen. 2020 14:00:00 +0100

La vacunació contra malalties infeccioses ha canviat el futur de l’espècie humana salvant milions de vides cada any, tant en xiquets com en adults, i brindant grans beneficis per a la societat en el seu conjunt. Junt amb l’aigua potable, és un dels avanços més barats i eficaços, a l’hora de salvar vides, que existixen.

El progrés científic en els últims 30 anys, obri perspectives apassionants en termes de noves vacunes, també per al seu ús en cas d’emergències com l’ebola. No obstant això, el camí des del descobriment fins la seua implementació pot ser llarg i difícil: passen molts anys des que es troben els antígens correctes perquè una vacuna funcione, es demostra que la vacuna és segura i es financen totes les fases posteriors del desenvolupament de la mateixa, s’obté la llicència del producte i finalment s’usa en programes nacionals de vacunació. I inclús si tenim vacunes segures i efectives, no totes les poblacions es beneficien per igual i algunes persones han decidit que ja no volen donar-se-les als seus fills.

La xarrada de Beate Kampmann parlarà sobre estos temes i obrirà el debat sobre la importància de les vacunes per a l’individu, la salut pública i les societats globals i sobre com podríem arribar a fer realitat l’aspiració de l’OMS de que hi haja vacunes per a tots, en totes parts.

La conferència s'impartirà en anglés amb traducció simultània

Accés lliure fins a completar aforament

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat

L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.

CONFERÈNCIA. ÉS POSSIBLE REPARAR EL CERVELL HUMÀ? 5 DE MARÇ DE 2020

CAC — dj., 09 de gen. 2020 13:00:00 +0100

En els últims anys estem assistint a una verdadera revolució en el camp de la biologia cel·lular, amb descobriments que estan canviant la nostra comprensió de com funcionen les nostres cèl·lules. En este context, la societat es pregunta si eixos avanços podrien contribuir a reparar teixits i òrgans, per mitjà del que es coneix com a medicina regenerativa. El repte major és la reparació del cervell humà, per exemple, després del deteriorament que causen les malalties neurodegeneratives. La xarrada intentarà posar en context la realitat actual de la medicina regenerativa aplicada a cervell i les seues possibilitats futures.

Així mateix, en la setmana de la celebració del Dia de la Dona, Isabel Fariñas també recordarà a Rosalind Franklin l'any en què es complix el centenari del seu naixement. El seu treball va ser fonamental per a identificar l'estructura en doble hèlice de l'ADN, considerat el descobriment científic més important del segle XX.

Accés lliure fins a completar aforament

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat

L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)

CONFERÈNCIA. INFERMERIA I CATÀSTROFES NATURALS, COM AJUDAR? 12 DE MAIG DE 2020

CAC — dj., 09 de gen. 2020 12:00:00 +0100

Per primera vegada en la història, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat l’any 2020 com l’any de la infermeria, any en què es complix el bicentenari del naixement de Florence Nightingale. Esta iniciativa de l’OMS suposarà una gran oportunitat per a ressaltar el paper de les infermeres en la salut tant en el present com en el passat i, així mateix per a conscienciar a la societat i als polítics de la necessitat d’enfortir a la infermeria com a professió.

Florence Nightingale, va nàixer el 12 maig de 1820, va decidir ser infermera i lluità per una millor atenció sanitària per a tot el món. La seua labor en la guerra de Crimea la va impulsar a continuar investigant amb una visió de futur. És considerada precursora de la infermeria professional moderna i creadora del primer model conceptual de la professió. El seu exemple ha sigut i continua sent font d’inspiració per a innombrables infermeres en tot el món. En 1912 es va crear una medalla en el seu honor per a reconéixer els infermers i infermeres i als auxiliars d’infermeria que han prestat servicis excepcionals als malalts i ferits durant una guerra o una catàstrofe natural.

Durant la conferència, es relataran situacions viscudes en primera persona durant els terratrémols de Perú, Haití, Nepal, Equador i el paper fonamental que va tindre la infermeria durant el brot d’ebola en Lunsar (Sierra Leone), així com els distints projectes d’actuació sanitària en África.

Accés lliure fins a completar aforament

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat

L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)

Documental. Els fantasmes de l'univers: la recerca de matèria fosca. 29 d'octubre 2020. HEMISFÈRIC

CAC — dj., 09 de gen. 2020 11:30:00 +0100

El dia 31 d'octubre s'organitza internacionalment el "Dia de la Materia Fosca". La Ciutat de les Arts i les Ciències en col·laboració amb l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), CSIC-Universitat de València celebra per segon any consecutiu el Dark matter day.

En els últims 20 anys la cosmologia ha revolucionat el nostre coneixement de l’univers. Durant les dècades anteriors havíem anat reunint evidències que la matèria de què estem fets no és l’única que habita l’univers, però va ser en els anys 90 quan comencem a encaixar les peces. El dijous, 29 d’octubre en l’Hemisferic s'explicarà què sabem sobre la matèria fosca i per què estem tan segurs de que existix; viatjarem des dels primers instants de l’univers fins a les regions exteriors de les galàxies i veurem com la matèria fosca ha deixat la seua marca en tots eixos llocs. La recerca de materia fosca va començar en el segle XX, però s’ha convertit en una de les més apassionants del segle XXI.

L'activitat començarà a les 19:00 hores amb la xarrada d'un membre de l’IFIC que repassarà què sabem de la matèria fosca i com molts experiments en tot el món tracten d’identificar esta esquiva substància i fer llum sobre la seua naturalesa. Després de la xarrada es projectarà el documental "Els fantasmes de l’univers: la recerca de matèria fosca".

Accés lliure prèvia inscripció

CONFERÈNCIA. ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC EN LES COLLITES DEL FUTUR: TOLERÀNCIA A SEQUERA. 12 DE NOVEMBRE DE 2020

CAC — dj., 09 de gen. 2020 11:00:00 +0100

Més de 800 milions de persones patixen fam i més de 200 milions de xiquets menors de 5 anys patixen desnutrició crònica. Una de les principals causes d’això, a més dels conflictes i crisis econòmiques, són les pèrdues en el rendiment de les collites degut a condicions ambientals adverses. El creixement de les plantes pot veure’s greument afectat per la sequera, salinitat, fred o altes temperatures, la qual cosa pot reduir la productivitat mitjana dels cultius en un 50% a 80%. Estes pèrdues són particularment greus en un context caracteritzat per la creixent població mundial (7.700 milions en 2019, 9.700 milions en 2050), el calfament global de la Terra, l’escassetat d’aigua i el seu alt consum per part de l’agricultura. La concentració de gasos d’efecte d’hivernacle marca rècords cada any, la qual cosa incidirà en un augment de les temperatures, uns fenòmens meteorològics més extrems, pujada del nivell mar i estrés hídric. Atés que l’escassetat d’aigua i la sequera són les principals limitacions ambientals per a l’agricultura, és necessari generar noves varietats de plantes amb una major eficiència en l’ús de l’aigua i tolerància a episodis de sequera, tant pels mètodes clàssics de millora com per l’aprofitament de les tècniques moleculars d’edició genètica. A més de la modificació genètica, es discutiran abordatges dinàmics on hi ha intervenció d’agroquímics per a modular la tolerància a sequera.

L'any 2020 ha sigut declarat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO, de les seues sigles en anglés) com a Any Internacional de la Sanitat Vegetal.

Accés lliure fins a completar aforament

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat

L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)

CONFERÈNCIA. "EL BOTÀNIC CAVANILLES, VIATGER D'ORDRE DEL REI". 13 DE FEBRER 2020

CAC — dj., 09 de gen. 2020 10:00:00 +0100

La biografia d'Antonio J. Cavanilles (València, 1745 – Madrid, 1804) il·lustra la seua passió per la botànica. Les fites més brillants de la seua trajectòria científica estan lligats a la seua llarga estada al París prerevolucionari (1780-89), a una intensa experiència viatgera per l'antic Regne de València (1791-03), a l'edició de monografies botàniques i finalment a la direcció del Real Jardí Botànic de Madrid (1801-04). Estes etapes es van desenvolupar a l'ombra del poder dels successius secretaris d'Estat, en el marc de la política científica desplegada pel patronat reial en les acadèmies, jardins i gabinets, en les expedicions a ultramar o en les edicions científiques de la impremta reial.

El treball de gabinet va ser decisiu en la formació del botànic Cavanilles a París. El seu mètode de treball es va ampliar en la primavera de 1791 quan “vaig començar a recórrer l'Espanya d'ordre del Rei per a examinar els vegetals que en ella creixen”. Cavanilles iniciava una nova experiència que va aconseguir els seus mètodes de treball, mentre intensificava les seues campanyes d'herborització i confirmava o revisava la taxonomia de les plantes i descrivia característiques dels seus hàbitats. Els resultats es van plasmar en publicacions posteriors, entre les quals destaquen el segon tom de les Icones 1793, les Observacions del Regne de València (1795-97), les Observacions sobre el cultiu de l'arròs 1796, etc. Cavanilles va aplicar les tècniques de camp pròpies de l'observació naturalística, el llenguatge precís en la descripció objectiva i el treball esforçat d'un viatger apassionat per la botànica.

La conferència serà presentada per José Luis Rubio, Premi Rei Jaume I de Protecció al Medi Ambient i secretari del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Accés lliure fins a completar aforament

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat

L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)

Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuales i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.

Projecció escolar 'Secrets of the Universe'

CAC — dj., 19 de des. 2019 13:53:00 +0100

Coneix l'origen de la matèria i els avanços en la física de partícules endinsant-te en el Gran Colisionador d'Hadrons del CERN, on les partícules més xicotetes són les més poderoses de l'univers. Més de 10.000 científics de 100 països diferents treballen en el Gran Colisionador d'Hadrons, a Ginebra (Suïssa). Amb 27 km de circumferència, i soterrat a 100 metres de profunditat, el Gran Colisionador donarà resposta als orígens de l'univers reconstruint el passat per a inspirar el futur.

Descobreix com cada xicotet avanç científic al llarg de la història ens transporta a este moment actual.

Conferència. Materials biodegradables actius per a l’envasament d’aliments

CAC — dj., 19 de des. 2019 13:00:00 +0100

Els envasos de plàstics permeten una millor conservació dels aliments frescos, però el 63 % dels residus plàstics provenen de l’envasament i menys del 14 % són reciclables. Els bioplàstics poden fer les funcions dels plàstics, però d’una forma més ecològica i sostenible. Estos provenen de fonts renovables o són biodegradables o ambdues coses. Els biodegradables són sensibles a l’acció dels enzims excretats pels microorganismes, convertint-se en molècules més xicotetes que poden ser metabolitzades per ells, generant biomassa, aigua i anhídrid carbònic, integrant-se així en el cicle de la matèria orgànica.

Amb estos biopolímers es poden obtindre materials avançats per a la conservació d’aliments, com són els envasos actius, que exercixen accions específiques per a allargar la vida útil dels productes amb més seguretat alimentària. En l’elaboració d’estos materials, la utilització de compostos actius d’origen natural pot contribuir a la reutilització de residus vegetals i alimentaris al mateix temps que oferix solucions més saludables per al consumidor.

Accés lliure fins a completar aforament

Programa
19.30: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.30: fi de la conferència i inici del col·loqui
21.00: fi de l’activitat

L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric).

Conferència. Com viure per a envellir millor?

CAC — dj., 19 de des. 2019 12:00:00 +0100

Un dels grans problemes de la societat actual és l’envelliment de la població. No obstant això, hem de veure-ho més com una oportunitat que com un problema. Naturalment, hem aconseguit que la major part de la població arribe a ser major, és a dir, passe dels 70 anys. En l’actualitat, es tracta sobretot que els últims anys de vida siguen un exemple de qualitat de la mateixa. Les persones majors solen ser més feliços que les jóvens perquè saben el seu lloc en el món. No obstant això, si no s’han preparat per a tindre una vellesa sana, els alifacs i molèsties poden impedir esta etapa de felicitat. És molt important saber que l’envelliment és modulable. Per mitjà de senzilles pràctiques com fer exercici, cuidar l’alimentació, controlar l’estrés i la medicina preventiva, podem augmentar molt la qualitat de les persones majors.

En la xarrada, discutirem la importància del control de l’estrés, la importància de la son, la de l’exercici físic i la de l’alimentació. A més, farem insistència en com millorar la qualitat de vida durant el treball i les relacions laborals i personals. Finalment, s’abordarà el fet de que envellir no és una malaltia, encara que hi ha moltes malalties associades a l’envelliment. Acabarem amb unes reflexions sobre com els considerables avanços en la ciència bàsica de l’envelliment, açò és la gerontologia, poden portar-se a la pràctica en la geriatria (és a dir, el tractament mèdic de les persones majors) i inclús de la gerontologia social. Les expectatives que oferix la ciència actual per a un envelliment saludable i feliç són enormes i es discutiran en esta xarrada.

Accés lliure fins a completar aforament