En el marc d'este projecte, es planteja per primera vegada la celebració d'una campanya dedicada a la commemoració del Dia Mundial dels Oceans el 8 de juny, sent la ciutat de València i l'àmbit de la Ciutat de les Arts i les Ciències el bressol d'acolliment de les següents activitats:
|
|
Dissabte, 3 de juny. Campanya de mobilització voluntària i col·laborativa: 1m2 contra la ‘basuraleza’. Convocada en el jardín del Turia – tramo XVI, adjacent al Museu de les Ciències i a l’Oceanogràfic. Esta zona es convertix en punt de recollida de ‘basuraleza’ abandonada en este entorn verd, on personal voluntari retirarà els residus que hagueren d'haver acabat en la naturalesa. En esta activitat, participarà personal de la Ciutat de les Arts i les Ciències com resultat de la seua implicació en la conservació ambiental i la prevenció dels espais naturals que ens envolten.
|
|
|
Dilluns, 5 de juny. Xarrades contra la basuraleza 2023. Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient s'impartiran una sèrie de xarrades divulgatives contra la ‘basuraleza’, conduïdes per l'humorista i presentador Juan Luis Cano (Gomaespeuma), amb l'ajuda de la biòloga i divulgadora científica Odile Rodríguez de la Fuente i els coordinadors del projecte LIBERA, Miguel Muñoz en SEO BirdLife i Sara Güemes en Ecoembres, a les 19.00 hores a l'auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències. Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat. |
|
| Dijous, 8 de juny. Celebració del Dia Mundial dels Oceans. Inauguració de dos exposiciones temporals al Museu de les Ciències i a l’Oceanogràfic:
|
|
Coneixement, prevenció i participació són els tres pilars sobre els quals el projecte LIBERA pretén conscienciar i mobilitzar a la ciutadania per a mantindre els espais naturals lliures de residus.
Les conferències seràn gravades en vídeo i retransmeses en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Des de 1948, més de dos milions de Cascos Blaus de 125 països han servit en 71 operacions. Hui dia, més de 87.000 dones i homes treballen per a construir la pau zones en conflicte a Àfrica, Àsia, Europa i Orient Mitjà. L'exhibició presentarà fotografies d'alta qualitat dels Casos Blaus, juntament amb informació detallada sobre la seua història i el seu llegat.
La mostra és de lliure accés i podrà visitar-se del 2 de juny fins al 15 de juliol de 2023, sota del pont de Montolivet.
Final i entrega de premis: 5 de maig de 2023
Més informació sobre la competició en el concurs Reacciona!
]]>]]>
Més informació en Música en obert
]]>L'objectiu d'Harmonia Quàntica és reunir aquests dos mons, diferents però paral·lels, i crear un fòrum en el qual la ciència servisca d'inspiració a les arts. El mes de setembre passat científics de l'Institut de Física Corpuscular es van reunir amb estudiants de composició del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo i van passar un matí parlant de ciència. El tema del dia era el bosó de Higgs, l'única partícula elemental descoberta en el que portem de segle XXI. El seu descobriment es va anunciar al juliol de 2012, i l'any passat, per tant, estàvem d'aniversari.
D'aquella reunió, van sorgir quatre peces musicals, que són les que podrem escoltar el pròxim dia 4 d'abril en el Museu de les Ciències. Les quatre, cadascuna a la seua manera, tracten de traduir a música esta història de descobriment, de com anem revelant el mecanisme que fa funcionar a la naturalesa. Este és el menú que Harmonia Quàntica ens oferix enguany.
Com en edicions anteriors, l'esdeveniment començarà amb una breu xarrada de divulgació que explicarà per què el bosó de Higgs és important i com va ser descobert, i després s'interpretaran les quatre obres. Abans de cadascuna d'elles el compositor o compositora ens guiarà a través de la seua música, explicant com ha convertit els conceptes científics en material musical.
Programa:
18.30 accés a l'Auditori Santiago Grisolía
19.00 presentació activitat i inici de la xarrada
19.25 concert
20.15 fi activitat
L'entrada al concert és gratuïta, fins a completar aforament.
L'esdeveniment està organitzat conjuntament per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo i el Museu de les Ciències de València.
]]>19.00 hores. Dimarts 21 de febrer de 2023.
Auditori Santiago Grisolía Museu de les Ciències.
]]>Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>19.00 hores. Dijous, 9 de març de 2023.
Auditori Santiago Grisolía Museu dels Ciències.
]]>L'electròlisi de l'aigua és un procés que consisteix en la descomposició electroquímica de l'aigua en hidrogen i oxigen. Encara que va ser descoberta fa més de 230 anys, només en els últims 10 anys hem vist un augment significatiu en l'interés mundial per aquest procés, a causa del seu potencial per a abordar la crisi energètica i climàtica que estem travessant.
En aquesta xarrada parlarem de la importància de l'electroquímica i la electrocatálisis, des dels combustibles fòssils cap a processos no contaminants, així com en el procés de descarbonització i conversió d'energia renovable en compostos químics i combustibles sostenibles. La conferència serà impartida per la Dra. Rosa Mª Aran Ais de l'Institut d'Electroquímica de la Universitat d'Alacant, on a més es presentaran les línies d'investigació en interfases electroquímiques que actualment estan abordant.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
11.00 hores. Dijous, 11 de maig de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>En els últims anys, el canvi climàtic ha incrementat la freqüència i la intensitat de fenòmens meteorològics adversos com a sequeres i inundacions, altes i baixes temperatures. A més, la suma d'aquests fenòmens meteorològics amb la contaminació creixent d'aigües de reg (salinitat, pesticides, metalls pesants…) i la constant amenaça de plagues, dona lloc a una combinació de situacions desfavorables que posen en risc la viabilitat de molts cultius i, per tant, la disponibilitat d'aliments per a proveir la demanda d'una població en continu creixement. Així doncs, l'estudi de com responen les plantes a les combinacions de múltiples condicions adverses és clau per a desenvolupar cultius que toleren en major grau les condicions climàtiques derivades del canvi climàtic.
La conferència serà presentada per Eduardo Peris Fajarnés, catedràtic de Química Inorgànica i Orgànica de la Universitat Jaume I i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Programa:
10.30: accés a la sala
11.00: conferència i pregunta-li a una científica
13.00: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Esta activitat està dirigida a estudiants de l’últim cicle de Primària i Secundària. Pots inscriure’t enviant un mail a divulgacion@cac.es
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
19.00 hores. Dimarts, 16 de maig de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>La conferència serà presentada per Guillermina López Bendito, investigadora de l'Institut de Neurociències UMH-CSIC de la Universitat Miguel Hernández i membre del Comité d'Experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>L'exposició ‘Instants’, amb els guanyadors del concurs organitzat en la xarxa social Instagram, arreplega només una mostra de les múltiples imatges que proporciona un complex en què cada dia és possible descobrir un nou racó, un enquadrament diferent, una composició original, un instant inèdit.
En el compte oficial d'Instagram @ciudadartesciencias estan publicades totes les fotografies dels edificis i/o continguts de la Ciutat de les Arts i les Ciències que han participat en el concurs utilitzant l'etiqueta #25anysCiutatArtsCiències.
]]>
19.00 hores. Dijous, 9 de febrer de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>En el llibre: AstronautA. Pioneres de l'exploracó espacial, podran trobar-se amb moltes d’estes pioneres, conéixer les seues lluites, esperances i anècdotes viscudes en un camp que durant dècades va ser exclusivament masculí.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/ o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
L'exposició es vertebra en dos àmbits:
Vivint la Ciutat. Sentir, gaudir, habitar, compost per 52 imatges que reprodueixen moments de la vida de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Arquitectura. Reflexionar, crear, materialitzar, 16 lones de gran format que descriuen a través de breus textos i fotos, les característiques arquitectòniques de les diferents edificacions que conformen el complex.
]]>19.00 hores. Dijous, 20 d'abril de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>
Segons estimacions de l’OMS, al voltant de 2000 milions de persones, la qual cosa representa la quarta part de la població mundial, viuen en zones endèmiques per al VHE i, per tant, estan en risc d’infecció. La millora en les tècniques de diagnòstic ha aportat les dades necessàries per a demostrar que en els països desenvolupats la infecció pel VHE és freqüent, té caràcter autòcton i un patró epidemiològic distint, associant-se al contacte amb animals domèstics (zoonosi), especialment el porc. Un altre aspecte interessant és que el VHE pot produir hepatitis cròniques en trasplantats, inmunodeprimits i inclús en inmunocompetents.
En esta conferència descriurem els nous avanços en el coneixement del virus i de la malaltia, que poden tindre una transcendència notable des del punt de vista epidemiològic i sanitari.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric)
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>
19.00 hores. Dijous, 4 de maig de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>Els temes matemàtics imprescindibles en tot això comprenen des d'aspectes clàssics i relativament elementals, a desenvolupaments recents molt sofisticats que inclouen, per exemple, els nombres primers, grafos, matrius i autovalors, transformada de Radon, ondícules i transformades de Fourier, entre moltes altres qüestions.
El propòsit de la conferència és presentar algunes d'estes aplicacions, explicar alguns dels resultats matemàtics relacionats amb elles i, sobretot, emfatitzar que l'actiu, canviant i alhora universal, caràcter de les matemàtiques, les fa imprescindibles en el desenvolupament de les noves tecnologies, i seguiran sens dubte, provant la seua positiva influència en totes les esferes de l'activitat humana i la seua immensa contribució social.
La conferència serà presentada per Manuel López Pellicer, acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d'Espanya i de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Professor Emèrit de la Universitat Politècnica de València.
Programa
18.30: Accés a la sala
19.00: Conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: Fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: Fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt a l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en Youtube.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>19.00 hores. Dijous, 1 de juny de 2023.
Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
]]>Esta és la primera ocasió en la història en què la comunitat científica ha pogut assistir i analitzar en directe l’aparició d’un nou patogen per a la nostra espècie i en esta conferència el Dr. González Candeles exposarà les principals fites en l’evolució del virus. Per a això, distingirà quatre fases en la pandèmia: la primera fase, o fase 0, correspon a l’origen del virus i l’inici de la seua dispersió en la regió de Hubei a Xina. La fase 1 es va caracteritzar per l’expansió a nivell global del virus, infectant a poblacions immunològicament naive. En eixa fase es va observar l’aparició d’algunes mutacions, arribant inclús una d’elles a fixar-se, però sense que tingueren clares diferències en el seu comportament epidemiològic o clínic. L’inici de la fase 2 va vindre marcada per la sorprenent aparició d’una variant amb un gran nombre de mutacions respecte al seu avantpassat més pròxim conegut.
La variant Alfa va inaugurar una fase en què es van començar a administrar vacunes que completaven la immunitat creixent de les poblacions derivada d’un gran nombre d’infeccions. Distintes variants de preocupació (VOC), com la pròpia alfa i delta, van aconseguir ràpidament la fixació en pràcticament totes les poblacions mundials, si bé este procés va estar esguitat per l’aparició d’altres VOC i VOI (variants d’interés), que mostraven clares diferències tant genètiques com en les seues capacitats de transmissió i capacitat de ser neutralitzades per anticossos, tant els monoclonals usats terapèuticament, com els produïts pel sistema immunitari com resultat d’infecció o de la vacunació.
L’última fase es caracteritza en l’actualitat per l’aparició i expansió d’una constel·lació de noves subvariants de la VOC Òmicron. La característica més destacada d’Òmicron és la seua gran transmissibilitat, que ha portat a pics epidèmics molt superiors als aconseguits en totes les fases anteriors. Una altra característica important d’Òmicron és la falta d’un llinatge o subvariant dominant: en l’actualitat, hi ha diversos subllinatges que coexistixen, amb distinta prevalença en segons quines poblacions, i que estan convergint en la regió més interessant del genoma viral a una seqüència comuna. Esta evolució convergent pot estar marcant l’arribada a un “pic adaptatiu” del que encara no sabem com afectarà l’evolució futura del virus.
La conferència serà presentada per Amparo Latorre Castillo, catedràtica de Genètica de la Universitat de València i membre del Comité d'experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Programa:
18.30: accés a la sala
19.00: conferència en l’Auditori Santiago Grisolía
20.00: fi de la conferència i inici del col·loqui
20.30: fi de l’activitat
L’accés a l’activitat s’efectuarà per la porta oest del carrer Menor del Museu (junt amb l’Hemisfèric).
Accés lliure fins a completar aforament.
Esta conferència serà gravada en vídeo i retransmesa en directe, podent ser difosa en qualsevol dels mitjans audiovisuals i/o espais de la Ciutat de les Arts i les Ciències, així com en els canals de difusió de vídeos massius en Internet.
Si has vist esta conferència ens agradaria conéixer la teua opinió. En este enllaç trobaràs una enquesta de satisfacció sobre l'activitat.
]]>