RSS http://www.cac.es/va/info/rss.html ca La Ciutat de les Arts i les Ciències busca figurants per al curt del XX aniversari de l’Hemisfèric que dirigirà Gracia Querejeta /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-busca-figurants-per-al-curt-del-XX-aniversari-de-l-Hemisf-ric-que-dirigir--Gracia-Querejeta.html dv., 23 de febr. 2018 14:26:00 +0100 Els interessats a participar en el càsting poden inscriure’s a través de la pàgina web www.20añosdesueños.com, dentro de l’apartat Rodatge.

La data de rodatge està prevista per als pròxims dies 28 de febrer, 1, 2 i 3 de març. Els perfils que fan falta són: dones i hòmens d’entre 16 i 60 anys.

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-busca-figurants-per-al-curt-del-XX-aniversari-de-l-Hemisf-ric-que-dirigir--Gracia-Querejeta.html L’Hemisfèric celebra, este 2018, el seu XX aniversari, una data commemorativa que la Ciutat de les Arts i les Ciències vol compartir amb tots els valencians els diferents actes programats al llarg de tot l’any. Amb esta intenció, i amb la finalitat de fer partícips en esta celebració a tots els ciutadans, es va a organitzar un càsting per a seleccionar figurants per al rodatge del curt commemoratiu d’este aniversari que dirigirà la directora espanyola de cine, Gracia Querejeta.

Els interessats a participar en el curt de Querejeta podran inscriure’s a través de la pàgina web www.20añosdesueños.com, dentro de l’apartat Rodatge. La data de rodatge està prevista per als pròxims dies 28 de febrer, 1, 2 i 3 de març en diferents punts de la ciutat de València.

El termini per a inscriure’s en el càsting finalitza el dilluns 26 de febrer i la gravació amb els figurants tindrà lloc el dissabte 3 de març. Els perfils que fan falta són: dones i hòmens d’entre 16 i 60 anys.

L’agència de publicitat KliperDvila, guanyadora del concurs per a coordinar la campanya del XX aniversari de l’Hemisfèric, serà l’encarregada de gestionar la selecció dels actors.


 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències presenta nova campanya gràfica /va/info/prensa/noticias/-La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-presenta-nova-campanya-grafica.html dv., 23 de febr. 2018 13:50:00 +0100 El lema del projecte és 'L’aventura del coneixement', a través del qual s’invita a sentir i explorar cada un dels edificis

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/-La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-presenta-nova-campanya-grafica.html La Ciutat de les Arts i les Ciències estrena campanya gràfica, un treball realitzat per l’equip de l’estudi valencià Conca i Marzal i pel director gràfic David Cercós per a convertir el complex arquitectònic i cultural, en un univers a descobrir d’aventures, diversió i coneixements.

En la nova estratègia comercial de la Ciutat de les Arts i les Ciències, s’invita a viure algunes experiències, com un viatge al Juràssic amb dinosaures, el descobriment del fons marí i l’exploració d’estreles. La campanya pretén mostrar que la Ciutat de les Arts i les Ciències és molt més que arquitectura, que toda la família pot aprendre i disfrutar en el seu interior.

La campanya gràfica transmet com, en cada un dels edificis integrants de la Ciutat de les Arts i les Ciències, podem convertir-nos en els que soñábamos ser de xiquets o en qui queremos ser de majors. Una família, formada per una parella de dona i home i dos fills, una xiqueta i un xiquet, són els protagonistes d’este treball audiovisual. Segons els seus responsables, es pretén transmitir la idea que allí el visitant pot convertir-se en qui realmente desitja ser. L’oferta cultural i educativa que oferix la Ciutat de les Arts i les Ciències permet divertir-se, aprendre i experimentar noves sensacions.

En col·laboració amb la productora audiovisual Microfilm i Cualiti fotògrafs, la campanya inclou un espot per a televisió i xarxes socials ideat per Conca i Marzal i sota la direcció d’Alex Rodríguez 


 

 

 

 

 

]]>
El Passeig Nord del Museu de les Ciències acull l’exposició 'Instants' /va/info/prensa/noticias/El-Passeig-Nord-del-Museu-de-les-Ci-ncies-acull-l-exposici---Instants-.html dj., 22 de febr. 2018 16:00:00 +0100  

La mostra arreplega les vint millors imatges guanyadores del concurs fotogràfic organitzat pel complex 

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/El-Passeig-Nord-del-Museu-de-les-Ci-ncies-acull-l-exposici---Instants-.html La Ciutat de les Arts i les Ciències acull la mostra 'Instants' en el Passeig Nord del Museu de les Ciències. Es tracta de deu panells que contenen les vint fotografies guanyadores del concurs en Instagram que va organitzar la Ciutat de les Arts i les Ciències el passat novembre.

Les fotos guanyadores mostren els edificis i el contingut de la Ciutat de les Arts i les Ciències. El complex és un dels punts més fotografiats i pujats a esta xarxa social de la ciutat de València i la exposició arreplega uns pocs exemples d’això. 

]]>
“El Sol és imprescindible per a la nostra vida a la Terra” /va/info/prensa/noticias/conferenciaimpreiodelsol15febreromuseuciencies.html dc., 14 de febr. 2018 17:57:00 +0100 CAC /va/info/prensa/noticias/conferenciaimpreiodelsol15febreromuseuciencies.html Julián Blanco Rodríguez (Salamanca) és Doctor en Física Solar per la Universitat de Göttingen (Alemanya), ha realitzat estades post-doctorals en Göttingen i Porto (Portugal). És investigador de la Universitat de València. Realitza regularment campanyes d'observació en els principals telescopis solars europeus.

José Luis Gasent Blesa (Llíria, València) és enginyer de Telecomunicació (UPV) i investigador de la Universitat de València. Es dedica a la gestió de projectes per al desenvolupament d'instrumentació espacial en missions de física solar i d'astrofísica d'altes energies.

En la conferència del dijous 15 de febrer, repassaran com és el Sol i el que coneixem d'ell per passar a parlar posteriorment de com s'observa el Sol des de la Terra i la importància de no conformar-se només amb les observacions terrestres, que tenen moltes limitacions. Parlaran de per què és necessari sortir de l'atmosfera terrestre per observar el Sol i explicaran alguns dels projectes en els quals col·laboren des del seu grup de recerca: SUNRISE i Solar Orbiter, i en concret d'un dels seus instruments, SOTA/PHI, en el qual estan treballant actualment.

Després de la xerrada, el Museu de les Ciències i l'Associació Valenciana d'Astronomia oferiran una observació de cúmuls d'estels.

Quins són els coneixements més rellevants que s'han descobert sobre el Sol?

Les primeres i fonamentals bases del coneixement solar són la seua composició i com produeix la seva energia. Sobre la base de l'estudi de la llum del Sol descobrim que està compost d'Hidrogen, en aproximadament un 70%, d'un 20% d' heli i d'altres elements més pesats en menor proporció. Aconseguir entendre la generació d'energia en el Sol va ser un  dels moments més importants per a la física solar, estel·lar i quàntica. Entendre que el que ocorria en el Sol és que l'altíssima pressió al seu centre permet que els nuclis d'Hidrogen superen la repulsió electrostàtica i es fusionen, donant lloc a ingents quantitats d'energia va ser una fita molt important. D'igual manera, va ser crucial el fet de trobar que el Sol té una activitat cíclica, que és més evident en el nombre de taques presents en la seua superfície. S'ha relacionat el nivell d'activitat solar amb canvis en el clima terrestre. Un dels casos més característics és el conegut com a mínim de Maunder, un període a la fi del segle XVII on amb prou feines es van registrar taques solars (el nombre de taques solars és indicatiu del nivell d'activitat solar, a més taques, més activitat) i va coincidir amb una època que es va anomenar"la xicoteta glaciació", per tenir llargs períodes de temperatures molt baixes.

Es podria viure sense Sol?

No, el Sol és imprescindible per a la nostra vida a la Terra. Fa falta el Sol, o alguna classe d'estel prop del planeta per tindre energia, temperatura, llum, ... Coses bàsiques per a la vida tal com l'entenem. Però si no es pot viure sense ell, tampoc amb ell per sempre. Quan es vaja fent major, arribarà un moment en el qual passarà a un altre estat de la seua evolució. Quan esgote l'hidrogen que està cremant ara en el nucli, començarà a cremar heli per continuar brillant. Però en arribar a este moment, el Sol s'expandirà molt, i les seues capes exteriors arribaran fins a més enllà de la Terra, la qual cosa significarà que per a este moment la vida a la Terra no serà possible.

Sabem bé què és el Sol i com afecta a la nostra vida?

L'astrofísica i la física solar són ciències observacionals. Això vol dir que no tenim a mà els nostres objectes d'estudi per fer experiments amb ells com sí poden fer altres branques de la ciència. Nosaltres ens hem de conformar amb estudiar a distància els fenòmens del cosmos, principalment sobre la base de la llum. En el cas del Sol, podem realitzar a més observacions in-situ, és a dir estudiar algunes partícules en satèl·lits o observatoris especials a la Terra. Estes partícules serien protons, electrons, nuclis d'Heli, neutrins, etc. Amb esta informació (llum i estes partícules) és amb el que hem d'estudiar el Sol. El nostre coneixement del Sol és prou avançat, encara que encara ens queden algunes parts importants per completar. Sabem com funciona la generació d'energia en el seu interior, com està estructurat en diferents capes, com es transporta l'energia a través d'estes capes… Coneixem en gran manera l'evolució i dinàmiques del material que ho forma i del camp magnètic que alberga i la seua interacció mútua. A través d'estudis multidisciplinaris, entenem com ha canviat el Sol al llarg del seu cicle vital i com canviarà en el futur fins a la fi de la seua vida.

El Sol afecta a la nostra vida diària en incomptables formes. El més bàsic i evident és la llum i la calor que proporciona al nostre planeta, igual que l'atracció gravitatòria que exercix, mantenint-nos en l'òrbita que tots coneixem. L'energia que ens arriba del Sol a la distància que està la Terra permet que les temperatures no siguen massa fredes com perquè hi hagi aigua líquida i els organismes vius es desenvolupen ni excessivament calents com per fer impossible la vida. 

Què és la missió Solar Orbiter i què va a suposar?

Solar Orbiter és una missió de l'ESA amb col·laboració de la NASA que consistix en un satèl·lit amb 10 instruments, desenvolupats principalment en diferents països europeus. Algunes de les particularitats de la missió són que s'acostarà molt més al Sol i permetrà estudiar els pols del Sol des d'una perspectiva impossible des de la Terra, per la posició en la qual es trobarà. A més, la combinació d'estos 10 instruments permetrà estudiar fenòmens de l'interior del Sol i el flux de partícules que emet i que recollirà el satèl·lit.

La missió en si té moltes dificultats i riscos tecnològics, ja que el satèl·lit es va a acostar moltíssim al Sol i ha d'estar ben protegit per no sofrir les conseqüències. Solar Orbiter passarà d'estar aproximadament en l'òrbita de Mercuri a arribar gairebé fins a la de la Terra, amb l'impressionant canvi de condicions i temperatures que açò significa. Finalment, esta òrbita i estes condicions implicaran que en determinades èpoques el satèl·lit no puga transmetre les dades de les observacions a la Terra, sinó que haja de guardar-los a bord fins que es puguen descarregar, funcionant de forma autònoma.

]]>
Francesco Tonucci visita la Ciutat de les Arts i les Ciències /va/info/prensa/noticias/Francesco-Tonucci-visita-la-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies.html dl., 12 de febr. 2018 13:47:00 +0100 Els dies 16 i 17 de febrer, el pedagog italià participarà en una sèrie d’activitats en el Museu de les Ciències

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Francesco-Tonucci-visita-la-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies.html El Museu dels Ciències acull des del passat mes de setembre l’exposició "Imaginar l’educació. 50 anys amb Frato", una mostra que invita a conéixer la trajectòria professional i personal de Francesco Tonucci.

El prestigiós pedagog, el concepte d’educació del qual està basat en el respecte i l’escolta dels xiquets, fomentant l’aprenentatge i la curiositat, visitarà València la setmana que ve i participarà en una sèrie de trobades en la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Tonucci realitzarà el dia 16 una trobada amb el Consell dels xiquets del Museu. A la vesprada, impartirà una conferència amb aforament complet a professors de distints centres escolars de la Comunitat Valenciana en l’Auditori del Museu, amb el títol 'Com hauria de ser una escola que li agrade als xiquets'. En la sessió, el dibuixant es basarà en l’exposició del Museu, i plantejarà als assistents quines coses no suporta un xiquet del col·legi, al mateix temps que proposarà un model d’escola alternativa.

El dia 17, el mestre italià oferirà la mateixa conferència que la vesprada anterior. En el col·loqui estaran presents els néts amb els seus iaios. El dibuixant comptarà en un col·loqui algunes anècdotes de la seua infància i aconsellarà els iaios com poden recolzar en l’educació dels seus néts, a través d’exemples que es poden veure en l’exposició.

 

]]>
Gracia Querejeta: “A través d’este curt cinematogràfic, l’Hemisfèric celebrarà el seu aniversari amb una història carregada de somnis i emocions” /va/info/prensa/noticias/Gracia-Querejeta--corto-cinematogr-fico-Hemisf-ric-aniversario-.html dv., 09 de febr. 2018 14:14:00 +0100  

La peça titulada 'Canasta', és un dels principals atractius del XX aniversari de l’Hemisfèric

La Ciutat de les Arts i les Ciències ha programat durant tot l’any diferents accions   

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Gracia-Querejeta--corto-cinematogr-fico-Hemisf-ric-aniversario-.html La Ciutat de les Arts i les Ciències, de la mà del seu director general, Enrique Vidal, ha presentat este matí les principals activitats programades amb motiu del XX aniversari de l’Hemisfèric.

Aprofitant esta important celebració, es van a realitzar diferents accions entre les que destaca la creació d’un curt cinematogràfic commemoratiu de l’Hemisfèric que serà dirigit per la directora espanyola de cine, Gracia Querejeta.

Titulada 'Canasta', la peça audiovisual pretén transmetre una mirada única sobre la vida de l’Hemisfèric com a element inspirador i protagonista emocional del món cinematogràfic.

Durant la presentació d’este matí, Querejeta ha assenyalat que “a través d’este curt cinematogràfic, l’Hemisfèric celebrarà els seus XX anys amb una història en què s’unixen l’emoció i les ganes de descobrir el món de la seua jove protagonista”.

La directora ha indicat que “l’ull de l’Hemisfèric em pareix que és símbol per a guiar a Aurora durant la seua adolescència. Ella lluitarà pels seus somnis, a pesar que a vegades els pares ens encabotem a dirigir la vida dels nostres fills. Aurora té clara la seua vocació i això la farà forta".

Finalment, Querejeta es mostra molt il·lusionada de poder formar part d’este homenatge que la ciutat de València rendirà a este espai tan especial que definix tan bé la personalitat d’esta bella ciutat.


 

Accions dirigides al públic valencià

Enrique Vidal s’ha referit a la resta d’accions addicionals que es van a organitzar des de la Ciutat de les Arts i les Ciències enguany.

En este sentit, ha destacat l’obertura al públic a partir del 26 d’abril, coincidint amb la data de l’estrena del curt, de l’anell perimetral de l’Hemisfèric, una zona normalment restringida.

D’altra banda, ha indicat la promoció de les entrades per a accedir a l’Hemisfèric, que des del 27 d’abril fins al 30 de juny es podran adquirir per tan sols 5€. Així mateix, ha avançat la gran exposició dels cartells de les principals pel·lícules que s’han projectat en l’Hemisfèric al llarg d’estos 20 anys.

Finalment, ha anunciat l’estrena de la pel·lícula “Dream Big. Somia en gran”.

La celebració d’este aniversari es convertix en un de les principals fites de 2018 per a la ciutat de València, no sols pel valor arquitectònic de l’edifici, sinó pel seu paper com referent de l’audiovisual local i nacional, al convertir-se en la sala de projecció espanyola que més visitants rep a l’any.

El punt àlgid de la celebració d’este aniversari tindrà lloc el pròxim 26 d’abril amb la projecció del curt de Gracia Querejeta en l’Hemisfèric, un acte que comptarà amb la presència de les principals figures del món de l’audiovisual valencià i nacional, així com del panorama polític, social i econòmic de la ciutat de València.

Tota la informació relativa a este esdeveniment s’arreplegarà en el minisite creada per a l’ocasió: www.20añosdesueños.com

 

Concurso de Curts Jóvens Talents

Una altra de les accions previstes per a celebrar estos 20 anys d’història de l’Hemisfèric és la convocatòria de l’I Concurs de Curts per a jóvens talents FÈRIC. Està dirigit a diferents públics com poden ser aficionats al cine o a la fotografia, així com a jóvens estudiants amb inquietuds audiovisuals. El curt guanyador, premiat amb 2.000 euros, es projectarà en l’Hemisfèric a finals d’any. El concurs, que es prolongarà de maig a novembre de 2018, té com a finalitat aportar un valor afegit a la imatge de l’Hemisfèric amb especial incidència en el món científic i cultural, una de les característiques de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

 

 

 

]]>
Quasi 400 estudiants participaran en els tallers científics impartits per professors de la Universitat Jaume I en el Museu de les Ciències /va/info/prensa/noticias/400estudiantesparticipantallerescientificosujimuseuciencies.html dc., 07 de febr. 2018 17:30:00 +0100 Esta actividad s'enmarca en el conveni de col·laboració existent entre la Ciutat de les Arts i les Ciències i la UJI

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/400estudiantesparticipantallerescientificosujimuseuciencies.html Quasi 400 estudiants de l’ESO participaran este mes de febrer en els tallers de divulgació científica impartits per professors i estudiants de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) que se celebraran en el Museu de les Ciències. Esta activitat s’emmarca en el conveni de col·laboració existent entre la Ciutat dels Arts i els Ciències i la UJI.

Els tallers de divulgació científica s’impartixen en la tercera planta del Museu tots els dimecres de febrer dins de l'activitat 'Connecta amb la Ciència', que té com a objectiu promoure els estudis científics i tècnics entre l’alumnat de 4t d’ESO.

]]>
Quasi 800 'ninots' s´exposen en el Museu de les Ciències /va/info/prensa/noticias/exposicioninotenelmuseudelesciencies.html dl., 05 de febr. 2018 18:15:00 +0100 CAC /va/info/prensa/noticias/exposicioninotenelmuseudelesciencies.html Un total de 790 'ninots' entre infantils i majors és poden vore en la 'Exposició del Ninot' a la Sala Arquerías del Museu dels Ciències, en la planta baixa, amb 2.500 metres quadrats de superfície, on els visitants amb els seus vots salvaràn de les flames als 'ninots' que més els agraden perquè estiguen en el Museu faller.

La mostra podrà visitar-se fins al 15 de març, de dilluns a dijous de 10 a 20 hores i divendres, dissabte i diumenge, de 10 a 21 hores. L'entrada només per veure la 'Exposició del Ninot' és de 3 euros adult i 1,5 euros per a xiquets de 4 a 12 anys, majors de 65 anys i socis del Club Ciutat dels Arts i els Ciències. A més, presentant aquesta entrada en taquilles del Museu dels Ciències o del Hemisfèric, els visitants es poden beneficiar de la promoció a 5 euros. També els grups d'adults de més de 20 persones disposen d'una tarifa especial de 2 euros per persona.

]]>
El Museu de les Ciències acull l’exposició 'Premis d’Arquitectura' /va/info/prensa/noticias/museudelescienciesacogeexposicionpremiosarquitectura.html dl., 05 de febr. 2018 17:20:00 +0100 CAC /va/info/prensa/noticias/museudelescienciesacogeexposicionpremiosarquitectura.html La Ciutat de les Arts i les Ciències acull l'exposició ‘Premis d’Arquitectura’ ubicada al Carrer Menor del Museu de les Ciències fins al 25 de febrer. La mostra ha sigut promoguda pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana que pretén premiar i divulgar les noves obres que es jutgen d’interés pels seus valors arquitectònics i la seua aportació social, destacant la labor dels seus autors i impulsors.

L’exposició arreplega les actuacions professionals més destacades en el món de l’Arquitectura, realitzades en l’àmbit de la Comunitat Valenciana durant els anys 2015 i 2016. Els premis s’estructuren en les modalitats: Arquitectura, Arquitectura i Rehabilitació, Urbanisme, Interiorisme Projectes fi de carrera.

]]>
L’Hemisfèric es va il.luminar el diumenge pel Dia Mundial contra el Càncer /va/info/prensa/noticias/hemisfericiluminapordiadelcancer.html dl., 05 de febr. 2018 17:04:00 +0100 CAC /va/info/prensa/noticias/hemisfericiluminapordiadelcancer.html L’Hemisfèric es va il.luminar durant la vesprada del diumenge en suport a la commemoració del Dia Mundial contra el Càncer, que se celebra cada 4 de febrer. L’Hemisfèric lluirà de color blau i taronja durant unes hores per a mostrar el seu compromís en la lluita contra esta malaltia.

A esta iniciativa, impulsada per Union for International Cancer Control (UICC), s’han sumat altres vint-i-dos monuments coneguts en tot el món, com Manchester Central, Petra National Trust a Jordània o Caretta Shiodome a Tòquio.

]]>
César García: “El repte del futur en l'astronomia és la caracterització de planetes com la Terra, la cerca de vida en el nostre sistema solar i fora d'ell i la naturalesa de la matèria” /va/info/prensa/noticias/entrevistacesargarciaconferenciaeneroastronomia.html dl., 29 de gen. 2018 11:12:00 +0100 César García, responsable científic de la missió LISA Pathfinder de la Agència Espacial Europea (ESA), oferirà demà a les 19:30 una conferència sobre l´astronomia gravitacional

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/entrevistacesargarciaconferenciaeneroastronomia.html Quin considera el major avanç que s'ha realitzat al món de l'astronomia fins al moment? Per què?

El major avanç de l'astronomia és la mirada màgica d'un xiquet que mira als estels o la lluna per primera vegada i sent que ell i tots són part del cosmos. D'aquest moment especial, han sorgit les vocacions que van portar a grans genis i oblidats treballadors a preguntar-se què hi ha més enllà.

Quins avantatges suposa la tecnologia per al progrés en aquest camp?

Avançar en com funciona l'Univers requereix tant de teories com de mesures. En la nostra època, les teories van molt per davant del que hem mesurat. Sovint, són molt elegants (per exemple, la teoria de la relativitat general), però sense base empírica, queden molt coixes. La instrumentació per avançar en astronomia és cada vegada més complexa: majors telescopis a l'espai i a la Terra, més sensibilitat, controls automàtics, filtrat de grans quantitats de dades, nous materials, nous processos de fabricació, etc. Tot això va portar, porta i portarà a inventar el que no existeix i descobrir una nova Física. Una mica més tard, sovint altres persones, transformen tota aquesta tecnologia en aplicacions molt més pràctiques i que milloren la vida de les persones i la societat. En LISA Pathfinder hem inventat nous làsers, que ja s' estàn utilitzant en aplicacions on cal mesurar distàncies amb gran precisió.

Podria dir quin és el futur de l'astronomia?

Què difícil! Crec que els grans temes seràn la caracterització de planetes com la Terra, la cerca de vida en el nostre sistema solar i fora d'ell, la naturalesa de la matèria i energia fosques i, per descomptat, la física extrema i de l'univers antic gràcies als telescopis d'ones gravitacionals.

La missió LISA suposa la recerca sobre el començament, fi i límits de l'Univers. Com són els temps de prova i de treball amb l'Univers?

El treball és una cosa del dia a dia, i com a tal, no és cridaner. És solament quan un canvia la perspectiva, quan un observa que està contribuint a la construcció d'una gran catedral de la ciència que suposa segles de treball, es pot valorar el que estem fent. Jo he tingut la fortuna de ser el cap o director del projecte LISA Pathfinder, liderar el desenvolupament de tots els aspectes de la missió i ser el responsable de que es cumplan els requisits tècnics dins del termini i pressupost fixats. Això inclou el satèl·lit, la instrumentació, la posada en òrbita amb el vehicle llançador i les operacions i verificació en òrbita. En ESTEC, on està l'equip de projecte de l´ESA, no es fa tot aquest treball, sinó que es contracta o es delega a altres equips; per exemple, el satèl·lit es contracta amb un contractista principal qui en el nostre cas és Airbus Defense & Space, el llançament es contracta amb Arianespace, o les operacions de deleguen en ESOC (el centre d'operacions de l'AQUESTA en Darmstadt). En l'ESA, i en particular per a les missions científiques com LISA Pathfinder, donem prioritat al fet que es compleixin les expectatives cientificotècniques. Des del començament en 2004 fins a concloure les operacions en òrbita, han sigut 13 anys.

D'altra banda, el dia a dia canvia en funció de la fase del projecte: no és el mateix la fase de fixar requisits o iniciar els contractes (més de fer anàlisis i disseny), que la fase d'assajos o la campanya de llançament (més d'acció pràctica).

El que no canvia és que el treball sempre és en equip. És clau que la informació flueix, que els temes es discuteixin amb les persones que més saben, i que els objectius i decisions siguen conegudes i compartides per tots. La major part del dia, escolte i m´assegure que la comunicació siga efectiva. Encara que l'acord sorgeix amb freqüència de manera natural, és part del meu treball prendre i comunicar decisions. Tot això es fa a través de molts correus electrònics, documents, reunions presencials o per mitjans telemàtics, etc.

Quina és la missió i objectiu de Lisa Pathfinder i què li diferència d'altres observatoris?

Fa cent anys, Einstein va postular la teoria de la relativitat general, que és la millor teoria sobre la gravitació que coneixem. Un any més tard, a partir de les seves equacions, va deduir el concepte d'ones gravitacionals. La teoria explica la gravetat com la relació entre massa i energia, d'una banda, i la geometria de l'espai-temps per un altre.

Per exemple, la massa del nostre Sol corba l'espai-temps, de manera que un petit cos en la seva òrbita (ho cridem massa de prova) està en caiguda lliure en un espai-temps que està corbat.

Aquest és l'objectiu de LISA Pathfinder (LPF): situar dues masses de prova en una caiguda lliure perfecta, i mesurar el que canvia la seva distància relativa amb una precisió d'uns pocs pico-metres. Això és la milionèsima de la milionèsima d'un metre!

LPF suposa una millora en l'obtenció d'una caiguda lliure perfecta -també es pot cridar micro-gravetat- entre 100 i 1.000 vegades millor que en qualsevol altre experiment a l'espai o a la Terra.

L'obtenció de resultats amb LISA, quin tipus de coneixements afegiria als actuals?

El passat segle ha contemplat un enorme progrés en el nostre enteniment de l'Univers. Sabem que va emergir d'un Big Bang inicial, que se segueix expandint i que conté estructures (de massa ‘normal’) que irradian llum. Sabem que se segueixen formant estels, que als centres de les galàxies hi ha grans forats negres, …

Hem avançat molt utilitzant la radiació electromagnètica (llum visible, infra-vermella o ultra-violeta, rajos X o Gamma, ones de radi) i amb la nostra eina per observar l'Univers. No obstant això, la gravetat és el motor de molts dels processos que passen en l'Univers, i la seva acció sobre totes les formes de massa o energia és fosca (sense llum). Com va predir Einstein, i s'ha comprovat amb les mesures de LIGO, la gravetat té el seu propi missatger: les ones gravitacionals.

Observar ones gravitacionals que ens arriben de fonts còsmiques ens permetrà explorar un Univers inaccessible d'una altra manera, un Univers on la gravetat es manifesta en condicions noves i extremes.

El futur observatori LISA serà sensible a ones de baixa freqüència (o període llarg). La senyal de LIGO va durar 0,2 segons, i les freqüències de la fusió dels dos forats negres van ser entorn de 100 Hz (un període de 0,01 segon). Aquests números són fantàstics: indiquen que dos cossos, cadascun d'unes 30 vegades la massa del sol, estan girant al voltant de l'un altre unes dues-centes vegades per segon, a velocitats de 0,6 la de la llum. Per contraposició, LISA analitzarà senyals de baixa freqüència, entre 0,0001 i 0.1 Hz (períodes de 10.000 segons, o tres hores); hi ha moltes fonts en aquestes baixes freqüències en el volum detectable, així que sempre hi haurà molts senyals. Per exemple, la fusió que va detectar LIGO, podria haver estat mesurada per LISA fa uns quatre anys, i durant la major part del temps (fins que el període de gir fos massa curt). A més, LISA serà sensible a fenòmens que LIGO no pot, com a espirals de forats negres còsmics, que són els que estàn al centre de les galàxies.

]]>
Què pots fer este cap de setmana en la Ciutat de les Arts i les Ciències? /va/info/prensa/noticias/Que-puedes-hacer-este-fin-de-semana-en-la-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies.html dv., 26 de gen. 2018 14:25:00 +0100 Este cap de setmana visites a l'exposició Gravetat Zero a  les 11.00 hores dins de l'activitat de Passaport a l'Espai

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Que-puedes-hacer-este-fin-de-semana-en-la-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies.html Este cap de setmana disfruta en família de totes les possibilitats d’oci que oferix la Ciutat de les Arts i les Ciències.

La millor manera d’acostar als xicotets als coneixements més tècnics és ‘Ciència a escena’, uns tallers interactius que expliquen, a través de mètodes dinàmics i atractius, conceptes científics.

Durant el cap de setmana, en la sala 1, ‘Fred Fred’ a les 16 hores. Descobrix quines coses més sorprenents ocorren a temperatures molt baixes. No deixos de conéixer esta experiència que et va a deixar gelat! La química té un poder màgic que captiva a tot el món. Si vols saber com es pot posar en marxa un rellotge amb suc de taronja, el teu taller és ‘Màgia Química’. El diumenge  a les 17:15 hores.

El dissabte pots descobrir ‘Horror al buit a les 13 hores en la sala 2. Et desvelaran alguns secrets. Entre ells: com una ploma i una pilota d’acer, llançades al mateix temps, des del mateix lloc, arriben al mateix temps al sòl. El mateix dia, en la sala 4 a les 11.30 hores, posa’t una bata, guants, ulleres especials i sent-te ‘Científic per un dia!’. El diumenge a les 11:30 hores en la sala 2, ‘'aLUZina!’, un taller en què descobriràs que les coses no són sempre el que pareixen.

Endinsa’t en les sessions de ‘Teatre de l’electricitat’, des de les 11 a les 18 hores. Un animador científic intentarà fer comprensibles els conceptes relacionats amb els fenòmens físics que produïx l’electricitat. Una dels instruments més cridaners de l’activitat és la Bobina de Tesla, un generador electromagnètic amb efectes espectaculars, com els rajos que produïx de més d’un metre.

En ‘l’Espai dels Xiquets’ del Museu de les Ciències, experimenta amb els sentits, la naturalesa de l’aigua, el món dels animals. Esta zona està dedicada exclusivament a xiquets d’entre 3 i 8 anys, en la que poden jugar, acompanyats per monitors.

En el Museu de les Ciencies tens l’oportunitat de conéixer un singular dinosaure africà, gràcies a ‘Spinosaurus’, l’exposició que mostra la història del descobriment i redescobriment d’este animal que té unes característiques molt concretes i peculiars. Amb l’exposició ‘Els nostres dinosaures’, realitzaràs un viatge al passat per a conéixer com era la Comunitat Valenciana fa milions d’anys.

Queden menys dos setmanes per a visitar ‘Una autopista darrere de l’endoll’, en què et submergiràs en l’univers de l’electricitat. A més, aprendràs idees para usar l’energia d’una manera més eficient, estalviador i responsable.

A més, obert al públic des de les 10 fins a les 19 hores de l’activitat ‘Cub de projecció infinita’. En la exposición 'Gravetat Zero', els visitants poden deixar-se embolicar per les imatges captades per telescopis espacials. Gràcies a un disseny únic, a un joc d’espills i imatges en moviment, els visitants podran, a través dels ulls dels astronautes, veure el nostre planeta des de l’Estació Espacial Internacional, i també deixar-se portar per les imatges que capturen els telescopis i satèl·lits espacials. Este cap de setmana visites a l'exposició a les 11.00 hores dins de l'activitat de Passaport a l' Espai.

Pel ‘Simulador espacial’, hi ha sessions de 10 a 18 hores, i tant en anglés com en espanyol. Guiat per la veu i la imatge de l’astronauta espanyol Pedro Duque, recorre el laboratori espacial, l’ascensor de llançament i el pont aeri que permet accedir fins al simulador de vol espacial.

No t'ho penses més i veuen a la Ciutat de les Arts i les Ciències! Diversió assegurada!

 

]]>
Més de 250 equips s’inscriuen en el concurs escolar 'Repte Robot' de la Ciutat de les Arts i les Ciències /va/info/prensa/noticias/250equiposinscribenconcursoescolardesafiorobotmuseuartsciencies.html dc., 24 de gen. 2018 12:40:00 +0100 El termini d’inscripció a través de la pàgina www.cac.es s’amplia fins a dimecres que ve, 31 de gener

La competició que se celebrarà el divendres, 11 de maig de 2018 en el Museu dels Ciències, s’ha consolidat com a cita educativa i tecnològica de referència

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/250equiposinscribenconcursoescolardesafiorobotmuseuartsciencies.html Més de 250 equips s’han inscrit fins al moment en la desena edició del concurs escolar 'Repte Robot' que organitza novament enguany la Ciutat dels Arts i els Cièncias i que està dirigit a estudiants de 2n i 3r Cicle de Primària, Secundària, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional i aficionats de tota Espanya.

Fins a dimecres que ve, 31 de gener, professors i aficionats a la robòtica encara poden inscriure’s a través de la pàgina www.cac.es per a participar amb el seu robot en les categories Lego, Lliure, Especial, Reacció en cadena i exposició de robots construïts per aficionats. Amb esta iniciativa es perseguix promoure l’ús de les noves tecnologies entre els jóvens per mitjà de la participació en una activitat pràctica i lúdica. El robot que dissenyen competirà en diferents proves en una jornada que acollirà el Museu de les Ciències l’11 de maig de 2018.

Este certamen s’unix a altres concursos dirigits a estudiants que organitza la Ciutat dels Arts i els Ciències que pretenen promoure la vocació científica dels alumnes. Dissenyar el robot més àgil i original, el projecte de química amb major projecció didàctica o 'crear' espectaculars cristalls són els desafiaments científics que es plantegen als escolars des del complex de divulgació al llarg del curs.

]]>
Más de 250 equipos se inscriben en el concurso escolar “Desafío Robot” de la Ciutat de les Arts i les Ciències /va/info/prensa/noticias/250equiposseinscribenconcursoescolardesafiorobotciutatartsciencies.html dc., 24 de gen. 2018 12:35:00 +0100 El plazo de inscripción a través de la página www.cac.es se amplia hasta el próximo miércoles 31 de enero

La competición que se celebrará el 11 de mayo en el Museu de les Ciències, se ha consolidado como cita educativa y tecnológica de referencia

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/250equiposseinscribenconcursoescolardesafiorobotciutatartsciencies.html La Ciutat de les Arts i les Ciències ha convocado un concurso de dibujo infantil dirigido a todos los escolares que cursen Educación Primaria en la Comunitat Valenciana durante el curso 2017-18. Los trabajos deben enviarse antes del 4 de diciembre, a las 14h, al Museu de les Ciències y serán seleccionados tres dibujos por cada dos cursos: 1º y 2º; 3º y 4º; 5º y 6º de Primaria.

Los dibujos individuales se realizarán en tamaño DINA4 y se puede utilizar cualquier material que no presente relieve. En el reverso del dibujo, estará indicado el nombre de autor, fecha de nacimiento, dirección personal, teléfono de contacto, colegio y curso al que pertenece. Los trabajos por curso o aula deberán llevar en el reverso los datos completos del colegio, nombre y apellidos del profesor encargado y el curso al que pertenece. Cada uno de los premiados ganará 4 entradas para visitar el Museu y el Hemisfèric y un juego de ciencia de la marca SCIENCE4YOU.

La selección de las obras se realizará en base a la calidad del trabajo y la creatividad en la interpretación del tema. Las bases completas pueden consultarse en http://www.cac.es/concursodibujo La convocatoria del concurso de dibujo es la primera de las actividades que se pone en marcha con motivo de las fiestas navideñas. Del 15 de diciembre al 7 de enero los visitantes de la Ciutat de les Arts i les Ciències podrán disfrutar en el entorno del Museu de les Ciències y de l'Hemisfèric del tradicional mercado navideño, actuaciones musicales y talleres para toda la familia.

]]>
“És responsabilitat de la societat utilizar les noves tecnologies pel ben comú” /va/info/prensa/noticias/entrevistahelmuthauserconferenciaactualitatmuseuciencies.html dc., 24 de gen. 2018 10:14:00 +0100 El professor universitari Helmut Hauser oferix demà dijous 25 de gener, una conferència sobre robots i les seues similituds l´espècie humana

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/entrevistahelmuthauserconferenciaactualitatmuseuciencies.html El disseny dels robots és cada vegada més exquisit i tècnic. Què distingueix a un robot d´un èsser humà en l´actualitat? Quin és el nostre plus?

Els humans i els animals en general superen als robots en quasi totes les tarees. L´única funció en la que els robots i màquines són millors és en la llavor de traslladar objectes i coses d´un punt a un altre. El plus que tenen els cuerpos humans es que s´adapten més, tenen una energia més eficient, son més resilients, sorprenenment lleugers i resistents. A més, les persones tenen la capacitat de crèixer i d´aprendre. Els robots actuals no s´apropen al rendiment humà, i menys, quan es tracta d´interactuar amb el món real.

Vivim en una societat pràctica, quines té que els robots puguen fer les nostres tarees?

Actualment, els robots treballen en condicions definides i concretes. Les màquines poden estar en funcionament 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana, sense aborrir-se i sense cometre cap error. La tecnología actual dels robots és excel.lent per a evitar la monotonia. No obstant això, esperem poder ajudar a tindre robots que estiguen capacitats per a realitzar el major número de tarees. Per exemple, necessitem robots per a que ens ajuden a cuidar de les persones majors, per a que puguen viure de forma autònoma sense la necessitat de trasladar-se a una residència.

També podríem utilitzar la tecnología robòtica per a disminuir l´efecte dels desastres naturals o qualsevol treball que puga resultar massa perillós per a les persones. Els robots podrían ajudar també, a persones amb enfermetats mentals a interactuar amb màquines intel.ligents. No hi ha gairebé límits pel que podríem usar-los. És responsabilitat de la societat usar les noves tecnologies pel ben comú.

Si els robots podran arribar a realitzar les mateixes tasques que les persones, quin considera que és el futur de l'ésser humà?

En primer lloc, estem molt lluny dels robots que són capaços de funcionar de forma similar als humans, a pesar que els titulars volen que fer creure el contrari. Actualment, els robots es construeixen com a màquines, preparats per realitzar tasques predeterminades. No estàn destinats a tindre totes les capacitats dels humans.

No obstant això, podem imaginar que en el futur podria haver-hi sistemes que siguen capaços d'imitar (gairebé) tot el que fan els humans. Cal tenir en compte l'ús de la paraula mímica. Podem pensar en sistemes que actuen i s'assemblen a les persones. No obstant, això planteja una sèrie de problemes ètics. Podríem tenir amics robots, enamorar-nos d'ells. La pel·lícula She (Ella) va retratar aquest possible escenari. S´imagina el sistema operatiu amb un cos convincent, pot veure fins a on arribaria. Ja tenim connexions emocionals amb objectes, per exemple, l'ós de peluix de l´infància. Si un robot fora capaç de comunicar-se d'una manera convincent, aquest efecte es multiplicaria.

Moltes de les relacions entre humans es desenvolupen en les nostres pròpies ments i la robòtica podria aprofitar això per ajudar a les persones. Per exemple, la professora universitària i la dissenyadora de robots, Cynthia Breazeal, va demostrar fa ja bastant de temps, que una cara de robot que solament reflecteix la seva expressió facial és interpretada per humans que parlen amb aquest robot com algú que els comprèn. Això podria usar-se per a la millora de la interacció del robot amb l'espècie humana. En general, sóc molt optimista sobre l'ús que donarem a la robòtica per als beneficis de la humanitat.

En un futur, creu possible que les màquines tinguin la mateixa intel·ligència que l'espècie humana?

La pregunta és què volem dir amb “tenir la mateixa intel·ligència”? En algunes àrees, els sistemes artificials ja ens estàn superant. Els ordinadors calculen més ràpid que les persones, poden guanyar una partida escacs i poden realitzar millor, accions molt especialitzades.

No obstant això, encara que un ordinador pugui guanyar una partida d'escacs, no crec que sigui més intel·ligent. Aquesta és la famosa prova de Turing. En aquest test, a través d'un terminal, xateges amb un programa amb el qual interactues, que no pots arribar a distingir-ho d'una persona. Si és així, ha passat la prova.

La possibilitat de construir sistemes d'intel·ligència artificial, planteja una sèrie de qüestions filosòfiques molt interessants i difícils de contestar, però no hauríem de tenir por a parlar-les. Desafortunadament, en els mitjans de comunicació, sovint, solament es presenten els possibles inconvenients i la reputació de la intel·ligència artificial. Un altre aspecte és que la nostra intel·ligència no és alguna cosa abstracte, sinó que està estretament connectat i limitat pels nostres cossos, la nostra història evolutiva i el nostre entorn.

]]>
El Museu de les Ciències organitza este cap de setmana tallers DIY 'Constelaciones en 3D' dins de la nova edició de'Passaport a l´ Espai’ /va/info/prensa/noticias/museucienciesorganizatalleresnuevaedicionpasaportealespacio.html dv., 19 de gen. 2018 13:41:00 +0100 Els tallers costen 1 euro, a més de l´entrada general al Museu

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/museucienciesorganizatalleresnuevaedicionpasaportealespacio.html El Museu de les Ciències oferix aquest cap de setmana per al públic general nous tallers realizats en col.laboració amb l´ Agència Espacial Europea (ESA) y que formen part de la proposta de “Passaport a l´ Espai'. El dissabte 20 i el diumenge 21 de gener de 11:00 a 12:00 hores es realitzarà el Taller 'Do It Yourself. Constelaciones en 3D' en el que els participants construixen un model tridimensional de la constel·lació de Orión y aprenen com es maneja un planisferi.

Els tallers formen part de l´oferta 'Passaport a l´ Espai', una proposta que reunix els continguts relacionats amb l´ astronomía de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Els socis del Club CienciAmics o del Club de la Ciutat de les Arts i les Ciències podràn participar de forma gratuïta en aquesta activitat prèvia reserva. Per al públic general, el preu es de 1 euro sempre que s´ adquirisca l´ entrada al Museu.

La Ciutat de les Arts i les Ciències, en col·laboració amb l´ Agència Espacial Europea (ESA) organitza per quart any consecutiu, l´ iniciativa 'Passaport a l´ Espaci', que inclou les projeccions de l´ Hemisfèric i les exposicions relacionades amb l´ astronomia, així com els talleres i conferències. Es pot sol·licitar el 'Passaport a l´ Espai' en les taquilles del Museu o de l´ Hemisfèric.

Cada vegada que el visitant participe en alguna de les activitats assenyalades, se li encunyarà en la casella corresponent. Fins el 21 de maig de 2018, podràn omplir el seu passaport per a aconseguir al menys 4 encunys en el cas de menors de 11 anys i 6 encunys per als xiquets de 11 anys o majors. Tras fer entrega del seu passaport amb les probes corresponents validades, participaràn en un sorteig de visites guiades al Consorci Valencià de l´ Espacio, a l´ Observatori Astronòmic de Aras de los Olmos o a les instal·lacions que tenen l´ Agència Espacial Europea i la NASA en Madrid entre altres premis. Més informació en http://www.cac.es/pasaportealespacio/

]]>
“Les pel·lícules són massa optimistes sobre la possibilitat de vida alienígena” /va/info/prensa/noticias/entrevistacharlescockellconferenciabusquedadevidaeneluniverso.html dt., 16 de gen. 2018 12:56:00 +0100 Charles Cockell visita la Ciutat de les Arts i les Ciències el dijous per parlar sobre ‘La cerca de vida en l'univers’, una de les conferències programades dins del cicle d'Astronomia

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/entrevistacharlescockellconferenciabusquedadevidaeneluniverso.html “Estem a soles en l'Univers? és una de les preguntes més excitants i interessants”, assenyala el catedràtic britànic, qui anima al públic a conèixer el per què de l'interès a aquesta pregunta.

El professor i catedràtic d´ Astrobiologia a la Universitat d'Edimburg assenyala que l'oxigen i els rastres fòssils són algunes de les senyals que obrin la porta a la possibilitat de l'existència de vida en un planeta. L' ús de telescopis també resulta una bona eina per això.
L'existència de vida en altres llocs que no són la Terra és un tema controvertit a tot el món i davant afirmacions en periòdics i pàgines web de dubtosa credibilitat, el catedràtic assenyala la pàgina web de la NASA i de l'Agència Espacial Europea (ESA) són els millors llocs on trobar informació fiable.

El mateix succeeix amb les pel·lícules. En els últims anys, han saltat fins a les grans taquilles, títols com 'Gravity' i 'Interestellar', amb el focus d'atenció posat a l'espai. El catedràtic considera que alguns dels films que tracten sobre el tema són “massa optimistes sobre la possibilitat de vida alienígena”. I el doctor Cockell afegix: “si trobem vida alienígena és probable que siguin com a microbis, no Yoda (personatge fictici de ‘La Guerra de les Galàxies’).”

De totes maneres, conclou el astrobiòleg britànic que “aquestes pel·lícules aconsegueixen que la gent s'interessi per la ciència i per això tenen un efecte positiu.”
Davant la pregunta sobre qui considera un investigador de referència en la possibilitat de vida en altres planetes, el doctor Cockell no dubta a reconèixer a Carl Sagan com “el millor i més reconegut astrobiòleg i científic planetari.”
 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències participa en FITUR 2018 i presenta les activitats amb motiu del XX aniversari de l’Hemisfèric /va/info/prensa/noticias/ciutatartsicienciesparticipafitur2018ypresentaxxaniversariohemisferic.html dt., 16 de gen. 2018 12:44:00 +0100 La directora Gràcia Querejeta crearà un curt cinematogràfic per a celebrar els vint anys d’este emblemàtic edifici

L’Hemisfèric és la sala de cine espanyol amb més visitants anuals i un important motor del turisme de la ciutat de València

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/ciutatartsicienciesparticipafitur2018ypresentaxxaniversariohemisferic.html La Ciutat de les Arts i les Ciències presenta en la nova edició de la Fira Internacional de Turisme (FITUR) 2018 el seu XX aniversari de l’Hemisfèric. Aprofitant esta important celebració s’han organitzat diferents activitats al llarg d’enguany, accions que pretenen reivindicar l’Hemisfèric com un clar referent de l’audiovisual valencià, tenint en compte que es tracta de la sala de projecció espanyola amb més visitants anuals.

Valors com l’emoció per la seua vinculació amb la ciutat, l’orgull per formar part imprescindible de la història recent de València i la Comunitat Valenciana i el percebre que este edifici és de cada un dels valencians són els que es pretenen transmetre amb este aniversari, que tindrà com principal al·licient la creació d’un curt cinematogràfic commemoratiu de l’Hemisfèric. Dirigit per Gràcia Querejeta, una de les més importants directores de cine del nostre país, esta peça titulada 20 Anys de sons complits transmetrà una mirada única sobre la vida de l’Hemisfèric com a element inspirador i protagonista emocional de l’audiovisual.

En FITUR, tècnics de la Ciutat dels Arts i els Ciències mantindran reunions amb les principals agències de viatges i touroperadores per a tancar nous acords comercials, així com traslladar els avantatges que suposa per al client l’adquisició dels diferents tipus d’entrades combinades.

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències oferix noves conferències de divulgació científiques gratuïtes durant 2018 /va/info/prensa/noticias/ciutatartsicienciesofrececonferenciasdivulgacioncientificaen2018.html dl., 15 de gen. 2018 10:28:00 +0100 El próxim dijous 18 de gener s'inicia el cicle d'Astronomia amb 'La recerca de vida en l´univers', de la mà de Charles Cockell, catedràtic d´Astrobiología a la universitat d´ Edimburg

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/ciutatartsicienciesofrececonferenciasdivulgacioncientificaen2018.html La Ciutat de les Arts i les Ciències comença 2018 oferint de nou conferències de divulgació científiques gratuïtes, prèvia inscripció, que formen part dels cicles 'Astronomia', 'Una Comunitat amb ciència' i 'Actualitat'. D´aquesta manera, el públic assistent té l´oportunitat de conèixer els temes més apassionants de l'astronomia o la tasca que es realitza en universitats i centres científics de la mà d´investigadors de primer nivell.

'La recerca de vida en l´univers' inaugura el cicle de ponències d´Astronomía, que es celebrarà el próxim dijous 18 de gener. Charles Cockell, catedràtic d´Astrobiología en l´universitat d'Edimburg, reflexionarà sobre una de les preguntes més qüestionades a tot el món: “Hi ha vida en algún altre lloc de l'univers?

César García Madirrodriga, responsable científic de la missió LISA Pathfinder, serà l'encarregat de dirigir la segona xarrada, 'El naixement d'una ciència: l´Astronomia Gravitacional', que es celebrarà el dimarts 30 de gener i durant el qual es desvetllarà els secrets de la missió y de la possible construcció i llançament en 2030.

La missió espacial LISA Pathfinder, impulsada per l´Agència Espacial Europea (ESA) i que va ser llançada a l´espai en desembre de 2015 amb uns resultats positius, és pionera en un tipo específic d´observatori de l´univers.

El 25 de gener s'iniciarà el cicle d´Actualitat amb la sesió 'Cap a l'ésser humà-robot perfecte?', en la que el professor del departament d´Enginyeria Matemàtica de la universitat de Bristol, el doctor Helmut Hauser, explicarà les raons per les que no s´ha avançat en el disseny i fabricació de robots, alhora que farà referència a les possibles sol.lucions.

En el mes de febrer tindrà lloc la conferència 'Biologia sintètica: HYPE-IT, hackejant i editant plantes' dins del cicle 'Una Comunitat amb ciència'. De lliure accés, prèvia inscripció, es celebrarà el dijous 22 de febrer de 2018, i tractarà la biología sintètica com a nova ferramenta de l´ enginyeria i biologia que ha emés per a dissenyar i crear noves funcions en sistemes biològics.

Les conferències es realitzen en l´Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències, s´inicien a les 19:30 hores i inclouen un col·loqui amb el qual finalitza l´activitat. Aquelles que siguen impartides en anglés, tindrán traducció simultània.

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències ven més de 2.400.000 entrades durant l’any 2017, un 13% més que en 2016 /va/info/prensa/noticias/ciutatartsicienciesvendemas2400000entradas2017un13masque2016.html dv., 12 de gen. 2018 12:05:00 +0100 Per edificis, els visitants s’han incrementat un 7% en l’Hemisfèric i un 14% en el Museu de les Ciències i l’Oceanogràfic

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/ciutatartsicienciesvendemas2400000entradas2017un13masque2016.html La Ciutat de les Arts i les Ciències ha venut durant l’any 2017 més de 2.400.000 entrades  que suposen un 13% més respecte a l’any 2016. Per edificis, l’Hemisfèric ha venut un 7% més d’entrades, el Museu de les Ciències ha augmentat en un 14% el nombre de visitants, igual que l’Oceanogràfic que també ha registrat un ascens del 14%.

L’Hemisfèric ha oferit als 354.624 espectadors que l' han visitat, les pel·lícules IMAX, 'El 'Secret de l'Oceà de Jean-Michel Cousteau', 'Viatge a l’espai. Pròxima parada: Mart', 'America Wild. Parcs naturals' o cine digital 3D amb 'Caminant entre dinosaures: planeta prehistòric', 'Robinson Crusoe' i la pel·lícula 'U2 3D' que es va emetre durant els mesos d’estiu amb quasi el 100% d’ocupació durant la seua projecció.

En el Museu de les Ciències, durant l’any passat, les exposicions van atraure a 681.555 visitants. Destaquen les mostres 'Els Nostres Dinosaures', 'Spinosaurus. El gegant perdut del Cretaci','Paisatges Turístics Valencians. Valuosos, Valorats', 'Tecnorevolució' o 'Una autopista darrere de l’endoll'. Els més menuts també han pogut disfrutar de 'l’Espai dels Xiquets' i de l’experiència 'FRATO'. L’oferta del Museu es completa, a més dels tallers de 'La Ciència a Escena', amb el 'Teatre de l’Electricitat', el 'Simulador Espacial' o el 'Cub de Projecció Infinita' de l’exposició 'Gravetat Zero', entre altres propostes.

I finalment, un total de 1.405.030 visitants han recorregut les instal·lacions de l’Oceanogràfic que recreen els principals ecosistemes marins del planeta. També, han tingut l’oportunitat de participar en alguna de les activitats complementàries que oferix, com “Les Nits de l’Oceanogràfic” o “L’altre costat de l’aquari”, que permet conéixer els llocs que el públic normalment no pot veure com les zones tècnica, de quarantena o de recuperació de tortugues.

Junt amb estos visitants, el públic en general també ha participat en les activitats que oferixen els exteriors de la Ciutat de les Arts i les Ciències com els ‘Caiacs’, ‘Waterballs’ i 'Waterbikes' en el llac de l’Hemisfèric, o l’exposició de lliure accés de l’Umbracle ‘El Jardí d’Astronomia’ i el Passeig de l’Art de l’Umbracle, on destaca l’exposició 'Interval' de lliure accés, composta per nou escultures de formigó armat i acer de l’artista Ruud Kuijer.

Els exteriors de la Ciutat de les Arts i les Ciències també han acollit l’exposició d’escultures monumentals de Manolo Valdés de la mà de la Fundació Hortensia Herrero i la mostra fotogràfica 'Gènesi' de Sebastião Salgado del programa 'Art en El Carrer' de l’Obra Social La Caixa.

]]>