RSS http://www.cac.es/va/info/rss.html ca La Ciutat de les Arts i les Ciències acull la XIII Fira-Concurs 'Experimenta' organitzada per la Universitat de València /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-acull-la-Fira-Experimenta.html dv., 20 d’abr. 2018 13:28:00 +0200  

El diumenge 22 d’abril de 10:00 h a 13:00 hores en el Museu de les Ciències

Més de 450 participants de secundària amb demostracions de física i tecnologia

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-acull-la-Fira-Experimenta.html Diumenge que ve, 22 de abril, de 10.00 a 13.00 hores, se celebra en el Museu de les Ciències la XIII edición de la Fira-Concurs de Experiments i Demostracions de Física i Tecnologia 'Experimenta' organitzada per la Facultat de Física de la Universitat de València.

Enguany la Ciutat de les Arts i les Ciències y la Universitat de València compartixen su interés per convertir a la Fira-Concurs 'Experimenta' en una festa de la ciència amb l’objectiu d’acostar la física i tecnologia als estudiants d’ensenyança secundària i a la ciutadania en general de manera creativa i participativa.

La fira es desenrotllarà entre les 10:00h i les 13:00 hores i està previst que participen més de 333 estudiants acompanyats 85 professores i professors. D’accés lliure, la fira acollirà 93 espais amb diferents projectes experimentals construïts per l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius, amb l’ajuda dels seus tutors i tutores. El públic podrà preguntar pel funcionament de qualsevol dels experiments. Simultàniament, xiquetes i xiquets podran acostar-se al taller Fisicalandia, on es construiran i es podran entendre demostracions senzilles basades en fenòmens naturals.

La fira 'Experimenta' inclou un concurs per als millors projectes i el projecte més votat pel públic. Un jurat constituït per professorat universitari i de centres de secundària valorarà el bon funcionament, la correcta comprensió del treball dels concursants i la claredat de les seues explicacions. Hi haurà cinc premis: quatre de 300 euros per cada categoria del concurs segons el cicle d’estudis, i un de 200 al projecte més votats pel públic visitant de la fira, i diferents mencions d’honor.

Els actes del domingo 22 d’abril acabaran a les 13 hores, i a les 13.30 horas s’iniciarà l’entrega de premis, que tindrà lloc en l’auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències precedit per un breu espectacle científic de 'Els Joglars de la Física'.


 

]]>
Alumnes de 50 instituts presenten 200 projectes de tecnologies creatives en la Fira CTC del Museu de les Ciències /va/info/prensa/noticias/alumnos50institutospresentan200proyectosenferiactcdelmuseuciencies.html dc., 18 d’abr. 2018 16:24:00 +0200 Una iniciativa que naix del programa CTC – Classes de Tecnologies Creatives - impulsat per l’Obra Social “la Caixa”

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/alumnos50institutospresentan200proyectosenferiactcdelmuseuciencies.html En la seua primera edició, este esdeveniment, que clausura el programa CTC Comunidad Valenciana 2017-2018, ha reunit en el Museu de les Ciències a 1.500 alumnes i 100 professors de classes de tecnologia de 4t de l’ESO de 50 instituts de tota la Comunitat Valenciana que han participat en el programa.

Són els propis alumnes els que han presentat els aproximadament 200 projectes de tecnologies creatives desenrotllats durant este curs, experiències que combinen programació, electrònica, mecànica, art, disseny i robòtica.

El programa CTC – Classes de Tecnologies Creatives – és un programa impulsat pel programa Ciència i societat de l’Obra Social “la Caixa” i promogut a través del seu programa educatiu, EduCaixa. Es tracta d’una iniciativa pionera en l’ensenyança experimental de la tecnologia s’ha integrat en el currículum de l’assignatura de tecnologia de 4t de l’ESO.

La seua implementació en les aules de la Comunitat Valenciana ha sigut possible gràcies a amb Arduino Educació i la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports de la Generalitat Valenciana.

]]>
El Museu de les Ciències acull la Fira de projectes 'Robòtica amb Arduino:clases de tecnologies creatives' /va/info/prensa/noticias/El-Museu-acoge-la-Feria-de-proyectos-Arduino.html dt., 17 d’abr. 2018 15:30:00 +0200  

Demà dimecres 18 d’abril se celebra de 10:00h a 14:00h la Fira de projectes finals CTC Comunitat Valenciana 2018

Participen 1.500 alumnes i 100 professors de classes de tecnologia de 4t de l'ESO de 50 instituts de tota la Comunitat

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/El-Museu-acoge-la-Feria-de-proyectos-Arduino.html La Ciutat de les Arts i les Ciències acull la Fira CTC Comunitat Valenciana 2018. La fira de projectes 'Robòtica amb Arduino: classes de tecnologies creatives' se celebra demà dimecres,18 d’abril de 10:00h a 14:00h en el Museu de les Ciències

En la seua primera edició, este esdeveniment, que clausura el programa CTC Comunitat Valenciana 2017-2018, reunirà a 1.500 alumnes i 100 professors de classes de tecnologia de 4t de l’ESO de 50 instituts de tota la Comunitat que han participat en el programa.

Seran els propis alumnes els que presentaran els aproximadament 200 projectes de tecnologies creatives desenvolupats durant este curs, experiències que combinen programació, electrònica, mecànica, art, disseny i robòtica.

El programa CTC – Cclases de Ttecnologías Ccreativas – és un programa impulsat pel programa Ciència i societat de l’Obra Social “la Caixa” i promogut a través del seu programa educatiu, EduCaixa. Es tracta d’una iniciativa pionera en l’ensenyança experimental de la tecnologia s’ha integrat en el currículum de l’assignatura de tecnologia de 4t de l’ESO. La seua implementació en les aules de la Comunitat Valenciana ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa”, amb Arduino Educació i la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports de la Generalitat Valenciana.

El projecte va equipar amb material als centres educatius, va formar els professors presencialment i es va realitzar un seguiment online amb l’objectiu que pogueren ensenyar programació i electrònica creativa als alumnes en classe, a través de la realització de projectes. Es va fomentar l’aprenentatge autònom gràcies a tecnologies de codi obert i maquinari obert (Processing i Arduino), per mitjà d’una plataforma online amb documentació i un fòrum per a la posada en comú dels coneixements.

Fins al moment el programa CTC ha format més de 10.000 estudiants d’uns 500 instituts de Catalunya, Andalusia, Castella la Manxa i Madrid.


 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències colabora amb l'ESA en la formació de professors dins del programa CESAR Teachers Trainings /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies-colabora-amb--l-ESAen-la-formacio-de-professors-.html dl., 16 d’abr. 2018 11:17:00 +0200
Professors de Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius compartixen experiències amb científics de l’ESA a través de videoconferències

Hui dilluns, 16 d’abril se celebra la primera de les quatre sessions teòric-pràctiques en el Museu de les Ciències

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ciencies-colabora-amb--l-ESAen-la-formacio-de-professors-.html La Ciutat de les Arts i les Ciències col·labora junto a l’Agència Espacial Europea (ESA) i el Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius de l’àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic (CEFIRE STEM) en la organizació d'una sèrie de cursos dins del programa CESAR Teachers Trainings, un projecte pioner que permet posar en contacte a professors de Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius amb els científics i enginyers de l’ESA.

El programa establix quatre sessions teoric-pràctiques, que tindran lloc a partir de hui dilluns 16 d’abril a més del 17, el 18, el 19 i el 24 d’abril en el Museu de les Ciències. Durante els cursos s’explicaren les principals missions científiques i com la tecnologia espacial pot usar-se en la Terra. També s’aportaran ferramentes educatives que poden aplicar-se en els centres escolars.

Els continguts que es manejaran al llarg de les distintes sessions dels cursos inclouen explicacions sobre les principals missions científiques fent especial insistència en com pot revertir la tecnologia espacial en altres usos ací en la Terra. A més, s’aporten ferramentes educatives desenrotllades per l’Agència i que poden aplicar-se en el dia a dia dels centres escolars.

L’última sessió es dedicarà a mostrar distints continguts astronòmics de la Ciutat de les Arts i les Ciències que poden ser útils com a complement didàctic en les assignatures de ciències.


 

 

 

 

 

 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències incrementa un 6% la venda d'entrades en Setmana Santa i Pasqua respecte a 2017 /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-incrementa-un-6--la-venda-d-entrades-en-Setmana-Santa-i-Pasqua-respecte-a-2017.html dj., 12 d’abr. 2018 15:00:00 +0200  

Del 24 de març al 9 d’abril s’han venut més de 194.000 entrades

De gener a abril de 2018, la venda d’entrades ha pujat un 31%

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-incrementa-un-6--la-venda-d-entrades-en-Setmana-Santa-i-Pasqua-respecte-a-2017.html La Ciutat de les Arts i les Ciències ha incrementat un 6 per cent la venda d’entrades durant Setmana Santa i Pasqua respecte al mateix període en 2017, amb un total de 194.106 entrades venudes mentres que l’any passat la venda va aconseguir les 182.507 entrades.

Per edificis, durant este període, l’Hemisfèric ha registrat el major increment de visites amb 29.972 entrades venudes, un 21 per cent més que l’any anterior mentres que el Museu de les Ciències ha obtingut 55.555 entradas venudes, un 13 por cent més que en 2017, en el que es van vendre 49.118 entradas.  Oceanogràfic destaca també amb 108.574 visitants, mantenint els alts registres de l’any passat.

Destaca el divendres 30 de març com la jornada de major afluència de públic, data en què es va registrar una afluència de 15.213, rècord històric, en l’Oceanogràfic, 6.793 entrades en el Museu i 2.897 entrades en l’Hemisfèric.

En l’acumulat de vendes de l’any, el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències ha augmentat més de 127.659 entradas enfront del mateix període de 2017, la qual cosa suposa un augment del 31 per cent.

Els visitants a la Ciutat de les Arts i les Ciències han pogut disfrutar durant estos dies de vacacions de tota la programació especial del complex. El públic ha pogut visitar la nova exposició del Museu de les Ciències 'Mediterrani', veure l’estrena de la pel·lícula 'Dream Big' en l’Hemisfèric així com recórrer les instal·lacions de l’Oceanogràfic que recreen els principals ecosistemes del planeta.


 


 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències obri termini de reserva per a l’Escola d’Estiu 'Científics del futur:missió a Mart' /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-obri-termini-de-reserva-per-a-l-Escola-d-Estiu--Cient-fics-del-futur-missi--a-Mart--.html dv., 06 d’abr. 2018 12:44:00 +0200  

Dirigida a xiquets de 5 a 12 anys, es realitzarà de dilluns a divendres en tres torns del 25 de juny al 13 de juliol de 2018

Tots els interessats poden ja reservar en el 96 197 46 86 i en el correu reservas@cac.es

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-obri-termini-de-reserva-per-a-l-Escola-d-Estiu--Cient-fics-del-futur-missi--a-Mart--.html Davall el lema ‘Científics del futur: missió a Mart', la Ciutat de les Arts i les Ciències ha preparat un complet programa educativa que enguany gira entorn de l’exploració espacial mentres es divertixen este estiu en les instal·lacions de l’Hemisfèric, l’Umbracle, el Museu de les Ciències i l’Oceanogràfic.

Tots els interessats poden ja reservar en el 96 197 46 86 i en el correu reservas@cac.es. El primer torn de l’Escola serà la setmana del 25 al 29 de juny de 2018, el segon torn del 2 al 6 de juliol de 2018 i un tercer torn del 9 al 13 de juliol de 2018. Per a més informació es pot consultar la web www.cac.es/escoladestiu.

En el Museu realitzaran visites i tallers especials per a viure una apassionant aventura espacial on els xiquets i les xiquetes es convertiran en autèntics astronautes i assistiran al llançament d’un coet. Viatjaran a l’Estació Espacial Internacional i entrenaran como un astronauta en les Waterballs i els Caiacs dels llacs de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

En l’Hemisfèric els xiquets i les xiquetes experimentaran una vertiginosa aventura i recorreran la nostra galàxia en busca de rastres de vida. I a més, visitaran les instal·lacions del Berklee College of Music València per a realitzar un taller de composició de bandes sonores per a pel·lícules i videojocs de temàtica marciana.

En l’Oceanogràfic recorreran els mars de la Terra per a entendre com podrien ser els exoplanetes Kepler-22b o Trappist-1e, mons fascinants que podrien estar coberts completament per oceans d’aigua líquida. Els xiquets i les xiquetes visitaran la primera cria de beluga d’Europa, noves espècies de meduses i passaran una nit dormint amb taurons.



 


 


 

]]>
Més de 40 xiquetes participen en una excursió tecnològica en el Museu de les Ciències /va/info/prensa/noticias/Mes-de-40-xiquetes-participen-en-una-excursio-tecnologica-en-el-Museu-de-les-Ci-ncies-.html dv., 06 d’abr. 2018 12:38:00 +0200 La iniciativa forma part del programa "Technovation Challenge" que té com a objectiu contribuir a la presència de les dones en el món de la tecnologia i la programació

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Mes-de-40-xiquetes-participen-en-una-excursio-tecnologica-en-el-Museu-de-les-Ci-ncies-.html Més de 40 xiquetes han participat en l’excursió tecnològica que s’ha celebrat hui dins del programa 'Technovation Challenge' a través de Power Code en el Museu de les Ciències. Les participants han assistit a una xarrada divulgativa i a una visita a les instal·lacions de la Ciutat de les Arts i les Ciències relacionades amb les noves tecnologies.

Esta iniciativa anima les xiquetes a introduir-se en el món de l’empreniment i la programació. L’objectiu de 'Technovation Challenge' és trencar la bretxa digital de gènere que existix en la formació d’àmbit tecnològic, augmentar competències tecnològiques i fomentar les vocacions STEM.

'Technovation', és el programa insígnia de l’empresa sense ànim de lucre Iridescent. El programa oferix a xiquetes en tot el món l’oportunitat d’adquirir les habilitats necessàries per a convertir-se en emprenedores i líders tecnològiques. Cada any, este programa repta xiquetes d’entre 10 i 18 anys a realitzar un pla de negoci i un app per a mòbils que fa front a un problema social. Des de 2009, han participat més de 15.000 xiquetes de més de 100 països. La final regional a València serà el 5 de maig.

Power Code és una organització sense ànim de lucre l’objectiu de la qual és potenciar el coneixement STEM i les capacitats d’empreniment i lideratge en xiquetes, adolescents, dones i famílies. Des de Power Code recolzen, difonen i doten recursos per a acostar el Technovation Challenge i Curiosity Machine (Intel·ligència Artificial per a famílies) entre altres, a diferents comunitats, sent actualment Ambaixadors del Programa a Madrid i València, cobrint també a Màlaga i altres províncies.

]]>
L’Hemisfèric acull a partir del diumenge 1 d'abril la pel·lícula IMAX 'Dream Big' /va/info/prensa/noticias/L-Hemisf-ric-acull-a-partir-del-diumenge-1-d-abril-la-pel-l-cula-IMAX--Dream-Big-.html dt., 03 d’abr. 2018 12:59:00 +0200  

La creativitat i la cooperació, la humanitat, els somnis i les esperances són també protagonistes de la pel·lícula

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/L-Hemisf-ric-acull-a-partir-del-diumenge-1-d-abril-la-pel-l-cula-IMAX--Dream-Big-.html L’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències acull a partir del diumenge, 1 d’abril una nova pel·lícula IMAX en la seua programació. La pel·lícula oferix una nova perspectiva de l’enginyeria més enllà de les matemàtiques i la ciència amb l’objectiu d’inspirar els cors i ments de la pròxima generació d’enginyers.

'Dream Big' celebra l’enginy humà que es troba després de les meravelles de l’enginyeria i revela les raons que impulsen els seus creadors a millorar les nostres vides i aconseguir un futur més sostenible per a tots. La creativitat i la cooperació, la humanitat, els somnis i les esperances són també protagonistes en 'Dream Big'.

Des de la Gran Muralla Xina i els edificis més alts del món fins a robots subaquàtics, cotxes solars o ciutats intel·ligents, 'Dream Big' utilitza una sèrie d’inspiradores històries per a ensenyar-te un món ocult darrere dels invents i les estructures més emocionants en tot el món.

'Dream Big' és una producció de MacGillivray Freeman Films en col·laboració amb la Societat Americana d’Enginyers Civils (ASCE) i presentat per Bechtel Corporation.


 

]]>
La mostra 'Territori valencià, territori runner' destaca en el Museu de les Ciències la importància social, econòmica i cultural del running en la Comunitat Valenciana /va/info/prensa/noticias/Territori-valencia--territori-runner-en-el-Museu-de-les-Ci-ncies-la-importancia-del-running-en-la-Comunitat-Valenciana.html dc., 28 de març 2018 15:05:00 +0200
 

Un total de 32 panells componen la mostra itinerant de la Universitat de València que s’exposarà durant els pròxims mesos en municipis del territori valencià.

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Territori-valencia--territori-runner-en-el-Museu-de-les-Ci-ncies-la-importancia-del-running-en-la-Comunitat-Valenciana.html El Carrer Menor del Museu dels Ciències acull a partir de hui l’exposició 'Territori valencià, territori runner'. La mostra arreplega 32 panells que posen de manifest la creixent importància social, econòmica i cultural del fenomen running en la Comunitat Valenciana.

En els últims anys s’ha fet evident el potencial turístic que té en València el running, un potencial que cada any va a més, i ha suposat que alguns qualifiquen a la ciutat de València com la ‘capital del running’. Però no sols es corre en el cap i casal, les voltes a peu, carreres nocturnes, carreres solidàries, circuits, trails, carreres d’orientació… totes les modalitats d’atletisme popular se succeïxen en el territori de la Comunitat Valenciana.

En esta exposició han participat 48 autors, dels quals 9 són atletes, historiadors esportius, entrenadors o periodistes, tots ells especialistes en running. La majoria dels autors són docents i investigadors/as de la Universitat de València, pertanyents a uns quants Instituts d’Investigació i als Departaments de Sociologia i Antropologia Social; Història de la Ciència i Documentació; Medicina; Fisiologia; Psicobiología; Fisioteràpia; Psicologia Social; Educació Física i Esportiva; Estomatologia; Didàctica de l’Expressió Musical, plàstica i Corporal; Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació; Comercialització i Investigació de Mercats; Anàlisi Econòmica; i Dret Administratiu i Processal.

'Territori valencià, territori runner' produïda pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial té caràcter itinerant, de manera que s’exposarà durant els pròxims mesos en municipis del territori valencià.




 

]]>
La Ciutat dels Arts i els Ciències amplia horaris i activitats durant la setmana de Pasqua /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-dels-Arts-i-els-Ci-ncies--mplia-horaris-i-activitats-durant-la-setmana-de-Pasqua.html dl., 26 de març 2018 11:28:00 +0200 El complex cultural prolonga les hores d’obertura i augmenta la programació de tallers i pel·lícules

L’Hemisfèric estrena l’1 d’abril, per a celebrar el seu XX aniversari, la projecció 'Dream Big'

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-dels-Arts-i-els-Ci-ncies--mplia-horaris-i-activitats-durant-la-setmana-de-Pasqua.html La Ciutat de les Arts i les Ciències amplia horaris i activitats amb motiu de les Pasqües. A partir del 29 de març, el Museu de les Ciències estarà obert de 10 a 19 hores, igual que l’Hemisfèric que amplia també horaris amb sessions des de les 11 a les 21 hores.   

Des del 29 de març i fins al 9 d’abril, el Museu de les Ciències oferix una programació especial per als tallers de 'Ciència a escena'. Els visitants poden triar entre diferents experiments en directe i el preu per a assistir a estes demostracions científiques és de 3,5 euros per persones i no cal comprar l’entrada general al Museu.

Tots els dies hi ha sessions de 'Màgia Química' a les 11:30 h, 'Fred Fred' a les 17:15 h, 'Horror al buit' a les 16:00 h i 'Científic per un dia' a les 12:30 h. L’estudi de televisió té sessions a las 11:45h tots els dies, a excepció del 31 de març i l’1, 7 i 8 d’abril.

També destaca 'El 'Teatre de l’Electricitat' i 'l’Espai dels Xiquets' que tindran sessions cada hora des de les 11 fins a les 18 hores, a excepció de les 14 hores. 'Experiència Frato', amb passes cada dia a les 11, 13, 15:30 i 17:30 hores.

El ' Cub de projecció infinita' té sessions cada hora des de la seua obertura a les 10 hores, fins al seu tancament a les 19 hores i el 'Simulador Espacial' amb sessions cada mitja hora des de les 11:00 fins a les 14:30 i des de les 15:30 fins a les 18 hores. L’oferta durant estos dies es completa amb les visites guiades per a l’exposició 'Els Nostres Dinosaures' a les 11:00h, 13:00h i 16:30 hores.

El visitant al Museu pot recórrer la nova exposició 'Mediterrani', que oferix una visió d’este mar des dels seus orígens, descobrint les seues particularitats biològiques i geològiques. A més de disfrutar de les mostres 'Paisatges' de la Comunitat Valenciana i 'de TecnoRevolució' moure una bola amb el poder de la ment o endevinar per mitjà d’un ordinador en la mostra

En la tercera planta del Museu trobem 'Gravetat Zero', l’exposició per a explorar l’univers, conéixer la investigació espacial i aprendre astronomia i 'Bosc de Cromosomes' amb més de cent jocs interactius.


L’Hemisfèric

L’Hemisfèric amplia també horaris amb sessions des de les 11 a les 21 hores. Els espectadors poden triar tots els dies entre les projeccions següents: les pel·lícules IMAX 'L’oceà secret de Jean-Michel Cousteau', 'Viatge a l’espai. Pròxima parada: Mart', 'America Wild. Parcs naturals' o cine digital 3D amb 'Caminant entre dinosaures: planeta prehistòric 3D' i 'Robinson Crusoe 3D'.

Les vacances de Pasqua arriben amb sorpresa inclosa. Des de l’1 d’abril, els espectadors podran disfrutar, com una de les activitats exclusives del XX aniversari de l’Hemisfèric, de la pel·lícula 'Dream Big, un documental que permet conéixer l’enginy humà darrere de les meravelles de l’enginyeria, com la Gran Muralla Xina fins a robots subaquàtics, cotxes solars o ciutats intel·ligents.


Activitats i exposicions exteriors

Entre les novetats en activitats a l’aire lliure estan els waterballs, kayacs i barques. A més, la Ciutat de les Arts i les Ciències acull les exposicions d’accés lliure 'Interval' i el 'Jardí d’Astronomia' en l’Umbracle i 'Instants' en el Passeig Nord del Museu de les Ciències.

]]>
El Museu de les Ciències i l'Obra Social “la Caixa” presenten l'exposició Mediterrani. El nostre mar, com mai l'has vist /va/info/prensa/noticias/exposicion-Mediterrani-El-nostre-mar-com-mai-lhas-vist.html dc., 21 de març 2018 14:45:00 +0100 La mostra oferix una visió d’este mar des dels seus orígens, descobrint les seues particularitats biològiques i geològiques, i mostrant alguns dels actuals programes d’investigació científica.

El públic podrà escoltar els sons que produïxen els cetacis i descobrir que fa uns 6 milions d’anys este mar es va assecar i es va convertir en un desert, i que posteriorment, gràcies a un moviment de plaques tectòniques, va tornar a convertir-se en el mar Mediterrani.

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/exposicion-Mediterrani-El-nostre-mar-com-mai-lhas-vist.html La mostra  Mediterrani. El nostre mar, com mai l'has vist és molt més que una exposició sobre la vida marina. És una porta oberta a la reflexió sobre la relació dels humans amb el mar i sobre com cal actuar davant de fets objectius com la superpoblació de les costes i la limitada capacitat de renovació del Mediterrani, que l'han convertit en una zona amb uns nivells de contaminació i d’espècies en perill d’extinció dels més alts del món.

El Mediterrani, un mar d’aigües equilibrades

Considerant dos de les característiques més notables de les aigües d’un mar, la temperatura i la salinitat, el Mediterrani es definix com un mar d’aigües equilibrades, amb una temperatura regular de 20 ºC. Però, d’on provenen les seues aigües? Uns sis milions d’anys arrere, un moviment en les plaques tectòniques va convertir el Mediterrani en un autèntic desert. De sobte, i a conseqüència d’un altre fenomen geològic, es va obrir un nou canal a través de l’estret de Gibraltar i el Mediterrani es va omplir novament al llarg d’un període màxim de dos anys, en la que està considerada com la major inundació de la història, gràcies a les aigües revertides per l’oceà Atlàntic. Les precipitacions, l’aigua dolça del mar Negre i el cabal dels rius són altres de les seues fonts.

Este període de la història geològica del Mediterrani es coneix com la crisi salina del Messiniense. Observar l’evolució de la crisi salina formada durant una evaporació massiva d’aigua és una de les propostes que acull la mostra.

La riquesa de la biodiversitat

El Mediterrani és un dels mars amb major biodiversitat del planeta. Posseïx 17.000 espècies descrites i conté zones d’elevada importància ecològica. Hui, no obstant això, esta biodiversitat es veu seriosament amenaçada, ja que tan sols el 0,01% de les seues aigües està completament protegit.

El Mediterrani és la regió amb nombre més gran d’espècies invasores del planeta, havent-se descrit en l’actualitat unes 637, la qual cosa suposa el 4% de totes les que habiten en esta zona. A més, la temperatura de les seues aigües facilita l’aparició de nombroses plagues que afecten directament la seua explosió de vida.

La biodiversitat és un paràmetre biològic que dóna una idea de la varietat de éssers vius presents en un ecosistema. En general, quant major és la biodiversitat, més estables són els ecosistemes i major capacitat de recuperació posseïxen després d’una agressió mediambiental. Este fascinant ecosistema es manté en un equilibri constant i delicat que requerix de les nostres xicotetes accions per a la seua preservació. Uns quants mòduls inviten als visitants a la conscienciació de la importància de la seua conservació.

 

]]>
L'Hemisfèric acollirà del 10 al 12 de juny la reunió Euromax 2018 /va/info/prensa/noticias/hemisferic-reunion-euromax.html dv., 16 de març 2018 12:14:00 +0100  

Euromax és l’associació europea de cines en gran format per a documentals i pel·lícules educatives

És la primera vegada que esta organització es reunix a València

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/hemisferic-reunion-euromax.html L’Hemisfèric acollirà del 10 al 12 de juny la reunió de l’associació europea de cines en gran format per a documentals i pel·lícules educatives, Euromax 2018. La Ciutat de les Arts i les Ciències ha sigut elegida amb motiu de la celebració del 20 aniversari Hemisfèric.

Durant tres dies los membres d’Euromax exposaran les noves oportunitats de negoci i de producció, llicències, aplicacions tècniques i diversificació de contingut. Un punt de trobada per al sector en què es tractaran assumptes claus de la indústria

Els membres d’Euromax es reunixen cada any en una ciutat europea perquè els responsables i els professionals de la indústria cinematogràfica de pantalles gegants projecten nous llançaments i tràilers d’este tipus de pel·lícules. Es la primera reunió d’esta organització que se celebra a València.

En els últims anys, la delegació i els programes de conferències d’Euromax han crescut per a incloure un número cada vegada major de professionals pioners de solucions digitals excepcionals. Euromax reunix a especialistes en pantalles gegants, productors de televisors 4K HDR, indústries de captura d’imatges 8K, planetaris i atraccions, diferents sistemes de projecció digital i experts en realitat virtual en 3D.

 

]]>
La Ciutat dels Arts i els Ciències oferix els experiments de 'La Ciència a Escena' en l’Hospital Clínic Universitari de València /va/info/prensa/noticias/ciencia-a-escena-hospital-clinico.html dt., 13 de març 2018 13:58:00 +0100 Els xiquets de la Unitat pedagògica han disfrutat de tallers com 'Robotets' i Horror al buit'

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/ciencia-a-escena-hospital-clinico.html Els experiments en directe de 'La Ciència a Escena' s’han traslladat hui fins a la Unitat pedagògica de l’Hospital Clínic Universitari de València on els xiquets i xiquetes han pogut disfrutar de les millors demostracions de tallers com 'Robotets' i 'Horror al buit'

Formar paraules o resoldre operacions són algunes de les missions que els menuts han resolt en "Robotets" mentres que amb "Horror al buit" han pogut comprovar de quina manera cauen dos objectes de diferent forma i pes dins del tub de Newton quan hi ha aire i en la seua absència, entre moltes altres experiències. 

Els tallers de "La Ciència a Escena" són una representació d’experiments amb un fil conductor que tenen com a objectiu difondre ciència d’una manera divertida aconseguint sorprendre els participants.

]]>
"El cinema és un ambaixador molt important per a l'arqueologia" /va/info/prensa/noticias/conferenciaarqueologiamarzo.html dc., 07 de març 2018 18:28:00 +0100 La catedràtica emèrita de arqueología, Carmen Aranegui, oferirà demà, una conferència sobre la Dama d´Elx, la que considera com un dels descobriments espanyols amb major eco internacional

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/conferenciaarqueologiamarzo.html En una època en la qual es veu tot en termes d'eficàcia i d'utilitat, què suposa l'arqueologia en la vida de les persones?

L'arqueologia és una ciència que interpreta el passat basant-se en documents no escrits. Aporta coneixements especialment il·lustratius per a pobles i fets aliens a l'escriptura, privilegi del stablishment. La vida de les persones deixa petjades en l'hàbitat, en el medi ambient i en la ritualidad col·lectiva (llocs sagrats, espais de poder, cementiris...). L'arqueologia proposa el seu sentit històric i ajuda a la gent a reflexionar sobre el significat de les coses, que són part de les vides.

Molts historiadors al·leguen que és important conèixer el passat per entendre el present Per què?

Perquè el passat ens dóna identitat, autoestima i legitimitat política, sense tot la qual cosa el present -i el futur- s'esvaeixen.

La identitat d'una nació, d'una comunitat, procedeix dels seus símbols i avantpassats. Quin paper realitza l'arqueologia en relació a aquesta afirmació?

No sempre ha estat així, però és cert que l'arqueologia ha posat cara als sentiments nacionals, amb èxit, en principi, en èpoques de crisis polítiques, quan el passat immediat és fallit i es justifica la glòria d'un col·lectiu en els seus orígens.

Com creu que es podria impulsar el coneixement i l'interès per les troballes antigues?

Incidint més i millor a l'educació i en la conservació del patrimoni històric. Cal modernitzar la difusió científica dels descobriments arqueològics per fer-la assequible a diferents grups socials i per equilibrar els tabús sobre l'antiguitat, molt més atractius que la recerca.

Quines eines (materials i immaterials) són necessàries per dur a terme aquesta ciència de l'arqueologia?

És fonamental plantejar uns objectius i abordar-los amb la metodologia adequada. L'excavació aporta un registre material seqüenciat en el temps, en part tractat en els museus i en part en els laboratoris. El treball conclou amb la interpretació d'aquest registre, que mai serà comparable a una demostració “científica”, ja que estarà en funció de l'enfocament històric que l'equip investigador haja prioritzat. Per tant, fan falta programes d'excavacions arqueològiques amplis, bons centres especialitzats i treball en equip.

Podria fer un breu resum de la història de la Dama d'Elx i del seu significat per a la Comunitat Valenciana. En què ens influeix i determina?

La història de la Dama d'Elx consta necessàriament de tres capítols, que són també determinants per a la Comunitat Valenciana: l'època del seu descobriment en 1897 i el seu trasllat al Louvre, on va ser l'única peça arqueològica espanyola exposada, ambaixadora d'excepció de la fecunditat valenciana que obria llavors comprats a Europa. El segon capítol se situa entre 1920 i 1941, quan ja s'ha convertit en arcà dels valors nacionals, la qual cosa justificarà el seu retorn al Prado. I el tercer capítol, indispensable per deixar que parle per si mateixa, és el del segle IV a. de C., derivat del seu estudi arqueològic. La Dama ens ha acompanyat des de l'escola i no ha deixat indiferent a cap valencià, que la veu en el mobiliari urbà i en marques comercials. Predomina el seu mite sobre la seva història. Per això mereix la pena ampliar la seva comprensió en el marc de la cultura ibèrica.

El passat mes d'agost, la Dama d'Elx va tenir molt protagonisme en els mitjans de comunicació i xarxes socials per la introducció d'una formiga en la seva vitrina. A excepció d'aquest fet, Quin és la influència i notorietat de l'arqueologia en l'opinió pública?

Quan es polemitza sobre una obra artística mítica, l'arqueologia compte molt poc. Qualsevol argument serveix per captar l'atenció del públic, l'opinió del qual es vol fer valer en un sentit predeterminat. Jo no sé si hi haurà un nou desplaçament de la Dama, l'obra més viatgera de la nostra arqueologia, però, si ho hi hagués, caldria fer constar la previsible caiguda del nombre de visitants, així com el compromís d'exhibir-la acompanyada de peces coetànies del seu context, amb les reorganitzacions museográficas pertinents.

El cinema suposa un impuls per a la cultura i el coneixement de la figura de l'arqueologia. En què creu que resulta beneficiós mostrar la imatge d'aquesta ciència en la gran pantalla? Quin és la seva valoració sobre aquests llargmetratges i uns altres que s'han fet relacionats amb el tema?

El cinema és un ambaixador molt important per a l'arqueologia. La gran pantalla narra l'aventura, el descobriment de tresors, sense els quals el gran públic no sabria que existeix l'arqueologia (Egipte, Grècia, Roma, els gals...). Jo no desqualifico el vessant recreatiu cinematogràfic, o dels parcs temàtics sobre el tema, però hi ha nivells desiguals en aquests missatges i els de l'arqueologia. Indiana Jones, Tadeo Jones, Lara Croft, entre uns altres, han mitificado la professió arqueològica, encara que, a diferència d'altres pel·lícules, com les dels germans Coen, es mouen en el marc de la ciència-ficció i tradueixen ideologies, amb freqüència, sexistes.

Al seu parèixer, qui ha estat el millor arqueòleg? I actualment? I d'acord a les troballes, Quin és a la seva semblar el més importants de tots els que s'han descobert fins al moment, a nivell nacional i internacional?

Kathleen Kenyon (1906-1978), és una referència per a mi per les innovacions metodològiques i de continguts que va introduir en l'arqueologia del Pròxim Orient, amb efectes sobre tota l'arqueologia europea. Mary Beard, Premio Princesa d'Astúries 2016, també, per estar canviant la percepció del món clàssic en les nostres vides, amb gran acceptació del públic.

Entre les troballes, a nivell nacional, destaco la Cova de Altamira a la fi del segle XIX i en particular, la Dama d'Elx. Tots dos van aconseguir un ressò internacional molt ampli. Avui, el conjunt de la Serra d'Atapuerca, a Burgos, acapara els titulars de publicacions científiques i de divulgació, per incidir sobre l'espècie dels humans anatòmicament moderns. Un museu arquitectònicament potent a Burgos i un enorme jaciment ben condicionat que reben a molts milers de visitants cada any, generant ingressos i llocs de treball.

El descobriment a partir de 1974 que ha aconseguit més projecció mundial és el dels ‘Guerrers de terracota’ de Xian (segle III d.C,), en la República Popular Xina, realitzat sota la coordinació de l'arqueòloga Xu Weihong, Premio Príncep d'Astúries 2010. Aquest conjunt s'ha convertit en exponent de la identitat xinesa.

 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències acull 'Musaico' el primer festival musical gratuït de Berklee /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-acull--Musaico--el-primer-festival-musical-gratu-t-de-Berklee.html dt., 06 de març 2018 13:50:00 +0100 L’esdeveniment se celebra el dissabte 28 d’abril, és gratuït i obert a tot el públic

Comptarà amb actuacions de músics de tot el món, foodtrucks i zones d’activitats

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-acull--Musaico--el-primer-festival-musical-gratu-t-de-Berklee.html La Ciutat de les Arts i les Ciències i el campus de Berklee College of Music a València presenten la que serà la primera edició de 'Musaico', el festival d’un dia, gratuït i obert al públic, que es desenrotllarà en l’Esplanada de l’Assut de la Ciutat de les Arts i les Ciències, durant tot el dissabte 28 d’abril.

El festival està organitzat per estudiants de Berklee a València, jóvens professionals que volen, a través d’un gran esdeveniment gratuït, oferir la seua música a tota la societat.

Este festival eclèctic tindrà dos escenaris i comptarà amb una gran varietat d’activitats familiars i foodtrucks. L’esdeveniment començarà a les 12:00h del migdia amb actuacions d’una àmplia varietat d’estils, des del flamenc al funk, músiques del mediterrani i llatí jazz, de la mà de músics de tot el món que compartiran les seues visions artístiques amb el públic. A la nit donarà començament la segona part del festival, amb propostes innovadores recolzades per dispositius tecnològics amb què els alumnes oferiran visions musicals futuristes, arriscades i d’avantguarda.

El campus de Berklee a València acull cada any a alumnes que representen a més de 40 països, esta peculiaritat permet que els seus estudiants proposen una experiència com ‘Musaico’, en la que desenes de cultures es trobaran en un mateix lloc per a crear i experimentar amb la música juntes, en sintonia amb la missió de la universitat d’abraçar i fomentar la creativitat, la innovació i l’excel·lència.

]]>
Gracia Querejeta finalitza el rodatge del curt commemoratiu de l’Hemisfèric /va/info/prensa/noticias/Gracia-Querejeta-finalitza-el-rodatge-del-curt-commemoratiu-de-l-Hemisf-ric--.html dt., 06 de març 2018 11:40:00 +0100 La peça s’ha gravat durant 4 dies en diferents escenaris de la ciutat de València.

En el curt han participat més de 70 persones, entre elles, ciutadans anònims que han tingut l’oportunitat de convertir-se en actors per un dia.

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/Gracia-Querejeta-finalitza-el-rodatge-del-curt-commemoratiu-de-l-Hemisf-ric--.html El passat 3 de març finalitzava el rodatge del curt titulat "Canasta" dirigit per Gracia Querejeta per a commemorar el 20 aniversari de l’Hemisfèric. La història de la jove Aurora s’estrenarà el pròxim mes d’abril.

Durant 4 dies, la ciutat de València s’ha convertit en l’escenari principal d’esta peça cinematogràfica que s’estrenarà, el pròxim 26 d’abril, i que es convertirà en l’eix central dels diferents actes programats per la Ciutat de les Arts i les Ciències al llarg de tot l’any.

En el curtmetratge, que es va gravar del 28 de febrer al 3 de març, han participat més de 70 persones, entre elles, ciutadans anònims que han tingut l’oportunitat de formar part d’esta peça única convertint-se en actors per un dia.

La Ciutat de les Arts i les Ciències ha programat diferents accions addicionals per a enguany amb motiu d’esta celebració. Coincidint amb la data de l’estrena del curt, a partir del 26 d’abril s’obrirà al públic l’anell perimetral de l’Hemisfèric.

D’altra banda, des del 27 d’abril al 30 de juny, les entrades per a accedir a este emblemàtic edifici tindran un cost reduït de tan sols 5€. També hi haurà una gran exposició dels cartells de les principals pel·lícules que s’han projectat en l’Hemisfèric al llarg d’estos 20 anys. Finalment, s’estrenarà la pel·lícula "Dream Big".

Tots els detalls del curt de Gracia Querejeta “Canasta” així com la informació relativa a este aniversari de l’Hemisfèric pot consultar-se en la web www.20añosdesueños.com

 

 

]]>
L'Hemisfèric estrena l'1 d'abril la pel.lícula IMAX 'Dream Big' /va/info/prensa/noticias/hemisfericestrenaunoabrildreambig.html dl., 05 de març 2018 15:56:00 +0100 La projecció presenta una nova perspectiva de l'enginyeria més enllà de les matemàtiques i la ciència

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/hemisfericestrenaunoabrildreambig.html L’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències incorpora a partir del diumenge, 1 d’abril una nova pel·lícula IMAX en la seua programació. Es tracta de "Dream Big", una producció que permet conéixer l’enginy humà darrere de les meravelles de l’enginyeria i com el treball de les seues creadors ajuda a millorar les nostres vides i a aconseguir un futur més sostenible.

Des de la Gran Muralla Xina i els edificis més alts del món fins a robots subaquàtics, cotxes solars o ciutats intel·ligents, "Dream Big" utilitza una sèrie d’inspiradores històries per a ensenyar un món ocult darrere dels invents i estructures de tot el món.

La pel·lícula oferix una nova perspectiva de l’enginyeria més enllà de les matemàtiques i la ciència, i pretén contribuir a crear vocacions científiques en les pròximes generacions. Ens presenta una jove enginyera que construïx ponts en països subdesenvolupats o a un equip de robòtica d’una escola de secundària d’una zona desfavorida per a demostrar que la creativitat i la cooperació, els somnis i les esperances també estan presents en l’enginyeria.

'Dream Big' és una producció de MacGillivray Freeman Films en col·laboració amb la Societat Americana d’Enginyers Civils (ASCE) i presentat per Bechtel Corporation.


 

]]>
"Una societat avançada no pot donar l'esquena a la cultura científica" /va/info/prensa/noticias/entrevistaisabelmarquezunomarzocicloastronomia.html dc., 28 de febr. 2018 18:41:00 +0100 Hui dijous, 1 de març tindrà lloc la conferència ‘Mes allà dels estels fixos... brillen milers de milions de galàxies’, a càrrec d'Isabel Márquez, Vicedirectora de Ciència, en l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA), centre pertanyent al Consejo Superior de Investigaciones Ciéntificas (CSIC).

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/entrevistaisabelmarquezunomarzocicloastronomia.html Entrevistem a la investigadora científica Márquez, per conèixer una mica més l'astrofísica i algunes anotacions de l'activitat que desenvolupen des de l'IAA.

Quina tasca exercix l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia?

En l'IAA investiguem l'univers, des de l'atmosfera dels planetes del Sistema Solar, el nostre Sol, altres sistemes estel·lars i planetes extrasolars, els components de la nostra galàxia, la Via Làctica, les propietats d'altres galàxies més llunyanes i la cosmologia. En el meu cas concret, em dedique a l'estudi de les galàxies. La nostra recerca es recolza en els tres pilars fonamentals de l'Astrofísica moderna: l'observació de fenòmens astrofísics amb els mitjans més sofisticats, el desenvolupament de nova instrumentació i l'estudi teòric i desenvolupament de simulacions numèriques.

Què és l'astrofísica? Quines repercussions té en la vida de les persones?

L'astrofísica és la ciència que estudia els astres. Sembla il·lògic pensar que els fenòmens astrofísics, donades les enormes escales temporals de la majoria d'ells, puguen tindre un efecte directe en les nostres vides. Però els avanços en astrofísica, com en la ciència en general, van lligats a desenvolupaments tecnològics que, de manera directa o indirecta, repercutixen en les nostres vides.

Què opina sobre el suport que rep la ciència, i en concret l'astrofísica, d'acord a ajudes econòmiques i interès en el seu progres i desenvolupament?

El suport que rep la ciència és molt inferior al que hagués de ser, ja que els desenvolupaments científics i tecnològics està demostrat que són la base del progrés a mitjà i llarg termini. Els pressupostos amb els quals expliquen els centres de recerca al nostre país, no ens permeten embarcar-nos en projectes els compromisos dels quals són necessàriament a escales molt superiors a les quals cobrixen projectes de recerca individuals. Això és especialment preocupant tant en els projectes per a la construcció d'instruments d'última generació, en Terra o per a l'espai, com en els relatius a la posterior explotació de les dades que generen.

Creu que la gent té un (des)coneixement o una percepció equivocada de les galàxies, de l'astrofísica? Si és així, com creu que s'hauria de millorar?

En general està molt estès el concepte que la cultura es referix a les Lletres i les Arts. Però una societat avançada no pot donar l'esquena a la cultura científica, imprescindible per comprendre un món cada vegada més tecnològic. Hauria de ser una prioritat educativa aconseguir que la nostra societat estiga suficientment informada, amb una formació completa i crítica. Hauria de ser bàsic conèixer el nostre lloc en l'univers, des de l'entorn proper del nostre poble o ciutat, fins al nostre planeta, la seua posició en la nostra galàxia, i la d'esta en l'univers que coneixem. La divulgació científica complix un paper fonamental en este sentit, ja que fa més proper el treball de recerca al públic en general.

No obstant això, l'educació a les escoles i instituts és la base que assenta els pilars de la formació dels qui seran el nostre futur, i en les mans del qual estarà el que hàgem estat capaços de deixar-los com a herència.

Quin tipus d'informació oferixen els mitjans de comunicació sobre elles? Pot recomanar alguna font d'informació fiable?

Els mitjans de comunicació han d'oferir informació contrastada. Per això, seria recomanable contactar, en el cas de les notícies astrofísiques, amb professionals del camp en concret. La intervenció dels departaments de divulgació associats als instituts de recerca sol ser molt útil per traslladar de forma clara i rigorosa, els resultats científics que són objecte de la noticia corresponent. En este sentit, l'IAA compta amb una unitat de divulgació i comunicació molt activa i de reconegut prestigi a nivell regional i nacional. Recomane la consulta de la web de la nostra unitat, divulgacion.iaa.es.

Quin tipus de processos energètics ocorren en les altres galàxies? Els percebem en alguna cosa?

Hi ha fenòmens molt energètics d'origen gravitacional, associats als processos d'"alimentació" dels forats negres supermasius que hi ha als centres de totes les galàxies que són com la nostra o majors, i que emeten en tot el rang de freqüències de l'espectre electromagnètic, des dels rajos gamma, els rajos X, l'ultraviolat, el visible, l'infraroig i les freqüències radio. Els detectem amb diferents tipus d'instruments, en Terra, usant telescopis en el visible o radiotelescopis, o a l'espai per a aquelles freqüències que no poden travessar l'atmosfera terrestre.

Com podem detectar l'existència d'una galàxia? Pot donar-nos alguna eina pràctica i accessible?

Les galàxies es detecten amb telescopis, excepte els Núvols de Magallanes, que són visibles a simple vista en l'hemisferi Sud. Les més properes es veien com a nebuloses i van ser catalogades sistemàticament des del segle XVIII. En els anys 20 del segle XX es va veure que estes nebuloses estaven a distàncies tan grans que necessàriament havien de ser externes a la nostra galàxia. Totes les galàxies de l'univers proper i a distàncies intermèdies, de propietats no extremadament diferents a les de la nostra, están catalogades. Les galàxies molt més llunyanes es veuen per tant molt més febles i més xicotetes, per la qual cosa per a la seua detecció es precisen telescopis més grans.

En els últims anys s'han vist en la gran pantalla, pel·lícules sobre aquest temàtica, què opina sobre elles? Podria sugerir-nos el títol d'alguna que li hagi agradat especialment? 

És difícil que els detalls tècnics de les pel·lícules de ciencia ficció siguen sempre creïbles des del punt de vista del que sabem de la Física. No obstant això, algunes d'elles em semblen molt suggeridores quant a cert tipus de reflexió sobre el nostre lloc en l'univers. M'encanta ‘2001, una odissea a l'espai’, ‘Contact’ i ‘Moon’.

]]>
"Els microorganismes tenen un potencial infinit" /va/info/prensa/noticias/entrevistamodificaciongeneticaequipo.html dl., 26 de febr. 2018 18:00:00 +0100 L'equip iGEM València UPV, que va realitzar la sessió ‘Biologia sintètica: HYPE-IT, hackeando i editant plantes’ la setmana passada en la Ciutat dels Arts i els Ciències dins del cicle de conferències 'Una comunitat amb ciència', ens explica alguns dels secrets d'aquesta pràctica, que resulta molt beneficiosa per a molts àmbits de la societat.

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/entrevistamodificaciongeneticaequipo.html Com va sorgir la iniciativa? Qui forma l'equip humà de iGEM València UPV?

La iniciativa va sorgir en 2006, quan es va crear un equip conjunt entre la Universitat de València i la Universitat Politècnica. Des de 2014, la UPV té el seu propi equip, que utilitza els laboratoris del IBMCP-CSIC. L'equip està format per estudiants de diverses carreres de la Universitat Politècnica de València. Generalment, som alumnes de 3º i 4º de biotecnologia, enginyeria industrial, enginyeria informàtica, enginyeria biomèdica, enginyeria eléctronica, belles arts... L'important és que l'equip siga variat i multidisciplinari per aconseguir un projecte complet. A més dels alumnes, es poden trobar els consellers i els instructors. Els consellers solen ser alumnes que han participat altres anys o especialistes en certs temes que ens ajuden. Els instructors són professors o investigadors de diverses àrees. En concret, aquests anys han estat Diego Orzáez, Alberto Conejero, Jesús Picó i Javier Urchueguía.

Què és la biologia sintètica?

És una disciplina que busca crear i dissenyar nous sistemes biològics que no existixen en la naturalesa, és a dir, crear microorganismes o éssers vius que es comporten com a ordinadors. Els investigadors pensem en una funció que volem o necessitem que faça un microorganisme o un ésser viu, i dissenyem un circuit genètic que fa possible aquesta funció, com bacteris que brillen en la foscor o bacteris que netegen tòxics específics són alguns exemples de biologia sintètica.

Quines aplicacions pràctiques té? En què beneficia a la societat?

Molts dels problemes de la societat actual podrien tindre solució en la biologia sintètica, des de biomedicina fins a biorremediación o bioenergia. Els microorganismes tenen un potencial infinit. Amb les eines adequades i una bona idea podem programar un microorganisme perquè realitze una tasca determinada. Hi ha bacteris que poden menjar plàstic o petroli, microalgas millorades que poden produir biocombustibles molt eficients, sensors amb microorganismes que detecten quin és el nivell de maduració d'una fruita (evitant que s'espatllin i es rebutgin), sensors amb bacteris que detecten nivells d'insulina en sang automàticament, plantes que produixen fruites amb més nutrients, o pomes i xampinyons que no s'oxiden amb l'aire. En un futur, una vegada revisat el codi bioético, podrien guarir-se malalties genètiques abans de néixer. Els beneficis en la societat arriben a qualsevol àmbit, des del més rellevant fins al més senzill.

La tecnologia arriba a impregnar el camp de la biologia, del natural. Quins són els seus avantatges? On creu que pot arribar en el camp en el qual es troben?

La biologia i la vida són sistemes complexos de per si mateix, autogestionats. El potencial dels éssers vius és increïble i és important aprofitar la complexitat de la vida i fusionar-la amb la tecnologia, perquè això ens permet crear nous sistemes que ens beneficien en tots els àmbits. Els medicaments, les vacunes, el diagnòstic, el tractament de residus i els biocombustibles són tot productes d'aprofitar el que ens ofereix la vida natural, i millorar-ho o modificar-ho per al nostre benefici i el benefici del nostre entorn. En el cas en el qual treballa l'equip de València UPV iGEM es tracta de garantir la seguretat alimentària fent accessible la millora vegetal de plantes a poblacions que no siguen expertes en biotecnologia o tècniques de biologia sintètica. El nostre objectiu en el projecte és aconseguir que qualsevol cooperativa o xiquet laboratori de qualsevol part del món puga triar com vol millorar les seves plantes i cultius, i a més puguen fer-ho per si mateixos a baix cost.

Coneixen els agricultors i les cooperatives agrícoles el seu projecte, els avantatges i beneficis de la biologia genètica?

En general, la població té rebuig cap a la modificació genètica d'éssers vius superiors, com a plantes i animals (encara que no cap a la modificació d'organismes). L'equip de València ha treballat els últims anys amb modificació de plantes i hem trobat una barrera en la part de traslladar al públic els nostres projectes, a pesar de que són idees que beneficien a la societat. Els agricultors i cooperatives no són una excepció. Nosaltres parlem amb el IVIA (Institut Valencià de Recerques Agràries) i Intersemillas (una empresa semillera). Tots dos van estar interessats en el nostre projecte, i van dir que seria un gran avantatge poder usar l'edició genètica de plantes amb CRISPR i els nostres mètodes per desenvolupar noves varietats de plantes. En altres països, els beneficis de la millora genètica són coneguts, i els agricultors accepten i trien plantes transgèniques resistents a plagues o més productives. La legislació més restrictiva d'Europa, no obstant, això fa més difícil que s'estenga el seu ús. Encara que s'usa millora genètica, no s'usen tècniques de transgénesis o edició genètica com les quals proposem nosaltres, molt més precises i ràpides.

 

]]>
La Ciutat de les Arts i les Ciències busca figurants per al curt del XX aniversari de l’Hemisfèric que dirigirà Gracia Querejeta /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-busca-figurants-per-al-curt-del-XX-aniversari-de-l-Hemisf-ric-que-dirigir--Gracia-Querejeta.html dv., 23 de febr. 2018 14:26:00 +0100 Els interessats a participar en el càsting poden inscriure’s a través de la pàgina web www.20añosdesueños.com, dentro de l’apartat Rodatge.

La data de rodatge està prevista per als pròxims dies 28 de febrer, 1, 2 i 3 de març. Els perfils que fan falta són: dones i hòmens d’entre 16 i 60 anys.

]]>
CAC /va/info/prensa/noticias/La-Ciutat-de-les-Arts-i-les-Ci-ncies-busca-figurants-per-al-curt-del-XX-aniversari-de-l-Hemisf-ric-que-dirigir--Gracia-Querejeta.html L’Hemisfèric celebra, este 2018, el seu XX aniversari, una data commemorativa que la Ciutat de les Arts i les Ciències vol compartir amb tots els valencians els diferents actes programats al llarg de tot l’any. Amb esta intenció, i amb la finalitat de fer partícips en esta celebració a tots els ciutadans, es va a organitzar un càsting per a seleccionar figurants per al rodatge del curt commemoratiu d’este aniversari que dirigirà la directora espanyola de cine, Gracia Querejeta.

Els interessats a participar en el curt de Querejeta podran inscriure’s a través de la pàgina web www.20añosdesueños.com, dentro de l’apartat Rodatge. La data de rodatge està prevista per als pròxims dies 28 de febrer, 1, 2 i 3 de març en diferents punts de la ciutat de València.

El termini per a inscriure’s en el càsting finalitza el dilluns 26 de febrer i la gravació amb els figurants tindrà lloc el dissabte 3 de març. Els perfils que fan falta són: dones i hòmens d’entre 16 i 60 anys.

L’agència de publicitat KliperDvila, guanyadora del concurs per a coordinar la campanya del XX aniversari de l’Hemisfèric, serà l’encarregada de gestionar la selecció dels actors.


 

]]>